L’estança excavada aquest any: envà de fusta (1), pilars de fusta de la porta (2), restes de l’àmfora (3), paret restaurada (4), pedres rodones que podrien ser el suport d’un porxo.// F: puigciutat.com

Per Jordi Freixa Oliveras_

La història de Puig Ciutat continua creixent dos-mil seixanta-nou anys després de la seva destrucció, l’any 49 a.C. La campanya d’aquesta tardor ha tret a la llum més estructures cremades d’un dels grans edificis del jaciment. Unes troballes que ens apropen a l’ús que devia tenir en el sí de la ciutat romana.

Una botiga oberta al carrer?
La campanya de l’any passat va resseguir part de les parets de la planta d’aquesta construcció, de la que temps enrere ja s’havia museïtzat una de les seves habitacions. Enguany, l’equip s’ha centrat en l’habitació del costat, d’uns 14 metres de llargada, que ha resultat ser molt fructífera. Com expliquen els arqueòlegs directors de l’excavació Àngels Pujol i Robert Tamba, podria haver sigut una botiga amb una obertura directa al carrer: “hi ha un marxapeu que divideix el carrer de l’estança, i també hi ha dues pedres rodones més elevades, que segurament són els suports dels pilars on es recolzaria la coberta, dibuixant un porxo”.

A l’estança també hi van trobar un envà de fusta que podria separar diferents parts de la botiga, o bé fins i tot dibuixar botigues independents, una construcció feta amb “pals verticals, travessers i de reforç clavats amb claus d’uns 20 cm (opus craticum)”. Com afegeixen, “és brutal que s’hagi conservat sencer. N’hi ha pocs exemplars a la península, perquè si no es cremen, es podreixen i no es troben”.

En la mateixa estança l’any passat hi van trobar set àmfores, recipients que normalment contenien oli, vi o salaons (pasta de peix). En el seu entorn també hi han trobat 8 llavors, dues de les quals ja s’han pogut analitzar per determinar que són pinyols d’oliva: “que es conservi una llavor és cosa de l’atzar, ja que comporta que no hagi estat triturada i s’ha de cremar fins a un punt que no es converteixi en cendres”. Un equip d’experts de la Universitat de Lleida, liderat per la Natàlia Alonso, analitzarà diverses mostres extretes a l’estança, i la resta de pinyols, per tal de determinar què hi havia a la hipotètica botiga i a l’interior de les àmfores.

Els arqueòlegs afegeixen que durant els 10 anys de campanya han guardat sediments dels punts de més interès de totes les habitacions investigades, que fins ara només han estat estudiats de manera puntual. Enguany, i gràcies a la col·laboració amb l’equip de la Universitat de Lleida, s’analitzarà tot en conjunt, fet que servirà per “veure totes les coses que són massa petites i no es poden veure excavant, com llavors, escames de peix, microfauna…”.

Destrucció a finals de la primavera del 49 a.C.
Els arqueòlegs ja posen la mà al foc que la destrucció de Puig Ciutat va ser durant la primavera o principis d’estiu de l’any 49 a.C. L’episodi lluçanès s’emmarcaria entre el setge de Massilia (Marsella) i la batalla d’Ilerda (Lleida) en la Segona Guerra Civil Romana, que va enfrontar les tropes de Gneu Pompeu, cònsol únic de la República Romana, i Juli Cèsar, rebel que amb aquesta guerra va aconseguir controlar Hispània i Itàlia, per convertir-se més tard en dictador vitalici.

Entre les dues batalles hi ha dos mesos de diferència, i Puig Ciutat és al mig, per on semblaria que hi passava una ruta que unia els dos punts: “pensem que era un lloc d’avituallament de l’exèrcit que hi havia a la Plana de Lleida. L’estratègia de Juli Cèsar era tallar els punts d’avituallament”. La ciutat, doncs, hauria agafat la funció d’avituallament, però ja estava construïda: “són 5,1 Ha de superfície i els edificis estan molt planificats, fets per perdurar. Si només s’hagués fet per acollir l’exèrcit, en un escenari de guerra, s’haurien construït més ràpid”.

Després de la batalla entre les dues faccions romanes, les tropes de Cèsar van assegurar la destrucció completa de Puig Ciutat calant foc a consciència: “pensem que van anar casa per casa calant foc. Parlant amb bombers i agents rurals hem descartat que l’incendi pugui ser només provocat des de fora, ja que els projectils de foc no haurien pogut encendre la coberta del sostre, que era d’argila. És gairebé segur que el foc es va iniciar des de dins”

El foc va acabar amb la vida a Puig Ciutat, i això ha servit perquè, en l’actualitat, puguem saber-ne més coses, ja que s’han pogut conservar les estructures i objectes del dia a dia dels seus habitants, que s’haurien perdut si el lloc s’hagués abandonat.

L’assentament hauria quedat completament destruït, però perquè no es va repoblar mai?  Els arqueòlegs ho expliquen en base a la història: “en èpoques d’inestabilitat es busquen llocs defensables (Puig Ciutat és elevat i té precipicis infranquejables en dues vessants), en canvi en èpoques de pau prioritzen les planes properes als cultius”.

La datació de creació de la ciutat, encara per determinar
Enguany també han descobert que moltes estructures de Puig Ciutat es van construir seguint el peu itàlic (27,5 cm). Una mesura documentada de l’època republicana que va servir de base per construir, per exemple, el temple capitolí del Fòrum d’Empúries al segle I a.C. Un patró diferent al peu ibèric o el romà, i que també permetrà afinar més en la determinació de l’any de construcció de Puig Ciutat. “En l’envà de fusta, la distància entre els claus és de 8 peus itàlics, i tot l’edifici segueix aquest patró, tan els espais com l’amplada de les portes. Mirant les de tot el jaciment, solen fer 1,10 metres (4 peus itàlics) o 2,20 (8 peus)”. La muralla, construïda al damunt de les restes de l’assentament ibèric anterior, té poc gruix, cosa que havia portat l’equip d’arqueòlegs a pensar inicialment que l’havien fet de pressa, però també segueix la mesura: fa 4 peus itàlics. L’estudi de l’orientació dels edificis, actualment en curs, també podria ser determinant per acostar-nos al moment de fundació de l’assentament, ja que a l’hora de construir una nova ciutat i aixecar-ne els edificis, els romans tenien en compte la posició del nord geogràfic i de les estrelles, i aquesta canvia al llarg del temps.  

Les troballes demostren que Puig Ciutat ja existia en el Bronze Final/1a Edat de Ferro, al segle IX-VII a.C. En les campanyes del 2012 i 2014 es va desenterrar ceràmica de Merlès, que data d’aquesta època. Peces de la mateixa ceràmica també s’han trobat al Coll de la Cirera, a prop de la Torre d’Oristà i a uns cinc quilòmetres de Puig Ciutat. Aquest estiu un equip arqueològic de la Universitat Autònoma de Barcelona va fer sondejos a la zona.

La continuació de l’estudi
El treball a l’assentament de Puig Ciutat avança de campanya en campanya, i cada any augmenten les certeses, però també apareixen noves incògnites. Enguany s’hi han realitzat dos períodes d’excavació, a l’estiu, amb estudiants universitaris, i a la tardor, amb un equip de 6-7 arqueòlegs professionals. Aquesta darrera campanya ha tingut un cost de 33.347 € i ha comptat amb el finançament de la Generalitat, que inclou el mes d’excavació, una museïtzació provisional de l’espai excavat representant amb fusta les estructures excavades, la instal·lació d’un nou plafó, l’estudi posterior i la divulgació dels resultats, una feina que com reconeixen l’Àngels i el Robert, se sol allargar mesos. A la web puigciutat.com s’hi pot trobar tota aquesta labor condensada, amb recreacions en 3D d’objectes i edificis, així com molta informació del jaciment. La propera campanya serà l’estiu que ve.