El coronavirus SARS-CoV-2 ens ha canviat les vides. Encara no me’n sé avenir. De vegades penso que és un malson o una pel·lícula de ciència ficció i que quan acabi tot tornarà a ser com abans. Però no. També és veritat que intento ser positiva i valorar aquelles coses de bo que té el confinament, com poder gaudir del teu fill les 24 hores del dia, cuinar pels descosits o ser més creativa que mai fent les mil i una manualitats.
Afortunadament, sembla que deixem enrere unes setmanes negres que han estat molt dures per a tothom. Hem començat ja la desescalada i a familiaritzar-nos amb les fases, de si podem fer això o allò, d’anar aquí o anar allà… El tema dona per a molt, però a mi m’agradaria posar el focus en un activitat concreta de la qual no es parla massa, que reconec que no és de primeríssima necessitat, però que a mi em genera certa preocupació. El cant coral. Quan podrem tornar a trobar-nos per cantar de forma conjunta?
Potser algú trobarà ridícul que, en el context actual, em formuli aquesta pregunta. Repeteixo que sóc plenament conscient que no és una qüestió vital, però sí que té la seva importància. I més tenint en compte que, de moment, fer un assaig virtual és tècnicament molt complicat, i presencial encara més.
“Qui canta els seus mals espanta”, ja diu la dita popular. El cant coral és un excel·lent mitjà d’expressió col·lectiu que contribueix en el benestar de les persones que l’exerciten i que facilita la socialització, el treball en equip i la cohesió social. Al Lluçanès ho sabem bé. Pràcticament cada poble té o ha tingut la seva agrupació de cant coral, sigui infantil, adulta, de gent gran o de totes menes. El gener passat, per posar només un exemple, unes 200 persones ens vam aplegar a Sant Boi de Lluçanès en la que va ser la 7a trobada de Corals del Lluçanès. Vam passar una tarda ben agradable plena de música i de retrobaments entre cantaires de diferents pobles. Auguro que, lamentablement, tardarem a viure un esdeveniment de característiques similars.
Evidentment que la salut és el primer de tot i que hem de fer tot el que estigui a les nostres mans i més per evitar que pugui repetir-se una situació com la que hem viscut. Només voldria que no ens oblidéssim de la música i del cant coral. Si ho tenim en compte, potser trobarem la manera perquè aquesta activitat pugui reprendre’s. Una recomanació: Ja que no podem cantar junts, almenys feu-ho sols a casa, tant com pugueu. Us sentireu millor.//