La columna de Meritxell Verdaguer

‘La pandèmia ho precipita tot’. Es diu molt, darrerament, aquesta frase. No l’heu sentit? La pandèmia ha precipitat que molts hagin canviat de casa: ‘marxem de Barcelona’, ‘vaig a viure sola’, ‘em quedo a viure a casa de la meva parella’, ‘busquem alguna cosa que tingui terrat’. Ha precipitat relacions: ‘som parella’, ‘ja no som parella’, ‘estem embarassats’. Han precipitat decisions importants: ‘m’he apuntat a un màster’, ‘vull canviar de feina’, ‘necessito fer esport’. Aquesta última de les més sentides, sento revelar-ho. Les nostres vides s’han precipitat a gran velocitat i malgrat pensar que el temps s’aturava, entre el confinament i el toc de queda, tot s’ha accelerat més del que imaginàvem.
Durant el 2020 s’ha precipitat tot un sistema sanitari i s’ha precipitat una vacuna. El personal sanitari s’ha acostumat a sentir i a respondre: ‘Com esteu?’, i que en realitat vol dir: ‘Estem molt malament?’. Les respostes ara són més optimistes -malgrat les xifres alarmants de la tercera onada que no vull entrar a valorar- perquè almenys no expliquen que s’han de protegir del virus amb bosses d’escombraries o que hi ha alguns hospitals que tenen més materials que altres. Ara expliquen que ja tenim un exèrcit d’infermeres preparades per fer front al coronavirus. No sabem encara fins a quin punt s’han arribat a precipitar les seves vides, però tenim un exèrcit d’infermeres i personal sanitari. No trobo prou paraules per donar-los les gràcies.
S’ha precipitat sobretot una crisi econòmica. Quan encara no ens havíem recuperat de la crisi del 2008, ha arribat una crisi que no podíem ni imaginar. Ni sectorial, ni estacional, una crisi mundial. En algun moment ja ens hem preguntat: qui s’ha enriquit amb aquesta crisi? Perquè sempre hi ha algú que en surt més ben parat. Les farmacèutiques, les botigues de venda per internet, potser també els transportistes. Durant el confinament alguns ja deien: ‘serà com una postguerra’. Per ara, certament, hi ha cues per a la recollida d’aliments. La pandèmia ha precipitat la caiguda dels ingressos a tot el nostre entorn.
La pandèmia ho ha precipitat tot. També trobar-nos a faltar. Veig les fotos a Instagram que diuen coses com: ‘la nostra vida d’abans’ i una foto en un bar, ‘quan podrem tornar al Pirineu’ i un vídeo circular dalt d’un cim. No sé si al final de tot això s’acabaran precipitant algunes oportunitats per a una societat millor. Després de gairebé un any de pandèmia, ja no sabem res.//