Per_  Jordi Freixa Oliveras

Durant el matí va anar arribant gent al tall a Puigcerdà. Després del fred de la matinada, els primers raigs de sol van portar un ambient més còmode

Durant el matí va anar arribant gent al tall a Puigcerdà. Després del fred de la matinada, els primers raigs de sol van portar un ambient més còmode

 

El Lluçanès va participar activament a la Vaga General del dimecres 8 de novembre. Els Comitès de Defensa de la República de tot Catalunya (CDR), s’havien organitzat per fer talls a les carreteres catalanes, donant especial importància a les fronteres. El CDR Lluçanès, juntament amb els CDR d’altres comarques, es van llevar d’hora per participar al tall de la frontera a Puigcerdà (N-152). Mentrestant, tots els CDR del país col·laboraven en altres punts, l’AP7 a la Jonquera i a Aldea, l’N-145 a la Seu d’Urgell, o l’A2 a Alcarràs. L’acció, debatuda en assemblees, es va fer en resposta a l’empresonament dels líders d’ANC i Òmnium, i dels membres del govern català. Són moltes les accions que demanen la llibertat dels presos polítics, des que van empresonar a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. De la repressió judicial i política no se n’escapa ningú. Ja va arribar a milers de participants del referèndum de l’1 d’octubre, en forma de violència, i ara l’objectiu són alcaldes que hi van donar suport, professors per organitzar debats a l’aula, o ciutadans per denunciar agressions de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Amb aquest panorama, molts ciutadans i ciutadanes de Catalunya han decidit organitzar-se i mobilitzar-se per la llibertat. Sempre de forma pacífica.

A les 11 de la nit, amb temperatures molt fredes, l'organització va ser clau per l'èxit de convocatòria. Més de 100 persones van poder sopar gràcies a les donacions dels CDR i veïns i veïnes de Puigcerdà

A les 11 de la nit, amb temperatures molt fredes, l’organització va ser clau per l’èxit de convocatòria. Més de 100 persones van poder sopar gràcies a les donacions dels CDR i veïns i veïnes de Puigcerdà

 

És així com centenars de lluçaneses i lluçanesos s’han organitzat a tots els pobles, i també a nivell comarcal, per debatre i decidir com respondre, sempre pacíficament, als continus atacs a la llibertat i a la democràcia. Aquest 8 d’octubre en va ser una mostra sorprenent en forma de tall a la carretera. Unes 100 persones marxaven, poc després de les 4 de la matinada, de Merlès, en direcció a Puigcerdà. Allí també hi van fer trobada els CDR d’Osona, la Cerdanya i el Berguedà, que durant 28 hores van resistir el fred hivernal. Per dignitat i per respecte a la voluntat del poble, i sobretot perquè hi ha gent a la presó per motius polítics.

 

El fred i l’amenaça repressiva no van fer claudicar els centenars de persones que van ocupar la frontera de Puigcerdà durant el dia i la nit

 

Els talls de dimecres són una demostració més de la voluntat del poble. Durant més d’un dia, diferents torns feien guàrdia a la carretera, mentre es decidia com prosseguir amb el tall. Tot en assemblea, i tenint cura dels companys i companyes. Alguns portaven llenya, d’altres menjar o mantes. De Perafita, litres i més litres de caldo, van escalfar una jornada que va transcórrer moltes hores sota zero. L’aliment arribava d’arreu, com el carregament de carn d’olla o la sopa de pilotilles de Prats. L’ànima anava ben servida, de convenciment i resolució.  La resistència es feia per dignitat, en uns moments necessaris. A Puigcerdà el Lluçanès va fer pinya tot reivindicant la llibertat i la força de la gent.

Al Lluçanès alguns comerços i empreses van unir-se a la vaga, però van ser molts els que van decidir treballar amb normalitat, malgrat tot.

 

Manifestació per la llibertat dels presos polítics

Aquest dissabte 11 de novembre, la reivindicació per la llibertat dels presos polítics passarà per Barcelona. Del Lluçanès en sortiran diversos autobusos, organitzats per ANC Lluçanès. Es preveu una nova manifestació massiva, una nova mostra del clam ciutadà contra la persecució política. Mentrestant, diversos pobles de la comarca exhibeixen pancartes per la llibertat, com Sant Martí d’Albars, Alpens, Sant Boi, Oristà, o Prats, entre d’altres.

Pancartes per la llibertat dels presos polítics // ANC Lluçanès

Una de les pancartes, a Oristà //F: ANC Lluçanès

Alpens

La pancarta “Llibertat presos polítics” a Alpens

LlibertatSantMartí

Sant Martí d’Albars, també llueix una pancarta // F: ANC Lluçanès

 

La persecució a la ideologia independentista que ha encès la resposta ciutadana

La repressió de l’estat espanyol continua. El passat 2 de novembre el Vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueres, i 8 consellers del Govern van ser empresonats incondicionalment. La jutgessa de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, no va dubtar en admetre la demanda de la Fiscalia General de l’Estat. El 8 de novembre, Lamela va confirmar la presó per aquests 9 membres del govern català. Mentrestant, el mateix 9 de novembre, 6 membres de la Mesa del Parlament també van haver de declarar davant el jutge, en aquest cas el Suprem. De tots ells, només la Presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha hagut de passar una nit a la presó, i en pot sortir després de pagar 150.000 €. Dels altres, els 4 independentistes d’ERC i el PDCAT hauran de pagar 25.000 €, i el no-independentista, de Catalunya Sí Que es Pot, no. Mentrestant, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont segueix a Brusseles, amb la resta de consellers. Els que no són a la presó. Hi serien si haguessin tornat? El simple fet de preguntar-nos-ho és esgarrifós. Representants polítics escollits democràticament a la presó?

Fa tot just dos anys el 9 de novembre del 2015 celebràvem una consulta, i ja llavors es va iniciar la persecució política d’alguns membres del govern, com el mateix president, Artur Mas. Era l’any 2015, i encara no es parlava de “repressió contra la ideologia independentista”. Amb l’arribada de milers d’agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, el govern espanyol va pretendre aturar el referèndum de l’1 d’octubre. El resultat: uns mil ferits per les anomenades “forces d’ocupació”, i més de 2 milions de vots a favor de la independència. La voluntat del poble és clara, i la del govern espanyol del Partit Popular, també. Després de l’aprovació de l’article 155 no s’albira la frenada de la repressió, ni després de les eleccions autonòmiques imposades pel 21 de desembre. No queda clar què passarà si guanyen les forces independentistes. Sí que, en canvi, queda clar que cap dels partits espanyols, ni PP, ni Ciutadans, ni PSOE, accepta la ideologia independentista. No la toleren. No la respecten. No la volen entendre. Mentrestant, el poble s’ha organitzat a favor de la llibertat, per dignitat.