Mural pintat pel Col·lectiu Feminista La Fetillera a Prats de Lluçanès

Mural pintat pel Col·lectiu Feminista La Fetillera a Prats de Lluçanès

El 8 de març, Dia Internacional de les Dones, serveix per denunciar les diferents formes de violència i sexisme que pateixen les dones durant tot l’any.  24 hores per posar sobre la taula una lluita constant contra la discriminació per raó de gènere, injustícies que omplen tots els àmbits vitals, i que les dones han d’afrontar durant tot l’any.

L’any 2017 van ser 28 les dones assassinades als Països Catalans, una dada que és el símbol més catastròfic d’una realitat plena de masclismes que s’albira en el dia a dia.

olostfeti

Concentració davant l’Ajuntament d’Olost

En el terreny laboral la diferència salarial entre un home i una dona és del 23,5%, els càrrecs directius ocupats per dones és només del 35%, encara que el número de dones amb titulacions superiors és un 10% superior al dels homes.

Aquest dijous 8M s’ha dut a terme una Vaga General, amb un seguiment simbòlic al Lluçanès, ja sigui durant tot el dia, o en les dues aturades que s’han convocat. A les 7 de la tarda els col·lectius feministes d’Osona i el Lluçanès es van manifestar a Vic, exhibint la unitat de la lluita feminista. A la manifestació, es va rebutjar la presència dels dos principals sindicats, UGT i CCOO, que malgrat tot es van afegir a la manifestació.

Al Lluçanès, Prats, Sant Feliu, Sobremunt i Santa Eulàlia han aprovat als respectius Plens una moció de suport a la Vaga, que el Col·lectiu Feminista del Lluçanès ha fet arribar a tots els Ajuntaments. En aquest sentit, aquests ajuntaments i els de Sant Bartomeu, Olost, Perafita i Alpens van llegir el manifest que acompanya aquestes línies.

Concentració davant l'Ajuntament d'Olost

Manifestació dels Col·lectius Feministes a Vic

 

Aquest dijous i durant els dies posteriors, el Lluçanès acull diversos actes relacionats amb el 8M. A LaRella, hem preguntat a dones d’àmbits diversos, si han patit discriminació per ser dones. Hem parlat amb Laia Pujol Rovira, del món de la cultura, Montse Barniol Carcasona, del món polític, i Judit Ordeig Casas, del mon de la pagesia:

 

“Ser dona i jove m’ha portat a haver-me de justificar més del compte moltes vegades, com a directora de l’escola de música”

Parlem amb Laia Pujol Rovira, dona músic i directora de l’Escola de Música i Arts del Lluçanès

IMG_E0096

> En el món de la música, creus que la presència i pes de la dona és igual a la de l’home?
Jo vinc del món de la música “clàssica” o “acadèmica”, i al nivell en el que jo em moc no hi ha una diferència alarmant entre gèneres, però sí que hi és quan parlem de les millors orquestres del món. Per exemple, a la Filharmònica de Viena (la que fa els concerts d’any nou per la tele) només fa 21 anys que s’hi accepten dones, i saps quina era l’excusa? Que a la seu on assagen no hi havia lavabos de dones.  Però en el món de la música no tot és tocar, i sobretot em preocupa la infrarepresentació de dones compositores, directores d’orquestra, tècniques de so, mànagers, etc… i penso que en tenim bona part de culpa les persones que ens dediquem també a l’ensenyança, ja que no proporcionem suficients exemples a l’alumnat: parlem de Mozarts, Beethovens i Karajans i ens descuidem les dones als marges de la història.

> T’han discriminat, menystingut o insultat pel fet de ser dona?
En la meva faceta com a intèrpret musical, la veritat és que no. On sí que sento que la combinació de ser dona més ser jove m’ha portat a haver-me de justificar més del compte moltes vegades, ha estat com a directora de l’escola de música. Ara bé, puc explicar alguna anècdota que lliga món personal i món musical, doncs el meu xicot també és músic però ell es dedica a la música més popular, té un grup de música que toca en festivals, festes majors, etc., i més d’una vegada al backstage m’han preguntat “tu amb qui vas?” o “tu de qui ets la parella?”. Com si pel simple fet de fer una dona jo no pogués ser allà, excepte si vaig “de paquet” amb algun home. La veritat és que el seu sector sí que està molt masculinitzat. Ara mateix, al panorama de grups de música a Catalunya hi ha molt poques noies i és difícil veure dones als escenaris dels concerts de festa major, excepte si són les cantants de l’orquestra de versions i que, en general, a més de cantar perfectament, se’ls requereix tenir un físic determinat i anar molt curtes de roba.

>Què reivindiques el dia 8 de març? Participaràs a la vaga convocada?
Sí que faré vaga. Reivindicaré el dret de les dones a tenir un projecte de vida personal (embaràs, criança, acompanyament familiar) sense por de ser acomiadades o de quedar-se amb la meitat de la pensió. Reivindicaré que fa segles que ens assassinen, ens violen i ens menyspreen pel simple fet de ser dones. Vaig fer vaga davant la injustícia de l’empresonament de 8 polítics i els Jordis; no podria no fer-ne davant aquestes injustícies que afecten a la meitat de la població mundial.

“Animo a les dones a fer el salt a la participació política”

Parlem amb Montse Barniol Carcasona, alcaldessa d’Alpens i Directora General de Forest de la Generalitat

MontseBarniol

> En política, la presència i pes de la dona és igual a la de l’home?
Hauria de ser imprescindible que fos així, però no ho és. No fa tants anys que les dones participen de l’àmbit polític, i és progressiu. Costa més compaginar-ho amb les tasques de cura, tradicionalment a mans de les dones.

> Al Lluçanès hi ha 13 municipis i ets l’única alcaldessa…
Aquí al Lluçanès anem objectivament enrere: abans érem 3 alcaldesses, ara només 1. A les conselleries hi havia paritat, però només 1 dona entre les 13 secretaries, i 2 directores generals de 8.

> T’han discriminat o menystingut pel fet de ser dona?
No de manera clara… Hi ha homes que no estan acostumats a discutir amb dones amb responsabilitats. Es nota en la mirada; no tenen l’habilitat de negociar de tu a tu amb una dona, i jove.

> Participaràs a la vaga del 8 de març?
Sí, hi participaré, i hi afegeixo la demanda de “mateixa feina, mateix sou”.

“Es sorprenen que faci feines “d’home”, com portar el tractor”

Parlem amb Judit Ordeig Casas, enginyera agrònoma i pastora de Sobremunt

Captura de pantalla 2018-03-07 a las 11.35.45

> Quin és el pes de la dona a la pagesia?
Abans tenia molt més pes la dona: era qui portava la casa, l’hort, alimentava els animals… L’home només feia les feines de força. Ara ha canviat molt… Ja no és un sector familiar, i amb la maquinària actual, la força no és important: les dones poden fer totes les feines. D’altra banda, canvia el model, i sovint ets treballadora d’un empresari. Moltes feines es consideren brutes i les vol fer poca gent, a banda del gènere.

> T’han menystingut pel fet de ser dona?
L’agricultura és un sector estigmatitzat. Es sorprenen que faci feines “d’home”, com portar el tractor, i el mateix deu passar a les camioneres. Et miren diferent, i et sents a dir “tu què m’has d’anar a explicar”, i més si ets jove. No em creuen a la primera i he de demostrar el que dic, has de demostrar que vals.

> Participaràs a la vaga del 8 de març? Què reivindiques?
La meva feina no m’ho permet, però queda molt per fer, en el terreny laboral i social. Hi ha una part de la societat que viu 50 anys enrere…