Per_ Aleix Cardona

M’estreno com a columnista de La Rella. Estic realment content de poder-ho fer i agraït per haver-m’ho proposat. I encara més en un moment polític, social i cultural com el que estem vivint en aquesta part del país. Així doncs, m’hi llenço!

Aquest text l’estic parint entre la jornada del referèndum de l’1-O i la convocatòria de Vaga General del 3-O. No hi ha dubte que és un context intens i interessant i que hauria de servir per poder superar definitivament el feixisme del franquisme, les renúncies nacionals de l’autonomisme, la imposició d’un model econòmic injust, depredador i corrupte com és l’economia de mercat –eufemisme per no dir obertament capitalisme, com més salvatge millor-, i una cultura política basada en la verticalitat institucional i l’opacitat mediàtica, juntament amb la substitució –o millor, perversió- dels conceptes, confonent llibertat amb democràcia, justícia amb assistència, participació amb votació o seguretat amb policia, per posar només uns exemples.

Però també hauria de servir per fer sortir a la llum els interessos que han estat dominant la realitat, a tots els nivells, de la regió autonòmica de Catalunya i que han frenat la reivindicació del dret a l’autodeterminació precisament pel pacte signat per CDC, amb Jordi Pujol al front, amb el postfranquisme, l’anomenada Transició del 78.

Després del referèndum de diumenge, amb més de 2 milions de votants, és evident que cal forçar la màquina per entrar en una nova etapa, d’independència, però també de canvis de fons en el terreny dels drets socials, i en l’aposta ferma i indissociable de qualsevol altra iniciativa, per vertebrar nacionalment els Països Catalans.

I precisament, en aquesta línia, la importància del moment la marquen la gran mobilització popular, cada cop més autònoma, desencotillada, decidida i valenta, que permet pensar –i desitjar- en un procés d’autoorganització sense tuteles polítiques, institucionals, mediàtiques o de grup econòmic. Una mobilització que ha tingut la seva veritable prova de foc amb l’atac ferotge, i feixista, de la Policia i la Guàrdia Civil espanyoles durant la jornada del referèndum.

I enmig de tot aquest moviment de renovades esperances, una notícia feta realitat l’1 i el 2 d’octubre, que ens permet, passi el que passi a Catalunya, començar a disposar d’eines que faran visible la nostra realitat nacional autèntica: el naixement del diari Jornada, el primer diari en paper que parla de la nació, dels Països Catalans. Per superar el regionalisme catalunyista, viure cada dia el país al complet.