Maria Puig, infermera santboienca a Bellvitge: “La situació és molt dura”

Maria Puig, equipada per atendre els malalts
Maria Puig, equipada per atendre els malalts

Per_Marta Giravent

La Maria Puig, de Sant Boi de Lluçanès, és infermera del servei d’urgències de l’Hospital Universitari de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat des de fa set anys. Aquests dies és al mòdul D d’urgències, on s’atenen els pacients més crítics del coronavirus.

Des de quin dia esteu tractant pacients amb COVID-19?
El primer cas va sortir el 25 de Febrer a l’Hospital Clínic. A partir d’aquest dia hi va haver casos a diversos hospitals de Barcelona.

Hi ha molts pacients ingressats i en aïllament?
En total tenim 500 malalts hospitalitzats amb COVID-19 positius, 70 d’ells a les diferents unitats de cures intensives que s’han habilitat. I s’està preparant una nova unitat que tindrà 24 llits més per malalts crítics.

Quantes persones ateneu d’urgències amb coronavirus, en un dia?
A l’Hospital de Bellvitge atenem unes 300 urgències al dia, el 80 o 90% són pacients amb COVID-19 i, d’aquests, un 10% necessiten llits d’UCI. Les urgències amb patologies quirúrgiques es deriven a una altra clínica.
El nostre servei d’urgències es distribueix en 4 mòduls: 3 estan dedicats exclusivament a atendre malalts amb sospita de COVID-19 (que es distribueixen els malalts en funció de la gravetat dels símptomes), i un quart que és per atendre la resta d’urgències. D’aquesta manera no es barregen malalts contagiats amb els que no ho estan.

Com sabeu si un pacient és positiu o no, sense fer-li el test?
Quan el malalt arriba al servei d’urgències primer és valorat per la infermera de triatge i se li facilita una mascareta quirúrgica. Si els símptomes són greus i el malalt necessita una atenció immediata es trasllada directament al mòdul corresponent. A la resta se’ls demana una radiografia de tòrax i es valora si hi ha signes de pneumònia. Si és així, es fa el test i es classifiquen els malalts en funció de la seva gravetat. Al mòdul A els pacients lleus, al mòdul B els malalts amb patologia moderada, i al mòdul D els malalts amb insuficiència respiratòria. Els malalts amb una radiografia normal i amb diagnòstic lleu se’ls envia a fer la quarantena als seus domicilis.
En funció de l’evolució clínica del malalt i els resultats del test el malalt pot ingressar a l’UCI o a la planta dels semicrítics, on van els casos més greus, que requereixen suport respiratori. Els malalts estables poden anar a les diferents plantes d’hospitalització. També s’ha habilitat l’Hospital de Dia i el CMA (Cirurgia Major Ambulatòria) per drenar els malalts lleus del servei d’urgències que estan a l’espera dels resultats.
La majoria de positius queden ingressats a càrrec de l’àrea de pneumologia, medecina interna o malalties infeccioses. Si empitjoren, i si hi ha disponibilitat de llits, van a l’UCI.

Quines edats tenen?
Hi ha un rang d’edat molt variable, i també n’hi ha de joves. Van de 20 fins a 75 anys, però la majoria estan entre 50 i 70 anys. Depenent de l’edat de les persones i les patologies que puguin tenir de base, es valora si són candidats per anar a l’UCI; si no ho són es fan servir altres tractaments i mesures menys agressives per tractar la patologia respiratòria.

Quina és la mitjana de morts pel coronavirus al dia?
Només et puc donar les dades d’urgències, on tenim una mitjana de 3 morts al dia. A la resta de plantes, no ho sé.

Teniu suficients equips de respiradors?
Tenim 110 respiradors aproximadament, n’han comprat més, estem pendents que ens arribin.

Esteu saturats a Bellvitge?
Ara ja es preparen nous espais pels dies que vindran. De moment, com que podem drenar els pacients a tots els espais que s’han habilitat, el servei d’urgències no està col·lapsat, però quan els llits de l’UCI i plantes arribin a la seva màxima capacitat d’urgències, llavors quedarà saturat.
La capacitat pel que fa a infraestructura i personal està al màxim. Aquesta setmana ja han vingut infermeres d’atenció primària a fer suport. Aviat pot quedar desbordat.
Hem habilitat un espai de consultes externes amb 50 llits per malalts que hagin superat la fase aguda, malalts que estan bé però no suficient encara per tornar a casa.

El personal sanitari esteu acostumats a veure morir persones, perquè és diferent la situació actual?
Estem acostumats a viure situacions molt extremes i per desgràcia estem familiaritzats en veure morir malalts, però aquests dies veiem morir els pacients sols, ja que està prohibida l’entrada d’acompanyants: en situacions normals el pacient té els familiars al seu costat. La situació actual és diferent, és més dura. Els malalts estan sols, ens fan preguntes, estan espantats, no tenen un familiar allà al costat. És trist en el sentit que no hi ha ningú per donar-los suport més que nosaltres i tampoc no podem estar-hi el temps que ens agradaria. Vivim una situació d’angoixa, treballem amb unes mesures de seguretat amb les que no estem acostumats. Costa adaptar-s’hi, estàs més nerviosa, no respires bé, tens calor, pots estar hores fent tècniques i atenent al malalt. A ell el veus trist, amb por… és una situació dura.

Els pacients més greus són conscients de la seva situació?
La majoria de pacients en són ben conscients. Jo estic al mòdul D, on atenem els més greus, i ja quan entren els veus amb por, amb pànic; ja veuen que si no els ajuden no sobreviuran, ningú viu sense respirar. Demanen molta atenció i tenen ansietat del que passar. Almenys en el nostre servei qui està amb el pacient és la infermera, estem totes les hores amb ells. El metge fa les visites i si no es complica no hi torna a entrar.

Nosaltres intentem trucar a les famílies. Un cop informades per part del metge que el malalt està en els seus últims moments de vida, nosaltres els diem que som allà per tranquil·litzar-los, amb ells fins al final. Els expliquem que ell/a no està patint i que no el deixarem sol.
També estem mirant de buscar dispositius perquè els malalts es puguin comunicar amb els familiars, en algun moment hem utilitzat el nostre mòbil. Ens hem posat en contacte amb el departament de comunicació de l’hospital per tal d’aconseguir tauletes i poder fer aquest servei durant l’ingrés o últims dies, ja que hi ha pacients que no tenen mòbil, sobretot la gent gran; o que tenen un mòbil antic i no es poden veure amb les seves famílies. A més a més, la gent arriba sense el carregador i es queden sense mòbil al cap de poc.

Com aneu protegits els sanitaris? Teniu mancances?
Els polítics diuen que primer hi ha el personal sanitari, que som el motor. Però no es veu reflectit en els nostres EPI (Equip de Protecció Individual). Tot el personal sanitari anem protegits de la mateixa manera. Anem ben protegits? Sí i no. Hauríem de portar bates impermeables en tot moment, però com que en tenim molt poques només s’utilitzen en l’atenció a malalts ventilats. Per la resta, bates no impermeables i un davantal de plàstic que no ens protegeix suficientment. Les mascaretes les hem de reutilitzar fins a tres dies. I les ulleres encara, perquè es poden netejar i esterilitzar.
Ens diuen que estan pendents que arribi més material i molts ens preguntem on és aquest material que sembla que no arriba mai.

Heu rebut donacions de material?
Sí, moltes empreses ens fan donacions de material per si ens pot anar bé. L’associació de xinesos de l’Hospitalet ens va portar guants i mascaretes, en un col·legi del Prat cada nen va aportar 7€ i van comprar-nos guants. El Decathlon ha fet donació d’ulleres i impermeables que els podem fer servir com a bates. També han començat una campanya per recaptar donacions particulars i d’empreses.

Com descriuries la situació actual?
És una situació molt complicada, difícil per tothom: pel personal sanitari, famílies, malalts, cada dia ens hem d’adaptar a una nova realitat. El dia a dia és dur. El personal sanitari, durant les hores que treballem, no parem; estem al 200% i ho donem tot. El que t’esgota més és la part mental, el patiment del malalt; acabes fent empatia amb el malalt i t’afecta, som humans, i encara que estem acostumats a situacions extremes, viure això dia a dia costa de processar.

Com vius tu personalment la situació estant a primera línia?
Molta incertesa, perquè no sabem fins a quin moment podrem donar el tractament i el suport que cada malalt necessita. A vegades t’arriba més d’un malalt en estat crític, i tots necessiten un respirador, però potser en aquell moment només disposem d’un i s’ha de prioritzar el més greu mentre se’n busquen per als altres malalts que ho requereixen.

I si el personal mèdic teniu símptomes?
Si els treballadors tenim símptomes ens visita un metge de medicina preventiva i ens fan el test, i fins que no tenim el resultat ens fan treballar. Encara que tinguis un contacte de risc, si no desenvolupes els símptomes no et fan el test ni t’envien a casa a fer la quarantena.
De moment estem fent el mateix horari, el servei d’urgències és la unitat que de moment té menys baixes de personal. Hi ha uns 150 treballadors afectats per la COVID-19.
També ens han posat un reforç d’estudiants de 4t d’infermeria que fan tasques d’ajuda a la infermera, però no poden assumir malalts.

I quan arribes a casa?
El temor més gran és contagiar a la persona amb qui convius, perquè no tothom té la sort de poder aïllar-se en un pis sol.

Han dit que habilitaran hotels a prop dels hospitals pel personal sanitari?
En el nostre cas se’ns permet utilitzar els vestidors i les dutxes del Poliesportiu Municipal de Bellvitge Sergio Manzano.

Quin consell ens donaries?
És un virus que es transmet per contacte estret amb les secrecions respiratòries que es generen amb la tos i/o esternuts. Cada infectat transmet el virus de mitjana a 3 persones. Per això són molt importants les mesures d’higiene (rentat de mans, procurar no tocar-nos la cara, utilitzar mocadors d’un sol ús, mantenir uns 2 metres de distància…). Vull agrair que tothom es quedi a casa, respectant les mesures de confinament i minimitzant les sortides. Com més prolongat sigui el contacte amb una persona contagiada, major serà la teva càrrega viral amb el risc que es compliqui la malaltia, independentment de l’edat i l’estat de salut que tens.

Entrada similar