El Parlament aprova la comarca del Lluçanès

Quan es publiqui al DOGC el Lluçanès ja serà comarca

El Parlament de Catalunya va aprovar ahir l’últim tràmit de la llei de creació de la comarca de Catalunya. Quan es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), que ha de ser abans d’un mes, l’endemà el Lluçanès ja serà comarca.

Tot i això, la comarca que s’ha aprovat administrativament, no representa el Lluçanès sencer, ja que 4 dels 13 municipis no hi són inclosos. Els 9 municipis que integrarà la nova comarca són Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Martí d’Albars, Sobremunt i Sant Feliu Sasserra. Aquests són els 8 municipis on el resultat de la consulta del 2015 va ser favorable a la creació, més Sant Feliu, que s’ha acollit a l’opció que el govern de la Generalitat ha donat als municipis on va guanyar el “no”, d’entrar a la comarca i sortir-ne amb un acord per ple, abans del març de 2026. La resta, Sant Boi de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Agustí de Lluçanès, i Santa Maria de Merlès, han aprovat per ple aquesta primavera no formar part de la nova estructura administrativa.

Tal com marca la llei aprovada, els propers passos seran crear una mancomunitat de municipis que desenvolupi les estructures de la nova comarca, fins al 2027, que, en aquell moment, després de les eleccions municipals, es construirà el nou Consell Comarcal. Aquesta mancomunitat ja tindrà finançament directe de la Generalitat de Catalunya, a diferència del que passa ara amb el Consorci del Lluçanès. Aquest marge de temps també ha de permetre als ajuntaments del Lluçanès i a les institucions catalanes crear un consell comarcal adaptat a les necessitats del territori i sense una estructura clàssica, com han reivindicat sempre els alcaldes.

Així doncs, partint de la base que hi ha un total de 7.890 habitants (2022) en tota la seva extensió, els habitants de la nova comarca seran uns 6.197, enfront dels 1.783 que en queden fora. Pel que fa a l’abast territorial, es parteix d’uns 368 km² totals, que quedaran repartits en uns 248,8 km² dins la nova institució; mentre que la resta, uns 119,2 km², repartits entre el Bages, el Berguedà i Osona. Els percentatges són un 78% de la població del Lluçanès estarà en la nova comarca i un 22% fora; pel que fa al territori, un 68% entrarà a la nova institució, en contraposició al 32% que en queda fora.

El debat al Parlament de Catalunya

La llei de creació de la comarca del Lluçanès es va aprovar amb 80 vots a favor (ERC, Junts, la Cup i Comuns) i 49 en contra (PSC, Vox, Cs i PP)

El debat al Parlament el va iniciar Joan García, diputat de Ciutadans, l’únic grup que va presentar una esmena a la totalitat. Garcia ha titllat d’electoralista la creació de la comarca pel fet que som a pocs mesos abans de les eleccions municipals. Un altre dels arguments que ha esgrimit és que “això és insostenible econòmicament i només pot provocar un procés de balcanització del mapa comarcal català”. A més, també ha destacat que s’han fet unes modificacions tècniques a la llei fora de termini.

Seguidament, pel PSC, la diputada manlleuenca Marta Moreta ha considerat que feia molts anys que no es parlava del Lluçanès i que ara només s’ha fet per electoralisme; com també ha posat de manifest que hi ha 5 dels 13 territoris on va guanyar el “no” a la consulta. A part de tot això, ha posat en relleu que hi haurà dues administracions que serviran per al mateix i es desconeix com acabaran: el Consorci i la futura mancomunitat.

Pel que fa a Junts, la diputada i alcaldessa de Vic, Anna Erra, ha explicat des de diferents vessants perquè la comarca ha de ser reconeguda com a tal institucionalment: història, raons geogràfiques, voluntat popular i millora dels serveis, tot recalcant la feina feta per les diferents persones per tal d’arribar en aquest moment.

Seguidament, el diputat de VOX, Andrés Bello, ha qüestionat la comarca pel cost econòmic anual que tenen els consells comarcals pels catalans (700 milions d’euros), justificant d’aquesta manera el fet que no se’n creï cap més, o fins i tot, ha proposat que se suprimeixin els existents.

A continuació, Montserrat Vinyets, de la CUP, ha donat un suport clar al Lluçanès, agraint la feina feta per la plataforma “El Lluçanès és Comarca”, a més de destacar la importància de mancomunar els municipis per tal de no crear absurds en la gestió, i alhora ha demanat tenir en compte l’horitzó de les vegueries com a autèntica distribució del país.

Tot seguit, Joan Carles Gallego, dels Comuns, ha donat el vistiplau a la creació, matisant només dues qüestions: l’electoralisme i la necessitat d’una revisió profunda del mapa demanant que no consisteixi a anar esmicolant el territori. Després, el PP, amb veu de Daniel Serrano, ha validat tot el que ha dit el diputat de Cs.

Finalment, Alba Camps, d’ERC, ha agraït la tasca de tothom qui ha permès arribar en aquest punt, fent evident que el valor de la democràcia ha prevalgut i destacant que aquesta era una necessitat per un territori rural que requereix algun tipus d’intel·ligència col·lectiva per tal de millorar-ne la qualitat de vida.

En aquest enllaç podeu recuperar el debat:

https://www.parlament.cat/ext/f?p=700:CLIP:0:::5:P5_ID_VIDEO_FRAGMENT,P5_POSICIO:14442889,12518

El Lluçanès a la palestra parlamentària

Quant als visitants de l’acte, hi havia tots els alcaldes on el sí havia guanyat, amb l’única excepció de l’alcalde d’Olost. Tampoc hi era present l’alcalde de Sant Feliu, tot i que el seu municipi entri a formar part de la comarca inicialment. A part, també s’hi podia trobar gent de diferents partits polítics amb ganes de prendre el relleu a les diferents alcaldies; així com un bon grapat d’exalcaldes, tècnics del Consorci, gent de la plataforma “El Lluçanès és Comarca” o representants d’altres institucions i entitats lluçanenques. Tots ells han celebrat amb alegria l’aprovació de la quaranta-tresena comarca de Catalunya.

La jornada s’ha viscut amb alegria i calma tot el dia. Des del principi els habitants del Lluçanès presents a Barcelona eren feliços de poder trobar-se al Parlament en una jornada que seria clarament històrica. La gent ha arribat una hora i mitja abans de la sessió i ha compartit vivències i anècdotes dels diferents anys de lluita, o senzillament històries de joventut amb regust lluçanenc.

Els convidats han pogut seguir el debat des de l’hemicicle, alguns quasi amb llàgrimes als ulls, i un cop s’ha donat a conèixer el resultat de la votació final, els parlamentaris que han votat a favor de la llei han ovacionat els convidats, que han ensenyat una de les mítiques pancartes amb el lema “El Lluçanès és Comarca”.

Després, ha arribat el moment de la foto de rigor i imprescindible a les escales nobles del Parlament, que cap assistent s’ha volgut perdre.//

A LaRella 548 es pot llegir un ampli reportatge sobre el camí del Lluçanès a esdevenir comarca, una anàlisi de què diu la llei punt per punt i l’editorial “Una comarca tan petita que la somio completa”.