La població del Lluçanès continua en auge, però afluixa el ritme de creixement

L’any 2025 el Lluçanès ha arribat als 8.173 habitants, un 0,36 % més que l’any anterior; així i tot, en 9 dels 13 municipis hi baixa la població

La població del Lluçanès continua en bona forma. Després de passar deu anys per sota dels 8.000 habitants, —del 2012 al 2022—, la tendència poblacional va començar a remuntar després del confinament pel coronavirus, en el que es coneix com a èxode urbà. Des de llavors, ha anat augmentant lleument fins a arribar als 8.173 habitants de 2025. Si bé és cert que després de la pandèmia el creixement va ser més notori, augmentant més de 100 habitants dos anys consecutius, el 2022 i el 2023, en els darrers dos anys el creixement va a la baixa. L’any 2024 la població va augmentar en 43 habitants, i el 2025 n’han estat 29, el que suposa un 0,36 % de creixement respecte a l’any anterior. Si prenem el còmput de població dels darrers cinc anys, s’observa un creixement important, del 4,37 %, que representa 342 habitants més, i s’arriba a una població superior a la d’abans del 2010.
La tendència poblacional des de l’any 2000 anava clarament a la baixa, i l’any 2018 el Lluçanès va arribar al seu mínim històric: 7.657 habitants. Per aquest motiu, el creixement dels últims anys, encara que sigui lleu, representa un canvi de tendència remarcable. Malgrat aquestes dades optimistes, en el darrer any només hi ha 4 pobles que augmentin la població: Prats de Lluçanès (2,34 %), Sant Boi de Lluçanès (4,53 %), Santa Maria de Merlès (2,28 %) i Sant Feliu Sasserra (0,79 %).

Evolució des de l’any 2000
Olost, Alpens i Sant Feliu Sasserra han mantingut la població força estable en els darrers 25 anys. Oristà és el municipi amb una caiguda més gran de població des de l’any 2000, malgrat la remuntada dels últims anys (un 13,80 %). L’altra cara de la moneda és Perafita, que ha augmentat la població un 17 %, passant dels 368 habitants del 2000 als 433 del 2025.
Malgrat la tendència general comarcal, cada municipi experimenta realitats diferenciades, en funció del seu teixit econòmic i la seva fisonomia.

Els pobles petits frenen la davallada d’habitants però no remunten
Els municipis amb menys habitants i majorment residents en masies, han frenat la davallada que patien des dels anys 50, a causa de l’èxode rural, tot i que els falta molt per recuperar la vitalitat d’aquelles dècades. Els habitants de Lluçà, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Martí d’Albars, Merlès i Sobremunt van arribar al seu mínim històric entre els anys 2010 i 2020, i tots ells han aconseguit remuntar lleument, o, si més no, deixar de perdre població.
Lluçà tenia 677 habitants als anys 50, va baixar fins els 528 als anys 70, i als 292 l’any 1996. Després de caure al seu mínim històric l’any 2013 (242 habitants), ha remuntat lleument fins els 267 habitants. Santa Maria de Merlès ha fet un camí similar, passant dels 604 habitants dels anys 50 fins els 162 del seu mínim històric l’any 2010. Actualment també experimenta una lleu remuntada que ha portat el municipi fins als 179 habitants.
El mateix ha passat a Sant Agustí, Sant Martí d’Albars i Sobremunt, com podeu observar en la taula enllaçada en el QR que acompanya aquest article.

Els pobles grans
Prats de Lluçanès i Sant Bartomeu del Grau van experimentar un creixement constant de població que es va fer notable als anys 90 i 2000, a causa de l’establiment de noves indústries tèxtils. D’ençà de la crisi del sector tèxtil aquests pobles que havien crescut al seu voltant, van veure decaure la seva població fins arribar al seu mínim històric. Prats va passar dels 2.750 habitants de l’any 2000 als 2533 habitants l’any 2017, i Sant Bartomeu del Grau dels 1.150 de l’any 2000 als 840 l’any 2018. Tots dos pobles mostren una recuperació remarcable en els últims anys, i aquest 2025 Prats ha superat el seu màxim històric, arribant als 2.759 habitants. Sant Bartomeu ha aconseguit frenar la caiguda i ha pujat fins als 931.//