CasosCoronavirus

El canvi en les estadístiques que ofereix el departament de Salut permet saber ara que a l’Àrea Bàsica de Salut del Lluçanès ja hi ha acumulats 16 casos que han donat positiu en alguna prova diagnòstica (PCR o test ràpid), mentre que 84 més són casos sospitosos, corresponents a persones que en algun moment han presentat símptomes i un professional facultatiu els ha classificat com a possible cas, però no tenen una prova diagnòstica amb resultat positiu. Tots ells són casos activats pel servei de vigilància epidemiològica.

Les dades corresponen a aquelles persones que s’ha pogut identificar la seva zona de residència. En el cas de l’ABS Lluçanès, l’àrea engloba Prats, Olost, Lluçà, Perafita, Sant Bartomeu, Sant Martí, Oristà i Merlès, i no inclou Sant Feliu (que pertany a l’ABS d’Artés) i Sant Boi, Alpens, Sant Agustí i Sobremunt (que pertanyen a l’ABS de Sant Quirze).
Tot i la magnitud de les xifres, el mapa reflecteix com el resultat de l’ABS Lluçanès continua situant-se en la franja més baixa del mapa català, i també per sota dels resultats registrats a les Àrees Bàsiques de Salut de l’entorn més proper. Així, dels 5.950 habitants assegurats a l’ABS Lluçanès n’hi ha un 0,22% que han donat positiu per coronavirus mentre que, per exemple, a l’ABS Vic-1 són un 0,85% els que han donat positiu.

VÍCTIMES DEL CORONAVIRUS
L’ajuntament de Prats ha comunicat en els darrers dies la mort de dues persones del municipi contagiades per la COVID-19, totes dues ingressades en centres hospitalaris de Vic. L’11 d’abril va morir Antònia Riba i Comellas, de 84 anys, i el 15 d’abril Miquel Tutusaus i Balaguer, de 77 anys.

EL CAP DE PRATS SEGUEIX ACTIU
Després de tancar més de 400 ambulatoris arreu de Catalunya, també els del Lluçanès, el departament de Salut va plantejar a principis de mes l’opció de tancar alguns Centres d’Atenció Primària (CAP). Tot i això, la mesura mai no va arribar a posar en qüestió el funcionament del CAP de Prats, que ara assumeix l’assistència domiciliària i telefònica en pacients dels municipis de l’entorn, perquè el departament va tenir en compte la distància que hi ha amb els altres centres sanitaris més propers.
El tancament de CAPs hauria servit per destinar els professionals a reforçar, en aquest cas, el Pavelló Salut instal·lat en un temps rècord a Vic, però la pressió dels centres d’arreu d’Osona va aconseguir que s’optés per una altra solució. Finalment, el Pavelló es va posar en marxa amb la contractació d’estudiants d’últim curs de medicina, metges amb el MIR acabat de fer i més d’una quinzena de personal d’infermeria.//