“Avui dia es fa més política amb la música que en un Parlament”

Entrevista a Dr.Ben, raper d’Olost, que ha presentat “El que ens queda”

Hip hop compromès, reivindicatiu i crític: així és com podríem definir, a grans trets, la la proposta musical del raper olostenc,  Ruben Sola, conegut artísticament com a Dr.Ben. 

El seu projecte artístic comença el 2018 amb la publicació del tema Principios a Youtube. Al 2020, en plena pandèmia, publicava 5 cançons més: Valor, El meu lloc, Coopera, Virus i Prototip. El 2021 l’ha engegat amb força: fa un mes presentava el videoclip del tema El meu lloc, gravat a Olost i divendres passat publicava el seu últim tema El que ens queda juntament amb Chok186, una cançó a favor de la llibertat d’expressió que sorgeix arran de l’empresonament de Pablo Hasel. 

A hores d’ara, Dr.Ben acumula prop de 3500 visualitzacions Youtube i compta amb 7 temes publicats que destaquen per la seva implicació política i la crítica social amb una sonoritat que recorda al hip hop clàssic però amb un toc modern i fresc. 

QUANT FA QUE ESCRIUS MÚSICA?  Fa uns 15 anys que vaig començar a escriure, però mai de manera continuada perquè m’havia de passar més temps a la feina i no el podia invertir en escriure cançons. 

COM SORGEIX LA IDEA DE DR.BEN I DE “PROFESSIONALITZAR-TE” COM A ARTISTA? Dr.Ben sorgeix l’any 2018 després de molts anys mostrant les cançons en petit comitè. Després de molts ànims de diversa gent, vaig decidir començar a invertir més temps i diners, amb la sort d’ensopegar-me amb en Ferran Deps, productor de Roomlab Estudi. 
No crec que el terme “professionalitzar-me” sigui el més adequat ja que no em guanyo la vida amb la música. Sí que estic professionalitzat en el món de la il·luminació d’espectacles.

PER QUÈ RAP? QUÈ T’APORTA I QUÈ ET PERMET? Porto escoltant rap des dels 9 anys, i amb la primera cançó ja vaig tremolar. No m´imagino una vida sense bombos i caixes, breakers i grafiters, i menys sense MC`s (traduït de l’anglès com a Mestre de Cerimònies. És com s’anomenen els vocalistes de rap) entonant versos.. El rap és transmetre dolor, ràbia, amor, tendresa mentre jugues amb les paraules i envies un missatge. Aporta consciència, respecte, valors, disciplina i em permet expressar-me lliurament i autoeducar-me. 
Per mi no deixa de ser un diari personal on explico com em sento, en el que fallo i el que haig de millorar. Repetir les meves pròpies cançons m’ajuda a mantenir a primera línia una sèrie de valors que m’ajuden a millorar com a persona.

ELS TEUS TEMES TENEN UN SO  QUE ES PODRIA DEFINIR COM “OLD-SCHOOL”, SEMBLANT AL HIP HOP AMERICÀ DELS 80-90. DE QUINES INFLUÈNCIES CREUS QUE ES NODREIX LA TEVA MÚSICA? He escoltat i escolto molta música d’estils diversos. Però tens raó, la majoria dels meus influents en el món del hip hop son americans com Biggie Smalls, Troubleneck Brothers, Wu Tang Clan, Mobb Deep, Eminem, Public Enemy, Gang Starr, KrsOne, Onyx, Das EFX, RandyAkozta. Però també tinc referents castellanoparlants com: Muchomuchacho, Triple XXX, Violadores del verso, Hablando En Plata, SFDK, Toteking, Mala Rodríguez, Gabylonia. 

LA TEVA MÚSICA TÉ UN FORT COMPONENT DE CRÍTICA SOCIAL. PER EXEMPLE, A “PROTOTIP” CRÍTIQUES ELS ESTEREOTIPS DE BELLESA, A “COOPERA” PROTESTES CONTRA LA DESIGUALTAT SOCIAL I A “VIRUS” ET MANIFESTES CONTRA LA MANIPULACIÓ DELS MITJANS I EL CONSUM MASSIU. CREUS QUE ÉS NECESSARI QUE LA MÚSICA S’IMPLIQUI POLÍTICAMENT? Sí, totalment necessari. Avui dia es fa més política amb la musica que en un Parlament. El rap tendeix a ser reivindicatiu perquè neix de la necessitat d’expressar, de l’avorriment o de la desesperació del jovent sense futur en un sistema classista com en el que vivim. Entre tanta desigualtat és una teràpia per mantenir la ment ocupada i poder analitzar la societat.

A ESPANYA ACABEN DE TANCAR UN RAPER A LA PRESÓ PER LES LLETRES DE LES SEVES CANÇONS. QUÈ ET GENERA AIXÒ? Ràbia i impotència. És ridícul que tractin de terrorisme les lletres d’una cançó. Se sap que Espanya és el setè exportador d’armes del món, hi ha policies violadors que volten lliures, els nazis i la ultradreta clama impunement pel carrer frases com “lo volveremos a hacer” o “los judíos son los culpables” i són  protegits per cossos de seguretat de l’Estat. Hi ha manifestacions pacífiques amb grups de policies secretes que es dediquen a generar aldarulls per fer mala premsa i corruptes que no estan penats. És una vergonya tot plegat. És un joc i el tenen arreglat per tot arreu. La justícia no és igual per a tots. 

COM AFRONTES EL FUTUR VEIENT AQUESTA SITUACIÓ A ESPANYA, JA QUE, COM HASÉL HI HA DIVERSOS ARTISTES IMPUTATS PER LES SEVES CREACIONS? Amb més ganes que mai! Ens estan donant més motius per què no callem ni un segon més. No ens poden empresonar a totes. És més, aquest divendres passat vam donar llum a un nou tema arrel de l’empresonament de Pablo Hasél titulat El que ens queda amb la col·laboració de Chok de la 186crew.

FA UN MES SORTIA EL VIDEOCLIP DEL TEMA “EL MEU LLOC” GRAVAT A OLOST I QUE ESDEVÉ UN CANT A LES TEVES ARRELS. COM CREUS QUE T’HA AFECTAT SER DE POBLE EN LA TEVA CREACIÓ ARTÍSTICA? No va ser fàcil tenint en compte que al 2000 no havia arribat la influència urbana als pobles. No teníem tanta comunicació com ara, no hi havia mòbils amb Internet, l’era digital estava començant i al Lluçanès no existien tribus urbanes. Per escoltar rap i vestir com vestia em vaig sentir exclòs, incomprès i ridiculitzat.
D’aquí, i de la crisi del 2008 que a casa la vam patir bastant, neix la meva ràbia i la meva crítica. Vaig aprendre a canalitzar-les en lletres, encara que en aquell moment no estava prou motivat i no m’hi vaig dedicar com ara. 
A part d’això, la cultura hip hop és molt urbana, i els carrers del poble no són iguals que els de ciutat. Ara, després de 5 anys fora del poble, puc dir que estic molt orgullós d’haver-me criat on m’he criat, ja que al poble es desenvolupen unes habilitats que a ciutat no es poden desenvolupar. Ells han estat més exposats a un sistema capitalista ple d’aparadors. Ara, però, ja és igual, els aparadors estan als mòbils i la intoxicació és per tots la mateixa. 

APOSTES PER FER HIP HOP EN CATALÀ, UN GÈNERE QUE EN LA NOSTRA LLENGUA NO ESTÀ MOLT CULTIVAT, O SI MÉS NO COSTA TROBAR GAIRES ARTISTES DE RENOM QUE HO FACIN EN CATALÀ. PER QUÈ DECIDEIXES RAPEJAR EN CATALÀ? No ho faig per res en concret. Ho faig en català perquè m’hi sento còmode i m’agrada i ja està. No hi dono tant valor a la llengua en que es fa, tots els idiomes tenen la seva riquesa. Al final jo faig rap i per mi té més importància el missatge social que hi ha, més enllà de la llengua utilitzada. 

QUINES INFLUÈNCIES HAS POGUT REBRE DE HIP HOP EN CATALÀ QUE T’HAGIN MARCAT I ANIMAT A CREAR? Doncs hi ha un mercat molt ampli realment. Lògicament, At Versaris, que són dels primers que van fer rap en català. I després, doncs molts artistes diferents: Acros, Sr.Oca, Lírica de Trobadors, Hereus del Beat, The ReFugees, Elane, Santa Salut i un llarg etcètera. 

HI HA NOUS TEMES AL FORN? COM AVANÇA EL PROJECTE? Sí, el passat divendres 19 va sortir la cançó “El que ens queda”, que és la que comentava abans. I a part d’aquesta, n’hi ha uns quants més, però no vull fer spoiler.
El projecte avança sense pressa, ara és moment d’escriure, crear i de tancar-se a l’estudi i preparar un bon directe.

HI HA CAP CONCERT A L’AGENDA MALGRAT LA SITUACIÓ PRECÀRIA I COMPLICADA PEL SECTOR CULTURAL? No. Ni com artista ni tècnic.//