Turista o viatger? Comèdia en tres actes

Xevi PUJOL I MOLIST

Acte primer. La mesura del corrent elèctric d’un circuit mitjançant un multímetre té un error intrínsec associat al fet que l’aparell es connecta en sèrie a la malla de la qual es pretén mesurar el corrent i que el dit aparell té una certa resistència interna. En altres paraules, l’estri de mesura no pot fer la mesura sense passar a formar part de la cosa mesurada i, per tant, sense alterar ell mateix el valor d’allò que es pretén mesurar.

Acte segon. Segons el nostre benamat amic DIEC, un viatger és qui viatja, mentre que un turista és qui viatja «per recreació, [i] recorre un país pel sol gust de conèixer-lo». Per tant, sembla que un turista és senzillament un tipus de viatger i, doncs, que el mot manllevat de l’anglès té una relació d’hiponímia amb el mot més general viatger. Dic això, que sembla tan obvi, perquè als lectors d’aquestes ratlles, igual que a mi, potser els resulta fins i tot familiar aquella tendència d’alguns de presentar com a categories totalment disjuntes les que aquests dos mots representen. Naturalment que qui ho fa, fa servir el llenguatge retòricament, sabent de sobres que hi ha molt més terreny de solapament conceptual entre el turista i el viatger del que pretén fer veure, però, malgrat tot, el fet és que hi ha una necessitat entre el proïsme occidental de fer passar el turista per una baboia social, per un membre adotzenat d’una classe d’humà alienada i digna d’un escarni desdenyós que és totalment aliena a nosaltres.
Entremès. Nosaltres. Ah, nosaltres! Que mai no els serem, els vulgars turistes! Nosaltres els que no massifiquem, nosaltres els que parlem amb els autèntics locals, nosaltres els que fugim del circ turístic, nosaltres els viatgers.
En descàrrec de l’autor. Que no es pensés pas qui llegeix aquestes ratlles (torna-hi amb les ratlles!) que la posició de qui les ha escrit sigui la de simpatitzar amb un fenomen, el del turisme, que més aviat jutja com a proper a la idea de càncer i com a esca de molts dels mals que el món turbocapitalitzat té el detall d’anar-nos fent descobrir.

Acte tercer. Desenllaç. Tornem a nosaltres. Ah, sí, nosaltres! Els que voldríem ser viatgers però mai de la vida, turistes. Nosaltres, que aquest estiu viatjarem al Japó, que anirem mig any al sud-est asiàtic el curs que ve, que passarem una època espiritual a l’Índia, i que ho farem, per cert, «per recreació», i que recorrerem el país «pel sol gust de conèixer-lo»… Nosaltres, els que descobrirem l’autenticitat autènticament autèntica d’aquests llocs… Nosaltres, els que no hem llegit el DIEC, ens connectarem en sèrie al circuit turístic del món i passarem pertot arreu alterant sempre la mesura de les coses.//