Per Carolina Font Usart

Moments de l’obra a Sant Bartomeu.//F: imma valls

Moments de l’obra a Sant Bartomeu.//F: imma valls

 

Han passat 17 anys des que es va tancar la fàbrica Puigneró de Sant Bartomeu, 18 des que es va tancar la de Prats. Gairebé dues dècades de tirar endavant, de buscar solucions, de reconvertir espais, de reinventar-se. Però aquests dies hem après que també han estat dues dècades de silencis i oblits.
El final turbulent de Puigneró va fer córrer rius de tinta. Tot eren reunions, declaracions, plans i mil històries més per trobar una solució al buit que deixava, sobretot a Sant Bartomeu, el tancament de la Fàbrica. Reunions d’americanes i corbates. Veus de color gris.
Però mai fins ara ningú havia donat veu a les protagonistes oblidades de la Fàbrica. Teixidores, nuadores, repassadores, ordidores, canilleres i un llarg etcètera de dones que amb la seva força de treball van fer créixer la Puigneró fins a convertir-la en una de les empreses de filatura més grans de l’Estat. Elles, les grans silenciades, per fi han parlat.
Gaudir d’Art va tenir la idea i, potser sense saber-ho, amb Femení Plural, les dones de la Puigneró han aconseguit fer una catarsi que s’ha demostrat imprescindible. I ho corrobora l’èxit de públic que han tingut les quatre funcions que s’han fet fins ara. En un principi només se n’havien programat tres, però l’èxit aclaparador els fa ampliar a una funció més. Pels que no l’hagueu pogut veure heu de saber que tindreu dues oportunitats, però les llocs i les dates encara no estan tancades.
Montse Albàs és la dramaturga i directora de Femení Plural. Ha acompanyat les actrius al llarg d’aquest camí teixint amb elles un espectacle que esdevé un exercici de memòria, però també, i sobretot, un regal que ens fan totes les ex-treballadores de Puigneró que hi han participat. A través de les experiències viscudes fan un retrat íntim del seu pas per Puigneró i acompanyen el públic a reviure amb elles els dies passats entre telers. Els sorolls, les olors, els colors, les corregudes, imatges potser noves per algunes però que retornen al cap de totes aquelles persones que hi van treballar. Imatges que couen perquè curen. Imatges de color verd.//