Imatge dels primers dies de construcció de la gasolinera.// PASENSI

Imatge dels primers dies de construcció de la gasolinera.// PASENSI

 

Fa tot just una setmana les màquines començaven a remoure un camp molt proper a la C-62, l’Eix del Lluçanès, a tocar de l’encreuament amb la carretera de Perafita. Era la primera vegada que molts sentien a parlar del projecte de construcció d’una nova estació de servei que ja ha rebut les primeres mostres de rebuig de representants polítics i de moviments socials.
La reacció ha sorprès l’alcalde de Sant Martí, Ramon Padrós, que defensa que des del poble mai s’ha amagat que hi havia aquest projecte. “La propietat en parlava fa trenta anys i en fa almenys set que van començar a tramitar els permisos, tothom ho sabia”, sosté Padrós, que recorda que a finals de gener, en la presentació del nou Pla d’Ordenació Urbanística (POUM) del municipi, també ho va apuntar el tècnic de la Diputació. D’aquest document se’n va fer l’aprovació inicial el 15 de gener, i es va obrir un període de quaranta-cinc dies per presentar-hi aŀlegacions. La nova infraestructura serà en una zona de sòl no urbanitzable, però el POUM recull una excepció que es coneix com a “sòl d’activitat autoritzada”, en aquest cas una estació de servei. Per aquesta activitat hi reserva 11.000 metres quadrats. La llicència d’obres es va aprovar en l’últim ple de la legislatura passada, el 23 de maig del 2019.
Més enllà de la normativa municipal, l’alcalde defensa que l’ajuntament és l’última peça dels molts permisos que els propietaris del terreny ja han obtingut de les altres administracions i que són els que ara han permès començar les obres.

 

Mapa elaborat amb les dades del POUM de Sant Martí d'Albars.// LaRella

Mapa elaborat amb les dades del POUM de Sant Martí d’Albars.// LaRella

 

EN UNA PUNTA DE SANT MARTÍ, A TOCAR DE SANTA CREU
La zona en què es vol instal·lar la nova gasolinera és just al límit entre el terme de Sant Martí i el d’Olost, prop de la riera Gavarresa i a menys de 500 metres del nucli de Santa Creu. Mentre que tota la infraestructura (sortidors, bar i botiga) serà en terme de Sant Martí, l’accés, segons el límit dibuixat en el mateix POUM, podria correspondre al terme del municipi veí. En aquest cas, l’Ajuntament d’Olost ha encarregat un informe jurídic i tècnic sobre la documentació que li ha lliurat la propietat, i té previst publicar en els pròxims dies un decret d’alcaldia que en reculli les conclusions. Sigui quina sigui la resposta, una possibilitat és que s’hagin d’acabar pronunciant administracions superiors.
De moment la notícia ha agafat per sorpresa els alcaldes de la comarca, que no van assabentar-se de les obres malgrat reunir-se tots la setmana passada. L’alcaldessa de Lluçà, Eva Boixadé, demana poder-ho debatre conjuntament “perquè és un projecte que afecta tots els pobles i el model del territori”, per això ha demanat celebrar una nova trobada. Boixadé és crítica amb les formes de l’Ajuntament de Sant Martí, alhora que es queixa de la destrucció del territori i demana tenir present l’opinió dels joves que s’hi han oposat.
Amb tot l’alcalde de Sant Martí considera que no és feina dels alcaldes debatre sobre les iniciatives empresarials d’altres municipis. “No se m’acudiria mai demanar explicacions sobre els permisos que s’han donat a moltes altres empreses a la comarca”, diu Padrós, que defensa que l’Ajuntament de Sant Martí dóna suport a projectes “molt transversals, des d’indústries fins a la permacultura”. Per Padrós, l’obertura d’una estació de servei “al centre del Lluçanès” pot acabar esdevenint “un punt d’aturada on els visitants coneguin la comarca i comprin productes de proximitat”. A més, ho emmarca en l’evolució normal de les vies de comunicació “on sempre s’hi han instaŀlat hostals i altres serveis”.

MOSTRES DE REBUIG
El mateix dia que les màquines van començar a treballar el coŀlectiu Truja Negra va denunciar a través de les xarxes socials que “les famílies franquistes de sempre, propietàries i colonitzadores del territori” estan “explotant la terra per enriquir el seu compte bancari”. Dilluns hi va haver una primera trobada de rebuig a la gasolinera en la que es va redactar un manifest (vegeu pàgina 16) que a hores d’ara han subscrit Lluçanès Viu, la Truja Negra, la Fetillera i l’Ateneu Popular del Lluçanès. En el text convoquen una mobilització per dissabte i asseguren que la nova infraestructura és “contrària a les emergències climàtiques” i que la ubicació “és nefasta i inadequada”. Els signants lamenten que pugui afectar “els bars, restaurants i petits comerços” especialment de Prats i Olost, on ja hi ha gasolineres, i denuncia que les institucions comarcals estan “al servei del poder”.//