La mitjana de nitrats a les fonts del Lluçanès passa de 56,5 a 65,8 mg/l.

Moment de la presentació dels resultats de l'anàlisi d'aigua de les fonts d'Osona i el Lluçanès // F: GDT

Moment de la presentació dels resultats de l’anàlisi d’aigua de les fonts d’Osona i el Lluçanès // F: GDT

La salut de l’aigua de les fonts d’Osona i el Lluçanès no millora, segons mostra l’estudi d’enguany del Grup de Defensa del Ter (GDT). De les 157 fonts analitzades pel grup ecologista aquest gener, el 50% superen el límit de potabilitat, establert en 50 mg/l. La mitjana de concentració de nitrats per litre, a més a més, ha augmentat dels 57 als 64 mg/l. D’altra banda, és significativa la pujada del número de fonts que no ragen, respecte l’any passat, de 19 a 30.
Les tres fonts més contaminades són  la Font dels Gallisans de Santa Cecília de Voltregà (432,

Mapa fonts 2018.3dm

Mapa del GDT

6 mg/l), seguida per la Font Salada de Gurb (285,9 mg/l) i la Font del Raig de Torelló (241,7 mg/l).
Fa 20 anys que el GDT analitza el contingut en nitrats de les fonts, a l’hora que denuncia el model porcí ramader industrial, “el causant d’aquesta problemàtica”, segons el grup. Aquest dimecres 21 de març, un dia abans del Dia Mundial de l’Aigua, s’han presentat els resultats al davant de l’empresa Patel de Santa Maria de Corcó – L’Esquirol. Com diuen, “el model ha seguit un creixement exponencial alhora que ha perdut els recursos hídrics propis”.

Els resultats al Lluçanès
Les fonts del Lluçanès empitjoren clarament. 20 de les 32 fonts analitzades superen el límit de potabilitat, i com s’observa a la taula gairebé totes les fonts augmenten la concentració de nitrats, fent que la mitjana hagi pujat 9 punts, passant de 56,5 mg/l a 65,8 mg/l. La font amb un índex més elevat de nitrats és la Forriola a Sant Feliu Sasserra (155,3 mg/l.)
De les 42 fonts analitzades, 10 no ragen: la font de la Mosquera (Alpens), de la Casa Nova, la Gran, la del Llop (Olost), de la Vila (Prats), Conjunta (Sobremunt), de les Vinyes Grosses, dels Veïns, Canal i Xalet Ventós (St Agustí de Lluçanès).

Taula amb els resultats de les fonts analitzades pel GDT. La 4a columna indica la diferència en mg/l de nitrats respecte l’any passat (2017) // LaRella (dades del GDT)

La presentació dels resultats al davant de Patel
Els resultats es van presentar al davant de Patel per denunciar l’ampliació de l’edifici de l’empresa, “que implica un increment del 50% d’edificabilitat” i que segons el GDT  és “un clar exemple de la impunitat del model industrial porcí”. L’ampliació es durà a terme en una zona declarada vulnerable per nitrats. El grup ecologista denuncia, també, el creixement d’aquest model, que ha portat la comarca a ser una de les zones d’Europa més contaminades per nitrats. Segons el grup, això ha sigut possible gràcies a “una democràcia que només mira pels interessos d’uns pocs (porcs), mentre hipoteca el futur de les noves generacions”

A continuació, reproduïm el comunicat que han fet arribar des del GDT, i podeu trobar totes les fonts analitzades clicant aquí:

«Beu aigua contaminada sense moderació; enfortir l’espècie, la teva responsabilitat»
Des del GDT animem a tothom a beure aigua contaminada amb nitrats, només així assegurarem la viabilitat de la vida humana a Osona.

Després de 20 anys de mostreig de 170 fonts de la comarca d’Osona,
després de 20 anys de denúncia del pèssim estat de les fonts,
després de 20 anys de ser el nº 1 de contaminació per nitrats a Europa,
després de 20 anys d’ampliació continua de macrogranges de porcs,
després de 20 anys d’inacció de l’Administració davant d’aquest problema,

el GDT només hi veiem una única solució:

La natura és sàvia: la vida s’ha obert camí a l’entorn dels rius i fonts contaminades. Les espècies que no sobrevivien a les altes concentracions de nitrat han mort, les que ho podien resistir, s’han vist afavorides i han proliferat.

Igual com ho han fet les altres espècies, si volem que els nostres descendents habitin a la comarca d’Osona, els humans ens hem d’adaptar. Molts de nosaltres morirem en el camí de l’evolució per sobreviure a les condicions del medi que hem creat, però ho devem a les generacions futures. Tenim un deute amb elles, o som capaços de regenerar els ecosistemes que els hi deixem o fem feina evolutiva per permetre’ls un futur.
És per aquest motiu que durant la presentació hem begut aigua de les tres fonts més contaminades d’Osona.

Va per vosaltres, generacions futures!