La granja de Serrarols, a Sant Martí d'Albars, amb una capacitat inicial de 1500 truges, 550 llavores i 8 verros on abans hi havia una explotació familiar de baixa capacitat.

La granja de Serrarols, a Sant Martí d’Albars, amb una capacitat inicial de 1500 truges, 550 llavores i 8 verros on abans hi havia una explotació familiar de baixa capacitat. /F: LaRella

 

El Lluçanès seria la comarca catalana amb més porcs per habitant: 39,36. Les 178 explotacions d’onze dels pobles compten amb 302.871 places de porcs, segons dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya (DARP). Val a dir que les places d’Alpens i Sobremunt no s’han publicat per garantir la seva confidencialitat, ja que hi ha 3 o menys explotacions. D’altra banda, aquestes dades parlen de “places” i no del número exacte d’animals.

En 15 anys s’ha més que doblat el número de places de porcs, passant de 136.277 el 2002 a 302.871 aquest 2017. En canvi, el número d’explotacions ha caigut en picat, de 266 explotacions el 2002, a les 178 del 2017. Aquestes dades mostren una clara tendència cap a la industrialització de la ramaderia. Al 2002 les granges tenien una capacitat mitjana de 512 porcs, en un model eminentment familiar, mentre que al 2017 la mitjana és de 1700 porcs per explotació.

taula porcs bona

Mig milió d’animals

La ramaderia té un pes cabdal en l’economia al Lluçanès, i no només hi tenen cabuda els porcs. La cria i engreix dels altres animals s’ha mantingut regular en els últims anys.

El bestiar oví, sempre ben present al territori, ha pujat els últims anys, el 2017 hi havia 29.810 places a la comarca.

Malgrat la crisi del sector lleter el número de places de bestiar boví es manté amb 20.838 caps, 5000 menys que l’any 2002.

Al Lluçanès també hi ha cria intensiva de pollastres (110.143 places) i de conills (17.041 places). Dues xifres gairebé idèntiques a les de fa 15 anys.

El 2017 ja hi havia més cavalls que cabres (1226). Les places de bestiar èquid han pujat molt en els últims anys, i en aquests moments n’hi ha 1698, dels quals 637 es concentren a Lluçà. Fa 15 anys n’hi havia només 199. Les altres 15.387 places corresponen a abelles (comptades en ruscos), senglars, ànecs, coloms…

 

Territori vulnerat

Tots els municipis del Lluçanès, excepte Alpens, van ser declarats zones vulnerables per excés de nitrats l’any 2009 o abans. I 10 dels 13 municipis tenen un excedent de més de 50 tones de nitrats. Per poder abocar aquestes 500 tones extra farien falta 2.941Ha més de conreus, l’equivalent a l’extensió d’uns 4.000 camps de futbol.

Més de la meitat de fonts lluçaneses estan contaminades, segons dades del GDT, i un 41% de les masses d’aigua subterrània catalanes tenen excés de nitrats, segons l’ACA. A més a més, sovint s’ha de fer front a sequeres, com la que tot just fa un any va obligar la Mancomunitat d’aigües de Merlès a demanar precaució.

En aquest context, les explotacions porcines consumeixen una part important dels recursos hídrics. Un exemple: a Oristà l’any 2015 es van consumir 66.955 m3 d’aigua, dels quals 51.609 es van utilitzar amb finalitats industrials, ramaderes o agràries. Val a dir que a Oristà no hi ha cap gran indústria a part de la ramadera.

 

Apareixen pintades crítiques a Prats i Olost

El passat dimarts i dimecres, el Lluçanès es va despertar amb nombroses pintades crítiques amb el model ramader industrial i amb l’empresa Casa Tarradellas.

Alguns dels lemes utilitzats han sigut “Benvingudes al Porcanès” o “Casa Tarradellas ens està colonitzant”. Les pintades es van netejar els mateixos dies de l’actuació.

 

Una de les pintades, a Prats. Critiquen el model ramader i l'empresa Casa Tarradellas. / F: ABLANQUÉ

Una de les pintades, a Prats. Critiquen el model ramader i l’empresa Casa Tarradellas. / F: ABLANQUÉ