El Lluçanès comença la transició energètica

· El territori podria acollir 4 parcs solars d’entre 1 i 3 hectàrees cadascun 

· Alguns ajuntaments estudien implementar comunitats energètiques

Davant els efectes ja notables del canvi climàtic i les polítiques que s’inicien per mitigar-ne les conseqüències, el primer món està immers en un procés de transició energètica, per tal d’aconseguir generar electricitat sense l’emissió de diòxid de carboni a l’atmosfera, i deixar enrere els combustibles fòssils. Per això, la Unió Europea s’ha marcat com a objectiu que a l’any 2030 el consum d’energia renovable sigui del 50% i que el 2050 ho sigui del 100%, incloent també el transport i la mobilitat.

Davant d’aquest escenari, formes de captació de l’energia com l’eòlica o la solar, viuen un auge d’interès i de demanda tant des de les administracions com particulars. Per regular aquest mercat, la Generalitat de Catalunya va aprovar el 2017 la Llei del canvi climàtic, i el 2019 un decret que facilita la implementació de parcs energètics solars tant per la venda com per l’autoconsum.

Per assolir els objectius marcats, cal instal·lar a Catalunya 600 megawatts/hora anualment. Per fer-nos una idea, aquesta xifra significa que totes les plaques solars que s’han instal·lat els darrers vint anys, a partir d’ara, s’han d’instal·lar cada any.  

Es calcula, que si s’instal·lessin plaques solars a totes les teulades ben orientades i que compleixin els requisits necessaris, s’aconseguiria generar un 55% de la potència necessària per complir els objectius, la qual cosa vol dir que serà necessari crear parcs fotovoltaics en terrenys no urbanitzables.

Catalunya viu aquests darrers mesos una allau de nous projectes de parcs eòlics i fotovoltaics. Malgrat que la llei del canvi climàtic marca que els centres productors han d’estar a prop dels centres consumidors, la realitat és que aquests projectes es concentren bàsicament en zones com Les Garrigues, el Segrià, l’Anoia, el Pallars Jussà o la Conca de Barberà. Aquestes zones, eminentment rurals i agrícoles, han començat a patir un procés d’especulació del territori per a poder implementar macroparcs fotovoltaics (es considera macroparc a partir de 10 hectàrees), ampliant encara més, el fort desequilibri territorial que pateix Catalunya. 

La controvèrsia en aquests territoris està servida, i les entitats ecologistes i ajuntaments llancen un crit d’alarma. L’oposició neix quan es qüestiona la dimensió dels parcs, l’impacte mediambiental, la contradicció davant d’inversions d’àmbit agrícola en regadiu que s’han fet els darrers anys, la concentració en un mateix territori o el qui en surt beneficiat. 

ELS MODELS

La transició pot ser una oportunitat per canviar el model energètic actual (que inclou la producció, distribució i consum) cap a models més democràtics, emancipadors i sostenibles, o bé, pot representar simplement la substitució d’unes fonts d’energia per unes altres, però sense modificar els actors del mercat i ni el poder que han exercit fins ara. 

Les grans corporacions tradicionals de l’oligopoli elèctric s’han sumat al tren de les energies renovables, que ho veuen com una oportunitat de negoci altament rendible i amb un benefici ràpid. Aquestes grans empreses estan en recerca de terrenys rurals, que tenen un preu més barat que els urbans, i n’ofereixen als propietaris ofertes difícils de rebutjar.

En contraposició, hi ha qui veu en la transició energètica, una oportunitat per fomentar la sobirania local, en tant que és el moment d’impulsar l’autoconsum, l’estalvi i l’eficiència. La tasca és aconseguir una implementació ordenada pel territori, i que s’organitzi des de la ciutadania, amb instal·lacions pròpies, comunitats energètiques o parcs solars petits o mitjans que s’haurien de fer en terres poc fèrtils. De moment, però, aquest model no s’està implementant i predomina la repetició dels mateixos esquemes de la indústria energètica que hem tingut fins ara.

EL SECTOR SOLAR AL LLUÇANÈS

Al Lluçanès, per les seves característiques geogràfiques, no és idoni per la producció d’energia eòlica, però sí que reuneix les condicions per acollir la producció d’energia solar i esdevenir autosuficient. D’ençà que es permet l’autoconsum, i amb dades del 30 de gener de 2021, al Lluçanès s’hi han col·locat 32 instal·lacions, que generen 1270 kW de potència. Si bé hi ha més instal·lacions fotovoltaiques, les anteriors al 2019 eren de règim especial i l’energia generada només es podia vendre a la xarxa, per tant, no són dins aquest recompte.

A part d’això, s’ha demanat a la Ponència d’Energies Renovables de Catalunya, la instal·lació de 4 parcs solars en terreny no urbanitzable. Aquests són a Sant Bartomeu del Grau (2,93 ha i 1980 kW), a Olost (1,39 ha i 1210 kW), a La Torre d’Oristà (2,63 ha i 2150 kW) i a Prats de Lluçanès (2,4 ha i 1512 kW). Tan sols una d’aquestes instal·lacions gairebé dobla tota l’energia que s’autoprodueix en les més de 30 petites instal·lacions d’autoconsum que hi ha ara mateix al Lluçanès. Els promotors, que són empreses privades, per tirar endavant els projectes, han de presentar el disseny i un informe mediambiental. La Ponència, que té participació de totes les conselleries de la Generalitat, revisa que es respecti el patrimoni cultural, històric o valors naturals a protegir i donen viabilitat o no al projecte. 

Aquestes quatre noves instal·lacions són considerades de petites dimensions, ja que no superen les 10 ha. Cada parc solar dels detallats està en diferent procés administratiu i pendent de diferents condicionants, la informació del qual es pot consultar al web del Visor Mediambiental de les Energies Renovables.

Gil Salvans, regidor d’Olost i responsable tècnic de l’Agència Local de l’Energia d’Osona, veu amb bons ulls els projectes fins ara presentats. “Si l’objectiu és que hem de ser autosuficients, haurem de  veure parcs de 2 o 3 hectàrees escampades pel territori. Els parcs proposats al Lluçanès són per l’autoconsum o l’ampliació dels ja existents, té lògica”. Ramon Soler, pagès de Prats de Lluçanès i membre d’Unió de Pagesos, dóna per entès que s’hauran d’anar fent parcs petits, però posa l’accent en què “es miri si aquests parcs es col·loquen en terreny agrícola d’alt valor productiu o no”. Alhora, en l’àmbit català, es mostra preocupat perquè “un 10% de l’espai agrari productiu del país es pot ocupar amb plaques solars amb pocs anys”, i denúncia que actualment s’ha convertit en “una barra lliure de qui més pot, més colla”. Soler reclama a les administracions que s’abordi “com un tema de país, de manera més seriosa i que es protegeixin els espais agraris i naturals”. Soler, també afirma que el món agrari està plenament a favor de les energies renovables, però considera que és necessari que “es prioritzi primer tots els espais ja construïts, com polígons industrials, borals de carretera, o moltes infraestructures que es poden aprofitar”.

INSTAL·LACIONS FOTOVOLTAIQUES MUNICIPALS

La majoria d’Ajuntaments del Lluçanès ja han obert el camí per la transició energètica. 

Olost, ja té tres equipaments amb plaques solars per l’autoconsum en funcionament: l’escola, el centre cívic i l’Ajuntament, i a Prats n’hi ha una a la teulada del pavelló. A més a més, durant aquest any, la Diputació de Barcelona aportarà més de 57.000€ en ajuts al Lluçanès per fer noves instal·lacions d’autoconsum municipals. Aquestes seran a l’escola de Santa Eulàlia, on a més de l’autoconsum s’hi instal·larà un punt de recàrrega de vehicles elèctrics; a Prats, on s’instal·larà a la coberta de l’escola Lluçanès; a Olost, als vestidors de les piscines; a Sant Bartomeu, a l’edifici del casal, i a Alpens, a l’escola La Forja. Aquests 5 nou equipaments generaran una potència de més de 50 kW. La Diputació també es va comprometre a atorgar ajudes com aquestes durant els anys que queden de legislatura. També Sant Agustí de Lluçanès, Oristà i Perafita estan estudiant posar una instal·lació a l’edifici de l’Ajuntament i als centres cívics, i Prats a l’edifici del Casal del Jovent i a La Pitota. A Alpens, a la fàbrica de la Sati, també se n’instal·laran, i l’Ajuntament de Sobremunt, té un projecte molt avançat per crear una comunitat energètica al Molí.

CAP A LES COMUNITATS ENERGÈTIQUES

Les comunitats energètiques seran una de les grans línies de treball per la transició energètica. Com que la llei preveu que la instal·lació fotovoltaica pot estar fins a 500m en línia recta del punt de consum, això permet que un grup de persones s’ajuntin per fer una inversió en plaques fotovoltaiques i que en comparteixin l’energia. L’agrupació fa que els costos d’instal·lació s’abarateixin i a més, es preveu que els fons europeus puguin finançar aquests projectes. Els ajuntaments, amb el suport de l’Agència de l’Energia d’Osona, volen incentivar als seus municipis la creació de comunitats energètiques.

A Sobremunt, es preveu una instal·lació a sobre del local polivalent del Molí, i s’estima que tindrà una potència de 22kw. L’energia que generi aquesta instal·lació es podrà repartir per tots els habitatges que vulguin prendre part de la comunitat energètica. Albert Güell, alcalde de Sobremunt, explica que amb aquesta forma, i amb la previsió de subvencions, la inversió que hauran de fer els veïns “no serà en cap cas una quantitat que pugui ser un obstacle per participar-hi”.

El projecte de comunitat energètica de l’Ajuntament d’Olost serà al camp de futbol de Santa Creu, un projecte de 50kw de potència i que donarà servei a tots els veïns del nucli que hi vulguin participar. Al final, esdevé que en lloc de tenir les plaques a casa, es puguin tenir en un lloc comú, la qual cosa permet abaratir costos.

Alpens a la Sati, Sant Bartomeu a la teulada de la nau del Puigneró, Olost i Sant Boi a la teulada del pavelló o Prats de Lluçanès també es plantegen començar a redactar projectes de comunitats energètiques que es puguin obrir als veïns.

BONIFICACIONS FISCALS PER IMPLEMENTAR L’AUTOCONSUM

En els darrers anys la majoria d’Ajuntaments també han anat aprovant bonificacions a les ordenances fiscals per tal d’incentivar als particulars a col·locar instal·lacions d’autoconsum energètic. Així, els ajuntaments de Sant Bartomeu, Sant Feliu, Sobremunt i Olost bonifiquen fins a un 50% de l’Impost de Béns Immobles (IBI) durant 5 anys a aquells habitatges que facin una instal·lació. Prats de Lluçanès i Perafita també fan aquesta bonificació però fins a l’any 2024, i Sant Martí d’Albars en redueix l’impost el 25% durant 5 anys. Els altres ajuntaments no tenen aquestes bonificacions, tot i que alguns treballen per incorporar-ho a les properes ordenances fiscals. A la majoria d’ajuntaments, també hi ha descomptes importants per sol·licitar el permís d’obres (ICIO) per la instal·lació. Aquestes bonificacions representen un estalvi molt important en impostos, que ajuda a pagar la inversió inicial i retalla els anys d’amortització. A més a més, des del darrer decret de la Generalitat, els tràmits per col·locar i legalitzar aquestes instal·lacions s’han agilitzat molt.

Per altra banda, ajuntaments com el de Sobremunt i Olost són socis fundadors de l’Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública, amb la voluntat d’impulsar la recuperació de la titularitat, la propietat i la gestió públiques que les xarxes de la distribució de l’energia elèctrica, actualment privatitzat.// 

Com puc posar plaques a casa?

PAGAR MES A MES
En Joan Manubens, de Cal Nofre de Sant Martí, va instal·lar 10 plaques fotovoltaiques a la teulada de casa seva l’estiu passat. “Pagàvem una bestiesa de llum i feia temps que donàvem voltes a fer un canvi de companyia i posar plaques solars”, explica Manubens. En el seu cas, va optar per canviar a la companyia a Hola Luz, que, a més de fer més bon preu tan sols canviant el contracte, els hi oferien la instal·lació i el finançament de les plaques solars. “Com qui es compra un cotxe, pago les plaques solars cada mes, a part de l’energia que consumeixi”. Tot i el finançament, Manubens explica que la suma de pagar les plaques i el consum que fa ara, la factura al final del més ja és més barata del que pagava anteriorment. “Fins i tot, els dies de poca llum, puc generar tota l’electricitat que consumeixo, ja ho estic amortitzant”. Manubens explica que ell va fer el pas “fart de pagar tant”, però que està content d’aportar el seu granet de sorra en la transició energètica i recomanaria fer-ho a tothom.

LA GARANTIA DE FER UNA COMPRA CONJUNTAMENT

La Lluïsa Jimenez d’Olost va posar 8 plaques solars i 2,6 kWp a la teulada de casa seva encara no fa un any. Jimenez, ja pagava la factura del llum i eren socis de Som Energia. El grup local d’Osona de la cooperativa va fer l’any passat per primera vegada “el Planter Solar”, una compra col·lectiva de plaques solars pels socis. “És una garantia fer-ho junts, no ens vam haver de preocupar de buscar l’empresa que ens feia la instal·lació i teníem les millors condicions”, explica Jimenez. Som Energia és una cooperativa de consum d’energia verda sense ànim de lucre i organitza aquestes compres col·lectives pels seus socis buscant empreses ètiques i amb les millors condicions per la instal·lació. Aquests dies està obert el període d’inscripció per la segona compra col·lectiva, que s’acabarà quan s’arribi al màxim de 50 instal·lacions. Jimenez, que va fer una inversió d’uns 5.000€, es mostra “contenta per contribuir al canvi de l’energia renovable i orgullosa de fer-ho també pel canvi de model”.

FER LA INSTAL·LACIÓ PEL NEGOCI

En Josep Maria Bori, de l’Alou, fa un mes que ha instal·lat a la teulada d’una de les seves granges 58 plaques fotovoltaiques que li poden generar 25kw de potència. Aquest equipament li serveix per a l’autoconsum de la granja, com també, pel del seu domicili particular. En ser una instal·lació bastant gran, la família Bori es va posar en contacte amb un instal·lador concret, que els hi va fer el projecte a mida per les seves necessitats. La inversió ha estat d’uns 22.000€, que preveuen tenir amortitzat amb 7 o 8 anys. “És un gran estalvi econòmic de la despesa de l’energia de la granja i de casa, a més que col·laborem amb la preservació del medi ambient”. La família ja va invertir fa uns anys amb una caldera de biomassa d’estella de pi.//