“Cal una mirada territorial perquè les polítiques de joventut tinguin incidència real”

MARTÍ SERRAT
TÈCNIC DE JOVENTUT DEL LLUÇANÈS

Segons estableix l’Administració, la joventut és una etapa que avui dia comprèn dels 12 als 35 anys. Una franja prou àmplia i amb prou etapes internes perquè hi hagi persones encarregades de planificar i desenvolupar polítiques específiques per aquest col·lectiu de la població. És el cas d’en Martí Serrat, que treballa de tècnic de joventut compartit entre alguns municipis d’Osona i el Lluçanès, essent aquest segon territori on destina la major part del seu temps. Com a tal, s’encarrega de gestionar alguns projectes que s’han anat consolidant, com el Pujalbús o el casal d’estiu, però també de reinventar-los quan convé, sempre amb la mirada a les necessitats que el propi jovent reivindiqui o que ell i la resta de professionals detectin. Ens ho explica en aquesta entrevista.

COM ARRIBES A FER AQUESTA FEINA? Va ser fa aproximadament un any i mig i una mica de casualitat. Portava temps treballant en temes de joventut, sobretot en el món dels CRAEs, i una mica cansat d’estar a les trinxeres vaig decidir f icar-me a unes altres trinxeres, que és l’administració pública. Va sortir el procés per tècnic de joventut compartit del Consell Comarcal d’Osona (CCO) i just en aquell moment en Luca, l’antic tècnic del Lluçanès, va plegar. A mi em va anar com anell al dit perquè, tot i ser de Vic, ja portava un temps vivint a Sant Boi de Lluçanès.

QUÈ VAS TROBAR EN ENTRAR? Per mi era un món completament diferent perquè venia de l’atenció directa, i a l’Administració els processos són diferents i costa una mica apamar-ho tot plegat. S’estaven fent moltes coses. Hi havia molts projectes i vaig necessitar uns mesos d’adaptació per entendre’ls i valorar com s’estaven fent. Ho vaig trobar ben ordenat, però amb el temps he trobat mancances que cal solucionar.

QUINES MANCANCES? Per exemple, gairebé no hi havia projectes destinats a l’accés a l’habitatge. També penso que alguns projectes portaven massa anys funcionant de la mateixa manera i necessitaven que se’ls donés una volta. Penso que una alenada d’aire fresc d’algú nou al territori va anar bé per poder analitzar els recursos que hi tenim i buscar una manera d’aprofitar-los millor.

TREBALLEU EN XARXA AMB ALTRES DEPARTAMENTS DEL LLUÇANÈS? Jo estic contractat pel CCO, però una part del meu sou la paga el Consorci del Lluçanès. En aquest sentit, em coordino tant amb gent d’un ens com de l’altre. Sobretot, treballem amb Educació, Igualtat i Esports. A més, hem creat una taula territorial on ens trobem diferents professionals que treballem en joventut per, bàsicament, poder-nos coordinar i no solapar feines. Som una comarca petita, cal aprofitar-ho i no fer la mateixa feina dos cops; sovint treballem amb els mateixos joves, i hem de parlar per no doblar recursos.

AIXÒ PASSA DE MANERA FREQÜENT EN ENTORNS RURALS O PETITS? Pel que sé, aquesta taula territorial és força inusual i s’està prenent com a referència a altres territoris. En llocs més grans és més difícil coordinar-se, però és molt important. En termes de joventut, generalment hi ha pocs recursos, i no els podem malgastar solapant les feines. I això passa per falta de coordinació o per no conèixer bé el territori. Al Lluçanès tenim l’avantatge que som pocs i podem coordinar-nos millor.

EL PERFIL DE JOVES AL LLUÇANÈS ÉS HOMOGENI O ÉS DIVERS? Hi ha molta diversitat. No tanta a com a grans ciutats, però no és homogeni. Cada persona té la seva pròpia situació. Tot i així, hi ha problemes comuns, sobretot que aquí costa molt arrelar. Quan ets més gran, acabes marxant perquè no acabes trobant el que necessites aquí. Després de l’institut, molta gent marxa a estudiar a fora i ja en perdem el seguiment.

QUÈ FEU PER A REVERTIR AQUESTA SITUACIÓ? Tenim tres grans fronts clau: l’habitatge, l’orientació i acompanyament als joves, i la millora de la mobilitat. Son temes que s’han tractat poc perquè sovint, des de l’administració, la joventut ha estat molt infantilitzada, i sempre s’han fet projectes a nivell de dinamització d’activitats (anar a Port Aventura, fer tal joc o tal activitat…). Cal trencar una mica amb aquests tòpics i aprofundir més.

QUINS PROJECTES ES PODEN DESTACAR? En termes d’habitatge estem treballant amb una prova pilot de masoveria urbana (vegeu reportatge). Pel que fa a l’orientació, hem ampliat la franja destinatària, que abans era entre l’alumnat de 3r i 4t d’ESO, als joves d’entre 12 i 16 anys. Es tracta d’orientació i acompanyament integral; hi ha dues psicòlogues que treballen l’acompanyament, sobretot emocional, per poder després encadenar l’orientació laboral i acadèmica. Intentem donar-li una mirada molt universal i incloem també tallers sobre temes de motivació o gestió emocional, treballant conjuntament amb l’Institut Castell del Quer, i amb intervencions diferents, com les d’Ocell de Foc o les de Joc de Clown.

Treballem amb tres fronts clau: habitatge, mobilitat i orientació

I DE MOBILITAT? Justament ara hem començat a arrencar les beques obertes de mobilitat per a joves empadronats al Lluçanès, que estudien postobligatòria fora del seu municipi. A part d’això, estem començant a redactar una proposta de mobilitat sota demanda. Actualment això només existeix en línies de bus fixes, i estem valorant una opció que sigui flexible, que es pugui sollicitar amb temps de marge i que l’autobús et pugui venir a buscar i deixar-te on hagis demanat.

PENSES NOMÉS EN AUTOCARS? De moment, autobusos petits o taxis. En un futur es podria pensar en mecanismes per a compartir cotxe, però això s’hauria de treballar bé i potser aniria més enllà de joventut. Per ara, no està planificat. En qualsevol cas, estem donant voltes al tema de la mobilitat perquè creiem que és vital.

L’INSTITUT ÉS EL NEXE D’UNIÓ PEL JOVENT DEL LLUÇANÈS? Per una part important, sí. En certs projectes, és un avantatge que gran part de l’alumnat, almenys fins a 16 anys, estigui en un mateix punt. Per això és un agent clau en la taula territorial que et comentava. Hi ha municipis on els alumnes van a altres centres. En aquests casos, no participen d’alguns projectes que fem, però igualment estem en contacte amb els referents dels seus instituts.

I COM ELS ATENEU? Els tenim en compte a l’hora de planificar i desenvolupar projectes per abordar temes com la mobilitat o l’habitatge. També en la dinamització d’activitats. I encara que no es beneficiïn del servei d’orientació de l’institut, poden fer-ho d’altres projectes del CCO (com les jornades Càpsula o el projecte Intaboo). Una de les meves tasques és descentralitzar aquests serveis i dur-los també al Lluçanès. Penso que cal una mirada territorial per a poder desenvolupar polítiques de joventut reals i amb incidència.

COM HA DE SER UN TÈCNIC DE JOVENTUT? Ha de desenvolupar polítiques de joventut, i ha de ser una persona polifacètica. Que sàpiga treballar amb una visió de territori, amb consciència i amb habilitats suficients per a planificar projectes comunitaris i treballar en xarxa. Fer-ho de manera ordenada i a mitjà o llarg termini. No hem de treballar any a any i gastar-nos totes les partides per obtenir resultats immediats, sinó que cal tenir una visió de futur. Sovint es cau en aquest error, però si es volen projectes que incideixin realment en la vida dels joves, els resultats no són immediats. Està bé fer sortides a Port Aventura, però cal anar més enllà. Alhora, és important ser proper amb els joves. //

EXPERIÈNCIA I EMPENTA
“El que m’agrada més de la meva feina — m’explica — és que és una comarca, petita, i per tant té moltes possibilitats de fer mil coses. Tothom es coneix, i l’ambient és proper i familiar. I crec que en termes de joventut podem arribar a crear projectes que siguin referents”. Penso que aquesta frase resumeix força bé el tarannà amb el qual en Martí s’agafa el repte que té per davant. Tan sols fa un any i mig que treballa al Lluçanès, i en fa tres que hi viu, però en conversar-hi, de seguida transmet que es coneix força bé les particularitats del territori. Potser és per l’empenta amb la que treballa, o potser és per l’experiència que porta al darrere, però amb poca estona de xerrada m’ha parlat, pel cap baix, d’una desena de projectes o idees que, de poder-se implementar, de ben segur que aportarien coses positives al territori. En destacaria, per exemple, l’aposta per a l’autogestió d’alguns casals de joves (el de Santa Eulàlia ja funciona!), el coneixement de recursos molt interessants (feu un cop d’ull al del codi QR) i el suport a les iniciatives que surten de la pròpia població. Per exemple, m’explica que algunes famílies s’estan movent per crear una Escola de Medi Natural al Lluçanès (o dit d’una altra manera, un esplai), i fa una crida al jovent: feu-vos-en monitors, ell us donarà un cop de mà!

Un retrat en tres pinzellades
Un ideal de felicitat: Aquell moment de despertar-te i veure que encara tens unes hores per a dormir
Un lema: Intolerant amb els intolerants
Una afició: Gaudir d’un bon àpat