La vida d’unes vaques a l’ombra d’una roureda Turisme sostenible i familiar | Carta

JOSEP IXART
OLOST

Un matí d’aquests de tanta calor del maig passat vaig voler fer un tomb pels voltants del poble. No era massa d’hora que vaig enfilar camí cap al pantà de la Gavarresa amb pas engrescador i captivat per l’avenir aventurer. De ben antuvi em deixo inspirar per les roselles que voregen els camps amanyagats de groc, mentre un brogit llunyà endevina alguna activitat forestal. Ja guanyat un bon tros de ruta, se’m revela la presència perenne dels masos de Rexach i Reixagó; i més endavant, la visió plàcida d’unes vaques a l’ombra d’una roureda. Sempre m’acompanyen les siluetes perfectament asimètriques que tracen aquestes estores d’ordi, blat i farratge, que em conviden a valorar el bon fer de centúries del
pagès en domesticar la natura per treure’n fruit i mantenir l’entorn. Amb el deure de tots de preservar aquest patrimoni com a forma de vida econòmica el més rendible possible.
El pantà és un petit paradís humit. Gaudint de la frescor del típic bosc de ribera, vaig voltar-lo fins on vaig poder i, un cop satisfet, vaig tombar de nou per on havia vingut. Aleshores el sol havia esvaït la timidesa d’una hora abans, i a mig camí de tornada la calorada del matí va començar a fer-me efecte, primer al meu metabolisme biològic de supervivència i de seguida a les meves neurones, crec. Doncs vaig començar a imaginar. … I és que aquell tram se m’estava fent massa llarg. Mira que n’hi ha arreu, al Lluçanès, de camins frescos, com he anat desvelant. … Em va venir al cap una família amb nens, el petit amb bici, fruint de l’excursió en millors condicions físiques que jo en aquell precís moment. Els vaig visualitzar descansant i agraïts sota alguna obaga d’algun representant botànic autòcton, com alzina o roure martinenc…
De la família vaig passar als esportistes: tants camins també donen per “fer cames”, pels de resistència, pels ciclistes de terra… Aleshores em vaig preguntar si hi havia algun circuit estable de BTT o Bike Parc a la comarca —ara sé que se’n construeix un a Prats, a l’escola de ciclisme —. En el tram final, samarreta en mà, vaig trobar-me amb un bon grup de genets que em van fer apartar al marge per si de cas. Suposo venien del centre aquí ubicat al poble. Mentre els observava amb el seu galop elegant, em vaig encoratjar veient-me algun dia muntant i acompanyant amics o familiars a fer una passejada a cavall.
Aquesta última imatge, ja a tocar del poble, em va fer tancar el cercle: una estada, diguem-ne turística, de caire cultural i respectuosa amb el medi ambient pot esdevenir també una experiència que s’acompanyi amb record i emoció, on també hi té cabuda la festa, l’esport i l’aventura. Vaig rumiar que la xarxa de senders és prou reclam per a vertebrar
una oferta turística sostenible i familiar dins l’entorn paisatgístic del Lluçanès, amb tot el seu vivificant mosaic agroforestal. De fet, la iniciativa “Camins del Lluçanès”, impulsada pel Consorci comarcal i la Diputació, és ja un projecte destinat a potenciar aquesta xarxa de més de 200 quilòmetres, recuperant-los i senyalitzant-los. També i tal com prefigura Turisme-Lluçanès, lligant les diferents propostes culturals, festives —com el “Cantilafont” en el marc incomparable del castell d’Olost, o les festes majors estivals—, gastronòmiques, d’hostatgeria, de càmping, o esportives de la comarca es poden enllestir tendències d’interès per acostar-se a ser viscudes com una experiència; com un conjunt amb moltes variables. El senderisme, les bicis de terra o l’equitació són activitats saludables que atrauen un visitant eminentment familiar i esportiu per estructurar una solució de creixement sostenible amb l’acompanyament de les institucions comarcals. La veritat és que s’està força tranquil a la comarca com per necessitar despertar el “monstre”, però també ajuda una mica a eixamplar noves oportunitats econòmiques i actuar d’ancoratge del talent potencial en aquest sector. … De totes formes se’m podrà dir que no surti a caminar quan el sol estrenyi o, sobretot, que no pensi tant.//