Carles Bertran, Namina i Lali Barenys / F: Oriol Riart

Carles Bertran, Namina i Lali Barenys / F: Oriol Riart

Després de mesos d’èxits arreu del territori català, l’obra Maleïdes les guerres (i aquell qui les va fer) arriba el pròxim 13 de juliol a dos quarts d’onze de la nit al Claustre del Monestir de Santa Maria a Lluçà. L’espectacle té un gran rodatge després de mesos d’actuacions per Barcelona i altres indrets de Catalunya, i ha comptat amb una gran rebuda per part d’espectadors i crítics.

Els tres protagonistes d’aquesta obra són el músic i compositor Carles Bertran, la cantant i artista Namina i Lali Barenys, actriu i autora del guió de l’espectacle, que té un vincle especial amb el Lluçanès, ja que hi va viure durant un temps. El muntatge mostra les devastadores conseqüències de la guerra i persegueix l’objectiu d’aconseguir una vida millor mitjançant “les armes de combat de la cultura: la música, la paraula i el cant”, tal i com explica Lali Barenys, actriu de l’espectacle.

Maleïdes les guerres busca reivindicar la cultura de la pau i l’ús de les paraules i la cultura per fer front a tot tipus de violència i de destrucció, i mostra una altra manera de resoldre els conflictes, amb una barreja de veus de diversos escriptors, escriptores i poetes, i que en l’àmbit musical ens transporta a cantautors com Ovidi Montllor o Bob Dylan.

D’aquesta manera, l’obra transmet una imatge negativa i traumàtica de la guerra mitjançant diversos testimonis: la seva duresa, la seva cruesa, el seu horror, la mort. Al llarg de tot l’espectacle, es transmet la voluntat de canviar aquest món.

L’ús de l’al·lusió i l’el·lipsi per demostrar la duresa dels conflictes bèl·lics han captivat als espectadors arreu del territori català.

Amb l’èxit de tots aquests mesos, l’espectacle també ha rebut bones crítiques per part d’experts del món teatral, com és el cas de Francesc Massip que apel·la directament als espectadors: “no passeu per alt aquesta petita joia poèticomusical que ens acara amb els tràngols més amargs i vitals pels que transitem en aquest món cada cop més injust i desigual”.

Iolanda G. Madariaga, crítica teatral va manifestar: “surto d’aquest singular espectacle amb l’emoció desfermada per un allau d’imatges que, de ben segur, trigaran molt a esborrar-se”. Al Lluçanès tindrem l’ocasió de viure un espectacle intens i necessari, un cant per la pau, en un escenari privilegiat.

F: Oriol Riart

F: Oriol Riart