Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc, diu el refranyer popular. Això vol dir que, a aquestes alçades, tenim pràcticament l’estiu liquidat. Uns mesos que, sens dubte, han estat marcats per la crisi de la covid-19. Fent un exercici ràpid i pensant en les notícies de l’estiu del Lluçanès, me’n venen al cap dues. La primera, la prohibició de banyar-se a la riera de Merlès. Una mesura que s’ha pres amb la voluntat de protegir un espai mediambientalment de gran valor que els últims estius s’ha massificat i degradat en excés i, a la vegada, per evitar la propagació del virus. Fa molts anys que els ajuntaments de la zona intentaven, sense massa èxit, prendre mesures per salvaguardar aquest paratge. Ha hagut de ser la pandèmia el detonant. La segona notícia és que ha hagut de ser un estiu festivament molt aigualit. Més o menys hem celebrat les festes majors i altres celebracions, molt abundants en l’època, però no com era habitual ni com haguéssim volgut. Ah, i encara gràcies. Si fa un any ens haguessin dit que viuríem això no ens ho creuríem, haguéssim dit que era ciència ficció.
Realment el coronavirus està tenint un impacte bestial en les nostres vides. Ja durant l’època del confinament van sortir algunes veus que intentaven fer una lectura positiva de la situació en el sentit que la pandèmia faria que toquéssim més de peus a terra i, sobretot, que fóssim una mica més solidaris els uns amb els altres. En aquells moments m’ho vaig creure i vaig pensar que potser sí que arran d’aquesta sotragada faríem, entre tots, un món millor.
Passats uns mesos, ja no sóc tan optimista. Continuem en una situació francament difícil, però sembla que socialment ens hem relaxat i que haguem oblidat els mesos de març-abril-maig que vam passar. La xifra de contagiats, que a l’estiu havia de ser mínima, només fa que pujar. I per més crides de les autoritats, no acabem de complir amb les mesures de seguretat.
I tornant al Lluçanès, de moment la covid-19 encara no ha aconseguit vèncer velles inèrcies. Durant els últims mesos veiem com s’està construint una gasolinera al territori sense consens polític ni social. Ah, i potser ha passat una mica desapercebut, però el passat 26 de juliol es va complir el cinquè aniversari de la consulta per la comarca del Lluçanès, de moment, sense canvis. Deu ser a causa de la Covid, també.//