Per_ Xavier Vilella i Jordi Borralleras

RoserReixachPrego-Ajuntamentprats

A diferència d’edicions passades, el tret de sortida de la Festa Major de Sant Vicenç d’enguany va ser el pregó. La pregonera, Roser Reixach, ha estat sempre una persona molt vinculada a la història, la cultura i el folklore de Prats i de tota la comarca del Lluçanès. L’Espai es va omplir de pradencs i pradenques que van fer seu el discurs de Reixach, ja que la historiadora va dirigir un pregó emotiu en el que, tot recordant anècdotes i petites històries del dia a dia de la seva infantesa, va apel·lar als sentiments de molts dels presents i va aprofitar per reivindicar el paper de la dona en la història. De fet, i com ella mateixa va recordar, ella és tot just la quarta pregonera de la història de Prats, en un total de 34 edicions, i “no és pas perquè no n’hi hagi que s’ho mereixin”, com va dir.

Un pregó reivindicatiu

Reixach va començar el pregó recordant els seus pares, el Nan Ferrer i la Palmira de Cal Gallines, “gran cantadora i balladora, amb una veu excepcional”. Seguidament va reivindicar les denominacions de les cases, recordant-ne algunes que ja no s’utilitzen com Cal Camalliga, Cal Bufalaga o Cal Violí.

La historiadora va remarcar “la visió masculina dels relats històrics”, fruit de la societat patriarcal, i com això ha creat una història esbiaixada, en la que sobretot es recorden figures vinculades al poder públic com les dels alcaldes, capellans, professors… En aquest sentit, va preguntar-se quantes dones recordem amb noms i cognoms, de la història de Prats. Reixach va voler mencionar-ne algunes de representatives, del seu carrer, el Major, que com va dir potser “haguessin sobresortit si haguessin tingut l’oportunitat”; la Mercè i la Teresina de Cal Cigró, la Maria de Cal Sastre, l’Adelaida, l’Antonia de Cal Joan…

Reixach fa 26 anys que s’encarrega d’assajar la Trencadansa i també va voler recordar les primeres vegades que va mirar “embadalida” aquesta dansa, quan hi anava amb el seu pare “mentre la mare es quedava a fer el dinar”. Com va dir, les dones s’han anat incorporant a uns balls en els que en uns inicis no hi podien participar: “recordo la polèmica quan es van incorporar nenes al ball de bastons o quan les dones van començar a ballar el Contrapàs”.

La historiadora va acabar el seu pregó cridant a la desobediència, com a “manera d’avançar de la humanitat”, i finalment va adoptar el paper de directora d’orquestra per cantar i fer cantar a tots els presents La Trencadansa, un dels moments més emotius i divertits d’aquest inici de la Festa Major.

Durant el pregó també es va homenatjar a Llorenç Vall, que ha estat l’agutzil de Prats durant més de quaranta anys.

Podeu veure el pregó complet aquí:

La Festa porta més de 900 persones al Pavelló

Després d’aquest pregó, el Pavelló es va vestir de gala per acollir la primera nit de festa tot començant per un Sopar de Festa Major. Durant la segona de les nits, més de 900 persones van gaudir dels concerts de Momo i Dalton Bang. Tot plegat, amb l’estrena de La Penúltima, una nova iniciativa musical a mans de joves de la comarca que ha sorgit de l’EMAL (Escola de Música i Arts del Lluçanès). El diumenge va ser el torn dels més petits amb el dinar de Festa Major i els concerts infantils. Durant el cap de setmana no van faltar activitats com el concurs de pintura ràpida, alguns tallers o una ruta de Cooltur per conèixer l’evolució del poble a través de les Guerres de Successió, Carlina i la Guerra Civil.

Un Sant Vicenç acompanyat per la pluja

El dimecres, i la nit abans amb el Ball de Gala a càrrec de l’Orquestra Maravella, va arribar la cara més tradicional de la Festa Major amb la ballada de la Trencadansa i els Ballets de Sant Vicenç. El temporal Glòria tampoc va passar desapercebut durant les festes i va deixar imatges gairebé insòlites, com el seguici per anar a l’Ofici Solemne, amb els i les dansaires caminant sota una fina pluja i aixoplugats sota paraigües.

L’Ofici Solemne va omplir la Parròquia de Sant Vicenç i, amb la coral Sant Jordi portant la veu cantant, es van lluir els Goigs a Sant Vicenç “nostre patró”. En acabar es van repartir les moles de Sant Vicenç.

Acte seguit, el Pavelló Municipal va prendre protagonisme amb el ball de la Trencadansa i amb Llorenç Vall, l’homenatjat.

FOTO TRENCADANSA

F.: Isaac Peraire

La convocatòria va aplegar centenars de persones que van omplir tant les graderies com els voltants dels dansaires.

A ritme de l’Orquestra Internacional Maravella, els i les balladores van dansar la Trencadansa, un ball centenari que any rere any conserva la seva màgia combinada amb l’inconfusible olor de perfum brollant de les almorratxes.

Amb la posterior ballada dels gegants i el lliurament de premis del Concurs d’Aparadors de Nadal  i del concurs de decoració de balcons i d’espais visibles, culminat amb un Brindis de Festa Major on els productes de proximitat van ser els protagonistes, es va tancar una gran jornada matinal plena d’actes molt concorreguts que van fer oblidar el dia gris que ens oferia la meteorologia.

A la tarda es va obrir el teló amb el Concert de Festa Major, enguany a càrrec de l’Orquestra Internacional Maravella. Els nombrosos assistents que s’hi van aplegar van poder gaudir de l’espectacle musical ofert pel conjunt de Caldes de Malavella, on no hi van faltar les peces més tradicionals. Acte seguit, a ritme de la mateixa orquestra es va celebrar una audició de sardanes per posar punt i seguit als actes, ja que no es pot tancar una Festa Major de Sant Vicenç sense fer menció de la majestuosa Serenata. Va ser interpretada per la Maravella dins d’una sala d’actes de l’Espai plena de gom a gom, lloc on grans i petits van poder veure de primera mà com tornava a voltar la Verra.