El Govern no renova la moratòria que limita l’ampliació de la cabana porcina
Unió de Pagesos alerta que «han augmentat les sol·licituds d’ampliació promogudes per grans empreses del sector»
Les dades de contaminació de l’aigua mostren, des de fa anys, un elevat índex de nitrats que impossibilita el consum d’aigua de la majoria de fonts, i que també afecta les aigües subterrànies del país. L’any 1998 es va començar a abordar la situació declarant els primers municipis vulnerables en aquest sentit. Des de llavors, la llista s’ha ampliat fins a arribar a gairebé la meitat de municipis catalans.
Dotze dels tretze municipis del Lluçanès van ser declarats municipis vulnerables per nitrats entre el 1998 i el 2009. Llevat d’Alpens, tota la comarca té un excés de nitrats declarat que influeix en la contaminació de l’aigua del territori. Com al Lluçanès, hi ha altres zones catalanes on el principal causant de l’excés de nitrats és la cabana porcina.
La contaminació de l’aigua
per nitrats no ha millorat
durant la moratòria
L’any 2025 el Lluçanès comptava amb 314.255 porcs, una xifra lleugerament a l’alça respecte de l’any 2019, quan es va aprovar un nou decret de dejeccions ramaderes, que també va incloure el decret de moratòria de dos anys que limitava l’ampliació de la cabana porcina. Aquest decret s’ha mantingut fins a l’actualitat, però ja no es renovarà.
Diverses entitats i organismes han demanat que s’ampliï la moratòria. Unió de Pagesos ja ha alertat que “la finalització del període de moratòria ha comportat un increment significatiu de les sol·licituds d’ampliació d’explotacions, principalment promogudes per grans empreses del sector”.
Amb l’actual regulació, i tal com ho estableix l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), només es pot ampliar la cabana porcina en zones vulnerables si es compleixen unes condicions difícils d’assumir per bona part dels petits i mitjans ramaders, però possibles per a les grans empreses del sector. Entre les condicions hi ha el lliurament del purí a empreses de gestió de residus o a un centre de gestió de dejeccions ramaderes o l’aplicació a terres situades fora de la zona vulnerable.//
