Tot era fàcil

[et_pb_section admin_label=”section”][et_pb_row admin_label=”row”][et_pb_column type=”3_4″][et_pb_text admin_label=”Text” background_layout=”light” text_orientation=”left” text_line_height=”1.8em” use_border_color=”off” border_color=”#ffffff” border_style=”solid”]

Quan van començar les meves columnes a la Rella, arribava la quinzena que em tocava, mirava al meu voltant, i de tot el que ocupava la centralitat informativa, que eren un parell de temes, tres a molt apurar, escollia el que més m’atreia. Ara passen moltes coses i molt ràpid. Tant, que fins i tot s’ha avançat la meva columna. Tant, que passen coses sense que ens n’adonem. Una d’aquestes coses, que almenys a mi m’havia passat per alt, és el Decret de Seguretat Digital, un Decret aprovat per la via d’urgència que va entrar en vigor aquest dimarts dia 5. En un primer moment no hi vaig parar atenció, els titulars es van centrar en que era una mesura per acabar amb la república digital impulsada per la Generalitat. Com que el món digital em queda un xic aliè i la república digital més, vaig pensar allò de, com serà que a mi m’afecti gaire. Fins que sorpresa, un dels punts d’aquest decret preveu tallar internet si hi ha una amenaça de desordres públics greus. Que un Decret així s’aprovi per la via d’urgència i que ho faci un govern en funcions és greu. Que alguns ho acceptin és normal, però que alguns altres no ho denunciïn, ni ho publicitin massa, i ni ho ataquin és lamentable. I em porta a pensar de fins a quin punt ens poden representar. Dit això, i per sort, l’executiu necessita una ordre judicial per dur a terme tal flagrant vulneració dels nostres drets. I com totes sabeu, la justícia d’aquest país és la més justa que hi ha. I ho ha demostrat amb escreix en les últimes sentències dictades. Sentències com la de la violació grupal de Manresa, on 5 homes van violar una nena de 14 anys mentre un 6è s’ho mirava tot fent-se una palla. La condemna: abús per als 5 autors, i pel 6è llibertat. Lliure perquè a aquest l’acusaven d’un delicte d’omissió de socors i clar, la noia inconscient com diu la sentència que estava, no va poder demanar ajuda. I si als altres els condemnen per abús és perquè no van haver de fer ús de violència ni hi va haver intimidació, perquè si la noia ni xerra ni es mou, quin cony de violència has de fer servir. I segons la llei espanyola si no hi ha ús de la violència per molt que et violin és un abús. La sentència no fa res més que interpretar la llei. Llei que fa anys que cal reformar. Llei que empara a uns i revictimitza a les altres. Llei que ja no protegeix. Llei, que com tantes d’altres d’aquest Estat, està al servei de qui té poder. I per aquesta llei, i per tot el sistema patriarcal sobre la qual es manté, el dia 25 omplirem els carrers, per dir que no morim que ens maten. I que volem ser lliures i no valentes. Clar que arribats en aquest punt, potser el més correcte seria dir que el dia 25, com cada dia de l’any fins que ho canviem tot, seguirem als carrers.

[/et_pb_text][/et_pb_column][et_pb_column type=”1_4″][et_pb_image admin_label=”Image” src=”http://larella.cat/wp-content/uploads/2017/10/OPINIO_carolinafont.jpg” show_in_lightbox=”off” url_new_window=”off” use_overlay=”off” animation=”left” sticky=”off” align=”left” force_fullwidth=”off” always_center_on_mobile=”on” use_border_color=”off” border_color=”#ffffff” border_style=”solid”] [/et_pb_image][/et_pb_column][/et_pb_row][/et_pb_section]

Entrada similar