Amb aquest article voldria fer una Declaració Unilateral d’Amor la qual podríem batejar, si us sembla bé, com a DUA. Es tractaria d’una declaració sense ambigüitats i que, confesso, no ha estat pactada. Em lligo la manta al cap i emeto aquesta declaració d’amor 48 hores abans que sigui publicada. I m’atreveixo a dir que ‘si’, que després dels dies que la declaració passi a l’impremta el text seguirà sent vigent.

Abans de fer realment efectiva la declaració vull apuntar un parell de coses. La primera és que he optat per una DUA per evitar mal entesos. Per tal de prendre aquesta decisió he consultat persones que hi entenen, en amor, i per això he acabat descartant una Declaració Ambigüa d’Amor (DAA) i també una Declaració Pactada d’Amor (DPA). En el primer cas, la DAA, m’ha arribat a les mans la història d’un amic d’un amic que se la va jugar fort fent una DAA un dia de matinada i via WhatsApp. Un desastre, la persona a qui anava dirigida la declaració no va entendre el missatge i encara ara s’està preguntant si anava per ella o qui el va enviar s’havia equivocat. Va ser una declaració sense cap tipus d’efecte més enllà de la confusió. En el cas de la DPA, un altre amic d’un amic va intentar pactar una relació d’amor però, com ja se li havia advertit, allò es va acabar convertint en un matrimoni de conveniència.

La segona cosa que us volia dir abans d’entrar definitivament en la matèria de la declaració és: disculpeu-me. Disculpeu-me perquè, com veureu més endavant, la DUA aborda un aspecte del ‘ procés’. No volia afegir literatura en aquests moments d’incertesa, però ha estat inevitable tractant-se d’amor.

Doncs bé, tot això ho escric per efectuar una Declaració Unilateral d’Amor a totes les persones que van fer possible el referèndum d’autodeterminació del dia 1 d’octubre i molt especialment a les que van defensar les urnes al Lluçanès. Aquell diumenge d’octubre va canviar definitivament la nostra relació amb l’Estat espanyol i també la va canviar entre nosaltres. Ens vam organitzar i vam resistir els embats de l’Estat amb un objectiu comú i això només pot ser una llavor de futur. Moltes gràcies.