Una paraula, què és? Senzillament un mot, un munt de lletres compaginades de tal manera que conformen un significat i donen nom a un objecte, una emoció, un sentiment, una opinió, un lloc, … Una paraula pot tenir més d’una interpretació tot depenent del context on s’utilitza, el seu significat real o imaginari, la manera i el to de pronunciar-la, com s’escolta i com s’entén … Podríem seguin donar voltes sobre la interpretació de les paraules, aquest tema podria donar per molt, de ben segur que en una tertúlia podríem trobar tants significat d’una mateixa paraula com tertulians, d’aquesta manera podríem encetar el tema de la demagògia del llenguatge.

Parlant de les paraules m’ha vingut a la memòria una expressió que ja no es fa servir: Aquest és un home de paraula! No fa gaire que les relacions socials, laborals, econòmiques, vaja el què fer diari es basaven en la confiança entre les persones i tenint la paraula com a segell del compromís adquirit, donant-li validesa amb una encaixada de mans. Actualment caldria recuperar el què implica aquesta dita, cal recuperar la coherència entre el què es diu, es pensa i es fa. Cal tornar la transparència a les paraules, les hem enfosquit amb la manipulació que a vegades se’n fa, faltant a la veritat, per formular falses acusacions vers diversos col·lectius socials.

Aquest dies ha tocat el rebre, més que mai, a les escoles i els mestres. Comencem a estar cansats, per no dir farts, de les barrabassades sobre la nostra feina, i de les falses acusacions d’adoctrinament qüestionant el model de l’escola catalana. Ja n’hi ha prou!

A part de transmetre coneixements i aprenentatges a les escoles o instituts, no fem res més que ensenyar conceptes, hàbits que serveixen per créixer, per aprendre a ser autònoms. Vaja, es vol que les persones és puguin espavilar, respectant totes les opinions, maneres de ser i de pensar. Per això expliquem quin és el valor de les paraules, cadascú ha de tenir el senderi per saber què és veritat, què cal creure i què cal fer. A diari ens arriben mil i una informacions, certes i falses, i el què ens arriba al matí,  pel  vespre potser ja no és vàlid. Se’ns afegeix feina al nostre dia a dia a les aules! Caldrà recuperar i explicar la dita que feien servir els nostres avis: aquesta és una persona de paraula! Pot ser així no ens aixecaran més la camisa.