La columna d’Anna Gorchs_

El temps passa volant i estem ja un any més a les portes del Nadal. Unes festes que encara no sabem ben bé com seran per culpa de la pandèmia però que segur que no celebrarem com és habitual. Hi ha a qui aquestes dates no li fan ni fred ni calor. No seria el meu cas. A mi, personalment, el Nadal m’agrada i molt, i més si per casa hi corren menuts. Veure’ls la cara quan caguen el tió, quan canten nadales amb la família, quan porten la carta als patges reials, quan arriben els reis… és impagable.

Per això ja fa uns quants dies que tinc cert neguit. Com ho farem aquest any? Ens van arribant notícies moltes vegades contradictòries sobre el nombre de persones que ens podrem reunir per Nadal, sobre si es mantindrà o no el toc de queda els dies 24 i 31 de desembre, sobre si ens haurem de fer test d’antígens per poder fer trobades més segures… Si només fos per mi, no tindria cap problema en deixar un Nadal en stand by. Vull dir un Nadal sense totes aquestes tradicions que comporten interacció entre persones i, per tant, risc de contagi. Però… i els nens i nenes? Els podem deixar un any amb la il·lusió a mitges? A mi em sap una mica de greu… I més veient que les restriccions i les decisions que prenen les autoritats al meu entendre no acaben de ser del tot racionals. Primer, que si els bars i restaurants hauran de tancar a les 5 de la tarda, però després fins a les 9 de la nit. Que si al cap de setmana es podrà trencar el confinament municipal per anar a teatre, però finalment no. El dissabte no puc anar a visitar la família, però el dimarts sí. Entenc que la situació és molt complexa i que no existeix una solució màgica, però jo començo a no entendre massa res. I que quedi clar que segueixo totes les mesures al peu de la lletra.

Total, que no espero que les autoritats ens sorprenguin i ens donin una solució sobre el Nadal. Penso que hem de ser cadascú de nosaltres, a nivell individual, que hem de construir unes festes adaptades a cada casa i família que satisfacin les nostres necessitats i expectatives. A casa meva som de cagar el tió el dia 24 a la nit. Potser aquest any ho haurem de fer havent dinat. O al matí. I contents i amb la il·lusió de sempre. Us emplaço a tots i totes, malgrat tot plegat, a passar unes bones festes de Nadal. Que la Covid-19 no se’ns emporti la il·lusió.//