Membres de Lluçanès Viu i GDT menjant les al·legacions al nou decret de purins amb patates, davant de l'oficina del Departament d'Agricultura a Vic, aquest dijous 16 de novembre.

Membres de Lluçanès Viu i GDT menjant les al·legacions al nou decret de purins amb patates, davant de l’oficina del Departament d’Agricultura a Vic, aquest dijous 16 de novembre.

La plataforma Lluçanès Viu, el Grup de Defensa del Ter i Justícia Alimentària Global presentaran al·legacions al nou decret de gestió de fertilització del sòl i dejeccions ramaderes. A principis de juliol es va presentar el text del nou decret, elaborat per les conselleries d’Agricultura i Territori amb l’objectiu de reduir la contaminació dels aqüífers per l’excés de nitrats d’origen ramader.  Les entitats ecologistes d’Osona i el Lluçanès creuen que el nou decret “segueix en la mateixa línia que l’anterior” i continua “afavorint el sector industrial porcí català”. En aquest sentit, marquen la diferència entre els grangers i els industrials. Com diuen en una nota de premsa que resumeix les nombroses al·legacions presentades, creuen que caldria reformular el sector, ja que amb el model actual “s’obté carn barata” però amb grans “costos ambientals, socials i de salut”.

L’excés de purins i la contaminació de les masses d’aigua
Entre d’altres consideracions, les entitats creuen que s’hauria de canviar la nomenclatura en parlar dels territoris amb excés de purins. Com diuen, Osona no és una zona vulnerable, “és una zona VULNERADA”. Creuen que per evitar que augmenti la contaminació de les masses d’aigua de Catalunya, un 41% de les quals estan contaminades amb purins, caldria reduir el “nombre de caps de bestiar i adequar-lo a la superfície agrària útil”. Afegeixen que Osona té “el doble de porcs que pot assumir la terra”. Per evitar l’excés de purins proposen que hi hagi l’obligació de fer un “anàlisi dels sòls” i una “quantificació del nitrogen real de les dejeccions en cada explotació”, així com un “control acurat” del que s’aboca a cada parcel·la.

D’altra banda, també creuen que “qui contamina” ha de pagar, i que, per tant, els industrials porcins “tenen l’obligació de pagar la descontaminació dels aqüifers”, així com “l’enorme cost de les portades d’aigua”, que xifren en 96 milions d’euros en els últims 16 anys.

mapa

Temen que les al·legacions no seran escoltades
Les entitats ecologistes van donar a conèixer les al·legacions en una acció al davant de l’edifici del Departament d’Agricultura de Vic, aquest dijous 16 de novembre. En l’acte van parar taula, i es van menjar, literalment, totes aquestes al·legacions. La beguda principal de l’àpat va ser el Purí DO d’Osona i Gran Roscat DO Pixums del Lluçanès. L’acció, humorística però crítica, incidia en el fet que les al·legacions s’han d’enviar als mateixos departaments que han el·laborat el decret, de manera que assumeixen que les reclamacions “no seran escoltades”.

Front comú amb les al·legacions de 10 entitats catalanes
El decret no satisfà les entitats ecologistes de Catalunya, i està previst que el proper dimarts 21 de novembre es reunixin al davant del Departament d’Agricultura, a Barcelona, per presentar les al·legacions de manera conjunta. Tal com diuen “cal un canvi de model” que “ha de passar per una reducció dràstica de la cabana porcina i per la promoció decidida d’una agricultura i ramaderia ecològicament sostenibles”. A la convocatòria hi assistiran els Ecologistes de la Segarra, Depana, el GDT, Lluçanès Viu, Ipcena, Naturalistes de Girona, Salvem l’Empordà de Purins, Salvem els Plans de Conill, Vall del Ges, i VSF-Justícia Alimentària Global.