Incertesa, sorpreses, pressions i negociacions d’última hora. El relleu al capdavant de la presidència del Consorci del Lluçanès s’ha convertit, les darreres setmanes, en el principal tema de conversa entre alcaldes i regidors de la comarca, que no han aclarit qui ocuparia la presidència fins aquest mateix dimarts al vespre amb l’obertura de l’urna i el recompte dels vots secrets: 14 per a l’alcalde d’Oristà, Marc Sucarrats, 12 per a l’alcalde de Sant Martí, Ramon Padrós i tres abstencions. En total, 29 persones han hagut d’escollir entre les candidatures que des de l’empat de la setmana passada -per 11, 11 i 5 vots respectivament- es disputaven la presidència de l’organisme. En l’elecció hi han participat representants polítics de tots els municipis excepte Merlès, a més de les entitats que històricament compten amb dret a vot. D’aquestes, la Unió de Botiguers de Prats, l’ADF i la Unió de Pagesos ja van votar en el primer intent d’elecció, el dia 29 d’octubre, mentre que el Solc i l’associació d’Agroturisme del Lluçanès han designat representants aquesta setmana per poder prendre part de l’elecció. En la mateixa sessió també es van escollir com a vicepresidents el regidor olostenc Ramon Ambrós (ERC), i l’alcalde de Sant Boi de Lluçanès, Marc Parés (independents), que va anunciar la intenció de partir-se la legislatura amb el també independent David Puyol, alcalde de Sant Bartomeu.

DOS CANDIDATS DE JUNTS PER CATALUNYA

La presidència de Sucarrats comença inevitablement marcada per la situació insòlita que ha portat a l’aparició de dues candidatures procedents de la mateixa formació política. Tal com va avançar LaRella, a mitjans de setembre van començar els primers moviments per buscar un relleu a l’exalcalde de Prats i fins ara president del Consorci, Isaac Peraire. De les converses entre els representants polítics de Prats, Olost, Sant Boi i Oristà en va sortir una primera proposta, que preveia la presidència de Sucarrats, amb Ambrós i Parés de vicepresidents, però que de seguida va topar amb recels d’altres municipis. La divisió es va fer evident durant la que havia de ser la sessió per escollir el nou president, el dimarts 29 d’octubre, quan Ramon Padrós va revelar per sorpresa que també optaria a la presidència i va desencadenar així una votació entre dos alcaldes de la mateixa formació que va acabar en empat i va provocar moviments de fons dins de les files tant de Junts per Catalunya com d’Esquerra Republicana. Durant la sessió d’aquest dimarts, l’alcalde de Prats, Jordi Bruch, va fer evident el malestar de Junts amb l’alcalde de Sant Martí, assegurant que dins del partit “hi havia una entesa total” sobre l’elecció de Marc Sucarrats. Bruch va demanar fer autocrítica qualificant de “vergonyosa” la situació dels últims dies, alhora que va animar a “posar els comptadors a zero” i deixar de banda els “retrets personals o entre pobles”.

BOIXADÉ, BARNIOL I GÜELL RECELEN DEL NOU GOVERN

Des de les files d’ERC, tant l’alcaldessa de Lluçà, Eva Boixadé, com la d’Alpens, Montse Barniol, van prendre la paraula per mostrar la disconformitat amb la composició final de la presidència i les vicepresidències. Barniol va assegurar que Ambrós “té la nostra confiança personal, però no és el representant d’Esquerra al Lluçanès”, alhora que demanava “reconèixer les discrepàncies i ser honestos”. Eva Boixadé, que s’havia postulat com a vicepresidenta, va retirar la candidatura entenent que anava lligada a l’elecció de Padrós com a president: “ens ha ofert honestedat i coneixement, em dec a ell i no entenc que no s’hagi arribat a un acord per repartir les responsabilitats dos anys per a cada candidatura”, va afirmar l’alcaldessa de Lluçà, que es referia així a una proposta feta pública per l’alcalde de Sobremunt, Albert Güell, segons la qual Padrós i Sucarrats haurien sigut presidents dos anys cada un. Güell va denunciar que “s’ha perdut el consens” i va apuntar que des de Sobremunt es donarà suport “als projectes que tinguin sentit, però hi serem per denunciar el que no es faci bé”. “No posarem el comptador a zero, nosaltres tenim memòria”, va afegir-hi l’alcalde d’Independents per Sobremunt. A través de Twitter, Güell va afirmar que el futur del Lluçanès s’havia “tornat a decidir des d’Osona”.

PADRÓS APUNTA A INTERFERÈNCIES EXTERNES I SUCARRATS DEMANA MIRAR ENDAVANT

Enmig de retrets a banda i banda, el segon candidat en discòrdia va prendre la paraula per apuntar que la votació d’aquest dimarts no era “neta, neutra i espontània” com la que la setmana anterior havia acabat en empat. “Aquest cop hi ha hagut moltes pressions”, denunciava Padrós, que es va dirigir explícitament al president de Junts per Catalunya a Osona, present entre el públic. “Interferències al Lluçanès, les mínimes”, li va etzibar. En aquest context d’allò més enrevessat, el nou president del Consorci va fer una crida a mirar endavant i treballar conjuntament “per seguir amb els projectes començats, i engegar-ne de nous per donar el servei que es mereixen els ciutadans del Lluçanès”. Sucarrats va lamentar no haver aconseguit un acord, i es va posar a disposició de tots els alcaldes de la comarca. Com ell, el nou vicepresident Ramon Ambròs va demanar posar-se a “treballar conjuntament”, mentre que el vicepresident segon, Marc Parés, va agrair haver comptat amb el suport de les dues candidatures, a qui va dir que “hauria estat millor treballar conjuntament per incloure totes les sensibilitats”. L’alcalde de Sant Feliu, Josep Romero, que actuava com a president de la mesa d’edat, també va demanar “acabar amb les discussions i mirar endavant treballant tots units”. Una unitat que, de moment, no sembla concretar-se més enllà de la foto que va servir per tancar la sessió. //

 

El candidat a la presidència i alcalde de Sant Martí, Ramon Padrós, en el moment de la votació. Foto: Jordi Freixa.

El candidat a la presidència i alcalde de Sant Martí, Ramon Padrós, en el moment de la votació. Foto: Jordi Freixa.