SCARDINIUSERYTHROPHTALMUS (Primera part)

RAMON BAUCELLS

Aquests dies he mirat força la guia dels peixos d’aigua dolça de Catalunya i, a mesura que vaig llegint de les diferents espècies, quedo sorprès de veure que quasi tots els peixos que tenim al Lluçanès són al·lòctons. És a dir, que no són autòctons d’aquí, sinó que algú o altre els ha portat d’alguna part del món.

Del Black-bass o Perca americana (Micropterus salmoides) ja m’ho imaginava, de l’acolorit Peix sol (Lepomis gibbosus) també, fins i tot del curiós Peix gat (Ameiurus melas). El que no m’imaginava és que la mítica Tenca (Tinca tinca) un peix poc comú, també fos introduïda. Recordo fa anys anar al Pantà de Garet a veure-la. Allà hi havia una petita població que vivia en aquell fantàstic punt d’aigua neta i plena de plantes aquàtiques, larves de libèl·lula, macroinvertebrats i tot el que hi ha d’haver en un hàbitat aquàtic. Fins que van arribar, i segurament amb cotxe, les Carpes (Cyprinus carpio). Allò va ser un abans i un després, ja que les carpes s’alimenten removent els llims i provoquen la mort de les plantes aquàtiques deixant l’aigua sempre tèrbola i amb mala qualitat. Si no es retiren les carpes l’hàbitat no es refà mai més. I és una pena, ja que un punt d’aigua és un oasi de biodiversitat, important pels amfibis, els peixos i les plantes aquàtiques, però també per molta altra fauna i flora que hi troba refugi i un bé tan escàs com l’aigua durant els llargs estius.

Quan es va introduir la Carpa a Catalunya, segons sembla al segle XVII, segurament ni s’hi pensava en el seu terrible efecte sobre els hàbitats aquàtics del país. Ara, que ho tenim tan clar i tan visible, només cal donar un cop d’ull a alguna bassa o embassament on hi hagi carpes, les continuem introduint i traslladant d’un lloc a l’altre. Per què? Segur que en sabeu la resposta, però al pròxim escrit hi reflexionarem una mica… (continuarà).