Què volem dir quan parlem de salut? Us heu plantejat mai con definiríeu la salut? Si ho proveu, probablement veureu que no és gens fàcil fer-ho. En canvi, sí que solem tenir  una consciència clara de quin és el nostre estat de salut i som capaços de contestar si ens pregunten quina percepció en tenim en les diferents etapes de la nostra vida.

Hi ha hagut moltes definicions diferents de salut al llarg de la història ja que la percepció de la salut per part de les persones i sobretot de la manca de salut ha variat en funció de l’època i de les malalties que més problemes causaven a la població, ja sigui per la seva elevada mortalitat o per les seqüeles que comportaven.

La Organització Mundial de la Salut, en la seva constitució signada l’any 1946,  va definir la salut com un estat de complet benestar físic mental i social i no només l’absència de malaltia. Es relaciona la salut amb el benestar de les persones i s’equipara l’aspecte social amb el físic i el mental.

La OMS també en la seva constitució considera la salut com un dret fonamental de les persones i dels pobles i una condició fonamental per aconseguir la pau i la seguretat al món.

La salut és, doncs, un valor fonamental de les persones, una qualitat dinàmica que varia al llarg de la vida i que depèn de diversos condicionants.

Es considera que la salut de les persones depèn bàsicament de quatre variables que són:

  • Els factors biològics, o sigui les característiques amb les quals naixem.
  • El medi ambient, o dit d’una altra manera, el nostre entorn, el lloc on vivim.
  • L’estil de vida, els nostres hàbits, la manera com enfoquem la nostra vida en tots els seus aspectes.
  • L’assistència sanitària, o sigui el model d’atenció sanitària que hi ha a cada país.

Sense voler aprofundir en aquest article sobre aquests quatre condicionants de la salut, sí que ens podem adonar fàcilment que alguns d’aquests factors depenen de tots i cadascun de nosaltres i per tant, podem afirmar sense cap mena de dubte que la salut  no és un patrimoni exclusiu dels professionals sanitaris sinó que és patrimoni de tots, i que qualsevol persona des del seu àmbit personal, laboral o social pot contribuir, en més o menys mesura, en la millora del seu nivell de salut i del de la societat on viu.

Podem parlar-ne més a fons en propers articles, però és evident que la nostra societat està evolucionant de manera que la informació cada vegada és més abundant i més fàcil d’obtenir, i cal que estiguem preparats per saber-la utilitzar correctament  exercint, com a ciutadans que som, el control de les nostres vides per aconseguir entre tots una societat més sana, més justa i amb millor qualitat de vida.

No en va, en el marc del 10è Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana celebrat a Perpinyà el setembre de l’any 1976 es va definir la salut com aquella manera de viure que és autònoma, solidària i joiosa.