“La Biblioteca d’Olost ja va néixer com una biblioteca moderna i s’ha mantingut moderna”

DOLORS CARETA COMA, bibliotecària d’Olost

A Olost, escrit per Lluc Corominas

D’Avinyó, però olostenca arrelada, ha estat l’ànima de la Biblioteca d’Olost des de fa gairebé 30 anys. Graduada en Història i Geografia per la Universitat de Barcelona, ha fet créixer aquest projecte que va veure florir de la mà del seu company, també bibliotecari i veí d’Olost, Robert Jové.
Al llarg d’aquests anys de trajectòria al capdavant de la biblioteca, Careta ha viscut l’avenç digital, l’adaptació de les biblioteques a aquesta nova realitat i la suposada crisi del paper i la davallada de l’hàbit de la lectura, especialment entre els més joves.
Aquest maig, Careta es jubila i deixa un projecte consolidat que en el seu moment va ser tota una declaració d’intencions. Un espai per fomentar, no només la lectura, sinó la cultura i les arts, i posar-les a disposició de tot el poble i per a totes les edats.

COM COMENÇA LA TEVA ETAPA A LA BIBLIOTECA D’OLOST?
Va ser una oportunitat que em va arribar en un moment en què necessitava un canvi laboral. Treballava de cartera, però sentia que necessitava fer una feina més creativa. Just feia un any que la biblioteca s’havia obert arran d’un projecte que va redactar el Robert. Després, ell va anar a treballar en un altre centre i jo, que ja coneixia el projecte, em vaig oferir per agafar la plaça del Robert i portar a terme la mateixa idea que ell havia presentat.
I a més, sentia que podia desenvolupar les meves habilitats creatives.

T’HAURIES IMAGINAT MAI ESTANT AL CAPDAVANT D’UNA BIBLIOTECA?
Curiosament, quan tenia uns vint anys, vam obrir una espècie de biblioteca a Avinyó amb una colla d’amics. La «Biblioteca Popular”. L’Ajuntament tenia un fons de llibres, i amb una colla el vam classificar i el vam col·locar al local de l’escola nacional que quedava lliure.

PER TANT, JA ERA UNA INQUIETUD QUE MÉS O MENYS TENIES…
Sí. De fet, recordo que en aquell moment li vaig dir a un amic “no em faria res ser bibliotecària”. Encara més, mentre estava estudiant Història, inclús vaig anar a demanar informació a la planta baixa de la Biblioteca de Catalunya –que era on s’estudiava la Diplomatura de Biblioteconomia– per poder-hi entrar; encara que al final no ho vaig tirar endavant. O sigui que sí, era com una llavor que tenia a dintre fins que mira, la vida m’hi ha portat.

QUÈ RECORDES D’AQUELLS PRIMERS ANYS?
Jo vaig viure molt de prop la il·lusió del Robert per poder desenvolupar la idea de muntar una Biblioteca aquí a Olost.
Ell es va emmirallar molt en el model de les biblioteques americanes d’aquell moment i el va voler materialitzar aquí. És a dir, que el camí fos crear una biblioteca dinàmica i per a totes les edats, i jo vaig intentar seguir aquesta línia.

TINC LA SENSACIÓ QUE LA BIBLIOTECA D’OLOST TAMBÉ HA SIGUT UN PROJECTE VITAL COMPARTIT, MÉS ENLLÀ D’UN PROJECTE PROFESSIONAL.
Sí, i tant. Els primers anys Olost no tenia només una bibliotecària, en tenia dues. Perquè el Robert tenia la seva feina,
però els dos hi dedicàvem molts esforços, hi teníem feinada, i la seva ajuda va ser indispensable. Jo vaig continuar amb el que ell ja va iniciar: els tallers de lectura i escriptura, el fulletó del llibre del mes, entre altres. Després jo vaig posar en marxa els tallers pels més menuts, el casal… I als inicis també vam elaborar un butlletí periòdic, L’Arxiu pirata, on els usuaris podien escriure narrativa, cròniques, etc.

I QUINES EREN AQUESTES LÍNIES DE TREBALL?
La idea era que la biblioteca fos un lloc viu i dinàmic, i no només un fons de llibres. Disposar d’un fons documental era important per oferir eines als veïns i estudiants, però, per altra banda, era interessant que es fomentés el gust per la lectura per a totes les edats, també en adults, en què també vam destinar un club de lectura un parell d’anys
més tard que quan vam iniciar l’infantil. I, a part, més enllà dels tallers que ja he explicat, també vaig donar importància a apropar-me a l’escola, a les associacions del poble, a la resta de biblioteques del Lluçanès i, en definitiva, crear nous espais on poder gaudir de la lectura i l’art.

EN UN POBLE COM OLOST, QUE PASSA PER POQUET DELS MIL HABITANTS, QUIN PAPER CREUS QUE HI JUGA LA BIBLIOTECA?
Jo penso que es converteix en un punt de trobada. Per la gent del poble, però també pels que venen de fora. És curiós, però, la gent que arriba per primera vegada al poble, sempre és un dels primers llocs que visita: per demanar informació, assabentar-se de les activitats del poble, llegir, etc.
Llavors acaba sent també un lloc d’acollida.

ÉS A DIR, S’ACABA CONVERTINT TAMBÉ EN UN LLOC DE SOCIALITZACIÓ…
Sí. Haig de dir a l’inici em va costar una mica el fet de fer entendre que això també era una biblioteca, amb tot el que això comporta.
Solien venir molts infants i adolescents, a les tardes sobretot. A fer deures, a passar l’estona… Llavors això, d’alguna manera, dissuadia a la gent adulta perquè entenia que la biblioteca anava associada a l’escola i que també hi havia molt xivarri. Per això, quan va néixer el primer grup de lectura va ser al casal (d’avis), també per apropar l’espai a la gent més gran i fer entendre que la biblioteca s’adreçava a tothom.

TAMBÉ HAS VISCUT TOT EL CANVI DIGITAL. COM HAS VISCUT AQUEST PROCÉS AL CAPDAVANT DE LA BIBLIOTECA?
Crec que actualment, les biblioteques, ja no són només un lloc on estudiar i consultar informació perquè la podem trobar molt ràpidament per Internet. Ara, segurament, també són un lloc on es fan moltes activitats i nosaltres ja vam néixer amb aquesta idea. La idea de la biblioteca d’Olost ja era crear una biblioteca moderna i que s’ha mantingut així, malgrat els recursos i malgrat ser un lloc petit.

I CREUS QUE ELS USUARIS TAMBÉ HAN CANVIAT?
Sí, i tant. Abans venien més escolars a fer els deures i ara ve la gent més adulta a estudiar –oposicions per exemple– o simplement llegir, o també a participar en les activitats que fem.

FENT UNA MIRADA AL FUTUR, ET FARIA POR QUE EL PROJECTE ES PERDI I NO HI HAGI RELLEU?
Por no és la paraula, però crec que no es pot deixar perdre perquè és un lloc que té molta ànima i impuls. Penso que ara al poble tampoc queden molts llocs de socialització. I sense voler comparar la biblioteca amb un bar, perquè són espais molt diferents, crec que és important cuidar-la perquè sinó el foment de la cultura pot decaure.

A NIVELL MÉS PERSONAL, QUÈ SIGNIFICA LA LECTURA PER LA DOLORS?
Doncs mira, la veritat és que no era molt bona lectora. Sí que havia llegit de petita i adolescent, però quan vaig anar a la universitat, vaig deixar una mica de banda la literatura i llegia més assaig o llibres d’història. Però després, ja ho vaig anar recuperant. Jo crec que la lectura és una porta on entres a altres realitats, a mons fantàstics que et fan vibrar, sentir… És companyia, hi ha gent, els personatges dels llibres… sempre estàs acompanyat.
I a banda, també és una eina que ajuda a comunicar millor, estimula l’escriptura, la imaginació, i amplia el coneixement.

ETS USUÀRIA DE BIBLIOTEQUES?
Sí, m’encanta anar a biblioteques i trobo que és un lloc fantàstic per passar-hi una tarda, per exemple. A mi m’agrada llegir als matins, ben d’hora, quan no hi ha soroll i, per tant, les biblioteques, trobo que, també són bon lloc per desconnectar. I fins i tot anar-hi per mirar el fons de llibres i altres documents de què disposen. M’agrada.

AIXÒ VA AMB LA FEINA, ENTENC, NO?
Ja des de sempre m’ha agradat. Recordo que quan estudiava abans de la universitat i havia d’esperar l’autobús, anava a les llibreries a mirar tots els títols nous. M’agradava mirar la portada, l’interior, el fons, la sinopsi…

JA PER ACABAR, COM ES PRESENTA LA NOVA ETAPA?
No ho sé, intento acabar aquesta i no vaig molt enllà. Però bé, segur que serà un canvi interessant.

---

LLIBRES A LA CARTA

A mitja entrevista, parem. Ha vingut la Maria Àngels, una veïna el poble. Torna carregada amb uns quants llibres que ve a tornar a la biblioteca. Encara hi ha gent que ve a agafar llibres? Em pregunto. Debaten sobre si li han agradat els llibres o no. “Aquest m’ha agradat molt”, li diu la Maria Àngels, i tot seguit la Dolors contesta –en referència a l’autor del llibre–: “ja et passo el seu número de telèfon i li dius, segur que estarà molt content”.
En definitiva, ser bibliotecària d’un poble és això: tracte proper amb els veïns, conèixer els seus gustos i poder connectar autors i lectors per intercanviar opinions.
La Maria Àngels marxa amb un nou llibre i abans de reprendre l’entrevista la Dolors diu, amb mitja broma, “perquè hi ets tu, perquè si no, ens hi haguéssim estat una bona estona”. Més endavant, quan li pregunto què s’emporta de la biblioteca, amb sinceritat em contesta: “la complicitat amb gent”. Destaca que, malgrat haver tirat el projecte endavant en solitari, en tot moment s’ha sentit recolzada per a tothom i que s’ha sentit molt acompanyada. “La gent ha cregut en
mi, en les coses que fèiem…”. Admet que a vegades s’ha preguntat si allò que estava fent era “el correcte”, però que ara, amb la perspectiva de la trajectòria, està satisfeta d’aquesta, diu, “feina de formigueta”. “Penso que el camí que vam agafar és el correcte. La gent s’ha mogut i l’hem fet moure” afegeix.