Els dos pilots del Lluçanès, Gerard Farrés i Nani Roma creuen, un any més, la meta del ral·li més dur del món

305 Loeb Sébastien (fra), Elena Daniel (mco), Hunter, Bahrain Raid Xtreme, Auto, BRX, action during the 8th stage of the Dakar 2021 between Sakaka and Neom, in Saudi Arabia on January 11, 2021 – Photo Florent Gooden / DPPI

La 43a edició del ral·li Dakar ha estat marcada pel coronavirus, però uns protocols mèdics estrictes han permès celebrar i acabar el ral·li més dur del món. Els dos pilots del Lluçanès que han competit aquest any, Nani Roma en cotxes i Gerard Farrés a la categoria de SxS han aconseguit acabar les 12 etapes del ral·li, completar els més de 7.000 quilòmetres i creuar un any més la meta del Dakar.

Top-5 en el seu 25è Dakar
Aquest 2021 Nani Roma ha completat la seva 25a participació al ral·li Dakar i ha aconseguit la 5a posició a la classificació general. A més, en aquesta edició el pilot del Lluçanès s’ha estrenat amb Prodrive i l’equip Bahrain Raid Xtreme, que ha debutat aquest any al Dakar.
Roma ha aconseguit acabar el Dakar per 15a vegada en una edició marcada pel coronavirus, pel canvi de copilot després del positiu de Dani Oliveras i per les dificultats en la navegació, però tot i això el pilot del Lluçanès ha aconseguit regularitat, s’ha adaptat al cotxe i també ha comptat amb el gran treball del seu equip per aconseguir la cinquena posició a la general.

Farrés, finalista del Dakar per 11a vegada
La 14a participació de Gerard Farrés al Dakar serà recordada com una de les més complicades. Els problemes tècnics han dificultat el ral·li pel pilot del Lluçanès i pel seu copilot Armand Monleón, però tot i això han pogut seguir endavant i acabar el ral·li més dur del món. “La valoració que faig del Dakar és molt positiva. Ens emportem un aprenentatge molt gran, un gran llibre, pàgines escrites d’aquest Dakar que ens seran molt útils pel futur”, afirma Farrés a LaRella.
El pilot del Lluçanès ha hagut d’afrontar diversos problemes tècnics que li han impedit lluitar pel títol. El cotxe ha perdut potència, ha tingut problemes elèctrics i en una etapa va topar amb una tanca metàl·lica. “Quan tens problemes es fa realment difícil. Recordo tres o quatre etapes, d’estar 16 hores sobre el cotxe, de vomitar dins el cotxe, d’haver de parar a dormir perquè no podia més… era l’estrès i l’angoixa de no poder-hi fer res”, explica Farrés, que afegeix que “al portar sempre el cotxe a meta em feia veure la capacitat de treball i de sacrifici dels mecànics. Estic molt agraït al meu equip per l’esforç que han fet i a nosaltres mateixos de no haver tirat la tovallola. Si no hagués acabat el Dakar hauria estat una derrota per nosaltres”.
En les últimes etapes Farrés i Monleón han pogut recuperar les bones sensacions i han acabat el ral·li en l’onzena posició de la classificació. “El més dur d’aquest Dakar ha estat el no tirar la tovallola. Veure que al tercer dia se’n va tot en orris, es fa difícil tirar endavant, però intentes veure les coses positives. Crec que ara hem hagut de regar l’hort, cultivar-ho, per d’aquí uns anys recollir les fruites”, afirma el pilot del Lluçanès.
“El Dakar és com una vida, és una carrera que puges i baixes, una carrera plena d’emocions, que has de saber aguantar i resistir”, reflexiona Farrés, que afegeix que “és una carrera que plores. Aquest any he plorat de tristor, d’impotència, però també he plorat d’alegria acabant el Dakar”.//