Elogi de l’error

[et_pb_section admin_label=”section”][et_pb_row admin_label=”row”][et_pb_column type=”3_4″][et_pb_text admin_label=”Text” background_layout=”light” text_orientation=”left” use_border_color=”off” border_color=”#ffffff” border_style=”solid” text_font_size_last_edited=”on|desktop” custom_margin=”10px|20px||20px” custom_margin_tablet=”|||20px” custom_margin_last_edited=”on|desktop” text_font_size=”16″ text_font_size_phone=”13″ text_line_height=”1.8em”]

Dedicat a La Cràpula (1)

Vivim en un món en què sembla que només es valori el triomf, sense tenir en compte que el fracàs no és res més que l’altra cara de la mateixa moneda, la vessant de la muntanya que no es veu quan mirem horitzó enllà. S’idolatra al guanyador i es menysprea al perdedor (2) – a no ser que estigui revestit d’una aurèola romàntica que el converteixi en antiheroi – ignorant que, sovint, l’èxit no és res més que el producte d’una multitud d’errors. L’error és el fonament on s’assenta l’èxit.

L’error sempre és fruit d’una acció. Ja ho diuen: l’únic que no en comet mai cap és el que no fa mai res; si no la vols cagar no et moguis, però has de tenir en compte que immòbil no aniràs mai enlloc i perilla que et converteixis en un tros de pedra esculpida per la inèrcia. Quan assumim la responsabilitat de les nostres vides prenem decisions susceptibles de ser errònies però, penso que hem de ser prou lúcids com per acceptar-les. No ens ha de fer por prendre la iniciativa perquè sense iniciativa no ens mourem mai d’allà on estem, l’error és moviment, evolució, una oportunitat d’aprenentatge.

L’error només apareix quan en prenem consciència, quan acceptem, encara que només sigui en el més recòndit del nostre interior, que no havíem d’haver adoptat aquella decisió, cometre aquell acte o dir el què vam dir. A vegades la gent que no els reconeix utilitza el sarcasme per amagar-se’n però l’únic que fan és deixar en evidència la seva ignorància que sol ser l’origen de les decisions errònies, la informació és bàsica per prendre qualsevol decisió. L’error ens ajuda a créixer i superar adversitats; sense error el món seria una successió de cofois aspirants a perfecte, les converses no serien res més que un cúmul d’arguments amb l’únic objectiu de reforçar el nostre punt de vista sense espai pel dubte ni pel debat.

Els errors més lamentables, però, són els que afecten a persones alienes a la nostra decisió, per això hem d’apropiar-nos dels nostres, cuidar-los i no compartir-los amb ningú. L’èxit es gaudeix més si es comparteix però jo penso que hem de protegir a la gent que ens envolta dels nostres errors. L’error del capità Ahab no és que persegueixi Moby Dick fins la fi del món, el més lamentable no és que quedi enganxat per sempre a l’esquena del cetaci sinó que en la seva dèria arrossega tota la seva tripulació. Però què havia de fer? Quedar-se a casa i maleir, tot gronxant-se en un balancí de fusta, el dimoni que li va arrencar la cama?

David Lynch, referint-se al món de l’art (tot i que jo penso que és aplicable a tots els aspectes de la vida), diu que a vegades s’han de cometre errors enormes per trobar el què estàs buscant (3). Seguint el raonament del director de Twin Peaks es pot observar com les coses més belles moltes vegades contenen un error primigeni. Fins i tot alguns descobriments científics han nascut d’errors de càlcul. Les ments que només treballen amb la part esquerra del cervell són expertes en assenyalar els errors dels altres, per exemple, una metàfora els hi podria semblar un error semàntic sense tenir en compte, com diu l’Anne Carson (4), que els poetes creen voluntàriament errors a partir dels quals pot aparèixer lo inesperat, la bellesa.

Alguns pensadors recorren al pesimisme com a consol per a la desesperació de sentir-se viu, afirmen que l’espècie humana ja és un error per sí mateixa (5) i si vivim amb aquesta sensació de que la vida és un error etern assolirem una curiosa sensació de benestar que ens permetrà gaudir de l’únic que tenim segur: el present, l’ara i l’aquí. La gent que no mira a terra quan camina, els colldrets arrogants s’entrebanquen més sovint; en realitat els errors són com les enpuntegades: si no caus, avances i si caus, mala llet, mira d’esmorteir el cop amb les mans, aixecar-se i tornar-hi.

1.- La dedicatòria és d’ordre intern, és a dir olostenc. La Cràpula és el nom de la Comissió de Festes d’ Olost i la meva relació amb ells és, precisament, fruit d’un error que vaig cometre.

2.-https://www.youtube.com/watch?v=YgSPaXgAdzE

3.-David Lynch. The art life [enregistrament video]; un film de Jon Nguyen, Rick Barnes, Olivia Neergaard-Holm. Madrid: Vértigo, 2017.

4.-Anne Carson. Hombres en sus horas libres. Pre-textos, 2007.

5.-Concretament pensaba en Cioran i en el seu imprescindible el inconveniente de haber nacido que podeu descarregar amb format pdf en aquest enllaç: http://crimideia.com.br/blog/wp-content/uploads/2010/02/em-cioran-del-incoveniente-de-haber-nacido.pdf

[/et_pb_text][/et_pb_column][et_pb_column type=”1_4″][et_pb_image admin_label=”Image” src=”https://larella.cat/wp-content/uploads/2018/01/opinions-JOVE.jpg” show_in_lightbox=”off” url_new_window=”off” use_overlay=”off” animation=”left” sticky=”off” align=”left” force_fullwidth=”off” always_center_on_mobile=”on” use_border_color=”off” border_color=”#ffffff” border_style=”solid”] [/et_pb_image][/et_pb_column][/et_pb_row][/et_pb_section]