La columna de Carolina Font Usart_

És com si el món hagués començat a girar entorn la Covid. Pàgines i pàgines de diaris que no parlen d’altra cosa. Televisió i ràdio tampoc. Mitjans digitals seguint la tònica. Tot plegat un gran ball de dades, xifres, índex, erres i molta normativa. 

Però el món ha seguit girant al voltant del sol i han passat moltes altres coses. Les del Lluçanès ja les explica LaRella. Jo aniré un xic més lluny, i com si fos Xahrazad em trasllado a l’antic Imperi Persa

Palestina ha resistit ferma els bombardejos isrealians. Implacable i amb el consentiment de tot d’estats que miraven cap a una altra banda, Israel ha bombardejat Gaza impunement, com sempre. Va començar (un altre cop) en ple confinament, al març, va seguir al maig, i a l’agost va bombardejar-la més de 10 dies ininterrompudament. I les bombes són només la part que més es veu de lluny.

Creuem la Mediterrània per arribar fins a Grècia on el passat setembre cremava Mória, el camp de refugiats més gran de tot Europa. Les flames van consumir el poc que tenien les 13.000 persones que hi “vivien”. El camp estava pensat per acollir-ne 2.500. I aquest dilluns, 2 de novembre, es cremava parcialment el camp de refugiats (o de contenció) de l’Illa de Samos, on hi malviuen 3000 persones (estava pensat per 650). Tres dies abans un terratrèmol de més de 6 graus havia fet estralls a l’Illa. 

Amb ganes de terra ferma, travessem la península Balcànica fins arribar a Hongria, on el passat 5 de maig el Parlament va decidir no ratificar el Conveni d’Istanbul (2011), que estipula com a delicte totes les formes de violència contra les dones. I ningú va dir absolutament res, bé sí, el govern polonès va dir que també es retiraria del Conveni. A dia d’avui encara no ho ha fet, el que sí ha fet és celebrar la sentència del Tribunal Constitucional que considera que l’interrupció voluntària de l’embaràs en casos de malformacions fetals és “incompatible” amb la seva constitució. És a dir que pràcticament han prohibit el dret a l’avortament, només permès en cas de violació, incest o si la vida de la gestant està en perill. I ara és quan a algú pensa allò de “sort que aquí som més avançats” potser sí que en materia de drets de les dones han de fer un salt endavant, però tot i així són molt més avançats que els nostres veïns andorrans. A Andorra l’avortament és il·legal en TOTS els supòsits. 

I ja som a tocar de casa. A Catalunya no hi passen aquestes coses encara dirà algú (no perquè ningú no ho hagi intentat), aquí n’hi passen d’altres i sinó que els hi expliquin a les 12.446 persones que l’any passat van ser desnonades. 

D’històries n’hi ha moltes, podríem dir que mil i una. No deixem mai de buscar i recolzar qui ens les explica.//