“S’ha de tancar el Consorci del Lluçanès?”

Després que la setmana passada es fes pública la possibilitat de dissoldre el Consorci al final de la legislatura, els alcaldes valoren aquesta proposta

El Consorci del Lluçanès es va constituir el 22 de desembre del 2001. Gairebé un quart de segle després, ha arribat el moment de tancar-lo?
Aquesta pregunta fa uns dies que es debat i el que fins fa unes setmanes era difícil d’imaginar comença a dibuixar-se com una opció plausible per un futur no gaire llunyà. Si finalment s’ha de prendre aquesta decisió, els encarregats de fer-ho seran els membres del Consell General de l’ens, format pels alcaldes i alcaldesses dels tretze municipis del Lluçanès. Per això, LaRella els ha demanat la seva opinió.

Qui va fer públic el debat va ser la vicepresidenta de l’ens, Montse Boladeres, en una carta publicada a LaRella, on considerava “pertinent plantejar la dissolució del Consorci en favor de la creació i consolidació del futur Consell Comarcal del Lluçanès”. Aquesta carta va arribar després que l’alcalde de Sant Bartomeu del Grau plantegés la possibilitat que el poble sortís de l’ens. Tanmateix, aquesta possibilitat rondava pels despatxos. Així ho explica el president del Consorci, Jordi Bruch, que afegeix que en l’última reunió del Consell General ja es va posar l’opció sobre la taula. També s’ha abordat aquest escenari en les reunions informatives amb els treballadors.

Toni Prat: “No podem tenir duplicitat de funcions”

DISSOLUCIÓ, PARLEM-NE
Amb molts matisos, però amb una tendència clara, els alcaldes aposten majoritàriament per dissoldre el Consorci i deixar que sigui la Mancomunitat o el futur Consell Comarcal l’ens supramunicipal del Lluçanès. Això sí, sempre que sigui el millor per tots els pobles del territori. Un dels arguments més recurrents és evitar duplicitats.

L’alcalde d’Alpens, Toni Prat, defensa que “no podem tenir duplicitat de funcions; no té sentit un tècnic d’esports al Consorci i un altre al Consell Comarcal”. Tot i això, afegeix “que tindria sentit mantenir el Consorci, en temes econòmics, si es rebessin més ajudes públiques per determinats serveis, com per exemple els serveis per empreses”. Prat també apunta que “si el Consorci desapareix, hi ha municipis que no estan dins la Mancomunitat. Amb aquests caldrà fer convenis especials”.

En una línia semblant, s’expressa Glòria Colom, alcaldessa de Lluçà, “per simplificació administrativa, sí que cal tancar-lo. Ara bé, si podem rebre més ajudes a través del Consorci, no”. Com diu “hi ha avantatges i inconvenients. D’entrada jo no ho hauria impulsat, però si hi ha la demanda s’ha de plantejar”.

Així doncs, aquesta variable econòmica que apunten Prat i Colom, és a dir: quins recursos es poden guanyar o deixar de rebre amb la dissolució, serà una de les claus a tenir en compte.

En aquest sentit, l’alcalde de Perafita, Joan Compta, explica que fins ara es contemplava seguir el model del Moianès, on funcionen paral·lelament Consell Comarcal i Consorci. Però adverteix que “si no hi hem de ser tots els pobles que hi som ara, potser no val la pena que hi sigui”.

Altres alcaldes com Jordi Bruch, de Prats de Lluçanès, posen l’accent en l’eficiència, per això considera que “amb la voluntat concreta comarcal per unificar esforços i tenint la Mancomunitat, sí que s’ha de tancar el Consorci”.

Hi coincideix també, l’alcalde d’Olost, Gil Salvans, que aposta perquè el Lluçanès tingui “una administració adaptada al territori ja sigui en forma de Consorci, Mancomunitat o Consell comarcal” i rebutja “un tancament precipitat”. Tot reivindicant que “el Consorci ha fet molt bona feina”.

Gil Salvans: “Apostem per una administració adaptada al territori, ja sigui en forma de Consorci, Mancomunitat o Consell Comarcal”

En aquest mateix sentit es pronuncia l’alcalde d’Oristà, Marc Sucarrats, que recorda que “els serveis que funcionen bé venen des del Consorci. Dels altres [Mancomunitat i Consell Comarcal] encara no rebem res”. Però el que té clar
és que “el Lluçanès som tots”. Sucarrats, a més, també afegeix un nou element a debat, la liquidació de l’ens: “a l’hora de la veritat, tocarà pagar”.

Des de Sant Agustí de Lluçanès, l’alcaldessa Laia Serrat, apunta que “el Consorci funciona i ho fa molt bé. Però si ha de ser el millor pels ciutadans [disoldre el Consorci] endavant. No té sentit duplicar serveis, però caldrà veure com aniran les coses”.

Més enllà de la duplicitat de serveis i administracions, Xevi Puig, alcalde de Sant Bartomeu del Grau, també afegeix que cal tenir en compte “el Consell Comarcal del Lluçanès serà un òrgan amb més partida pressupostària”. Per tant, creu que cal tancar l’ens, però detalla que “no cal fer un tancament abrupte, sinó un trasllat ben fet de serveis i treballadors al Consell Comarcal. Els treballadors són molt vàlids i han de poder seguir treballant”. Així doncs, un altre dels punts que entra al debat és el futur dels treballadors i com gestionar, si cal, el traspàs.

Per la seva banda, Marc Parés, alcalde de Sant Boi de Lluçanès, explica que “la ciutadania es queixa que hi ha massa administracions i que hi ha duplicitatde serveis. I si la Mancomunitat o el Consell Comarcal, ja ens donaran aquests serveis, entenem que no cal doblar administracions”. Però puntualitza, “ens asseurem amb la Mancomunitat o el Consell Comarcal i parlarem per si cal aprovar nous convenis”. Però també posa l’accent en “els convenis firmats que encara són vigents i ho seran uns anys més”.

Marc Parés: “Hi ha convenis firmats que encara seran vigents uns anys; els hem de tenir en compte”

En la línia de Sucarrats, l’alcalde de Sant Martí d’Albars, Ramon Padròs, considera que “si marxen dos municipis grans és un canvi de paradigma. Llavors potser sí que cal que tanquem i paguem la liquidació entre tots. El que no pot passar és que uns marxin i llavors hàgim de pagar els que ens quedem”.

Un altre dels punts que caldrà debatre és com es fa aquesta sinó també econòmics.

Des d’una altra perspectiva l’alcalde de Sant Feliu Sasserra, Joan Ramon Domenèch, explica que “Sant Feliu no hem demanat mai sortir del Consorci, hem demanat quins costos té estar dins el Consorci per així poder valorar la utilitat, i a partir d’aquí mirar el que sigui millor per Sant Feliu”.

Pel que fa a Santa Maria de Merlès, la seva alcaldessa, Sara Costa, puntualitza que “quan vam entrar a l’Ajuntament ja no rebíem serveis del Consorci del Lluçanès i nosaltres no hi hem tingut cap contacte. No tenim massa res a dir-hi”.

Des de Sobremunt, l’alcaldessa Ester Ordeig, reflexiona que el seu municipi “sempre ha apostat per l’optimització dels recursos en l’administració pública i per oferir la major cobertura possible als ciutadans, intentant donar resposta a les necessitats que presenten. I així ho hem exposat públicament sempre. Si finalment s’acaba tancant aquest ens, serà perquè, com a territori, s’haurà valorat aquesta decisió de forma acurada, pensant en la millor manera d’optimitzar recursos, evitar duplicar serveis i oferir una millor atenció, havent-ho parlat prèviament amb tots els agents implicats.”

Així doncs, la decisió sobre si cal tancar el Consorci o no, haurà de tenir en compte moltes variables. Sense oblidar que la Mancomunitat la conformen 8 municipis. Els que no en formen part són Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra i Santa Maria de Merlès, que tampoc rep serveis del Consorci. Tenint també en compte que Olost, en l’anterior ple va aprovar iniciar els tràmits per sortir de la comarca.
El futur del Consorci, gairebé vint-i-cinc anys després de la seva creació, està a debat.