Una comarca tan petita que la somio completa

Editorial publicada a LaRella548

Després d’anys de lluita ahir, 3 de maig de 2023, el Parlament de Catalunya va aprovar la llei de creació de la comarca del Lluçanès. Malgrat això, aquesta nova comarca administrativa només inclou 9 dels 13 municipis històrics del territori. Aquest fet, no desitjable per ningú, no representa la realitat del territori, divideix una comunitat i afebleix els actuals i potencials serveis públics i mesures pel bé comú de la ciutadania.
Com es pot llegir en el reportatge que publiquem en aquest número especial, el camí transcorregut fins ara ha estat llarg i feixuc. Malgrat que els primers anys de reivindicació el suport semblava ampli i categòric, el pas del temps i la possibilitat que aquest reconeixement fos real, va fer minvar el consens polític que hi havia fins llavors.
Quan la petició oficial per esdevenir comarca que es va fer el 2010 havia arribat a la fi del seu recorregut i només mancaven els tràmits parlamentaris, el govern va posar sobre la taula fer una consulta a la ciutadania. En aquell moment, les diferències entre els alcaldes, que fins aleshores havien anat gairebé a l’una, es van començar a notar, i la consulta va néixer envoltada d’entrebancs. Els terminis es van separar amb el procés comarcal del Moianès, que fins en aquell moment havien anat plegats i es va escollir una data complicada amb unes eleccions municipals entremig del procés. La campanya del Consorci no va ser clarament a favor de la creació de la comarca, sinó que va ser només per fomentar la participació, i enmig de la campanya electoral, es van modificar i afegir condicionants als resultats per esdevenir comarca.
Amb tot, la campanya va quedar lluny de proposar idees i projectes comarcals, resoldre dubtes o reivindicar una administració a mida, i, per contra, es va embolicar amb debats sobre suposades conseqüències del trencament amb els altres consells comarcals, els plataners a les carreteres, el tancament de la planta de Fumanya o com si fos una segona volta de les eleccions municipals. Alguns dels alcaldes que havien signat la petició al Govern per esdevenir comarca, van canviar d’opinió aquells dies, malgrat no fer-ho del tot públic o seguir reivindicant la unitat dels tretze municipis l’endemà. D’aquells dies, encara no s’han esclarit els fets ni donat totes les respostes.

Després de la consulta, la majoria de consistoris es van sentir còmodes amb el resultat ambigu, i no van fer cap proposta, de manera que reconeixement comarcal no avançava. Finalment, i malgrat que amb presses i enmig d’un context electoral, s’ha donat resposta a la reivindicació històrica i al mandat que va sortir de les urnes el 2015.
Tot i que el govern ha donat una bona opció als municipis on va sortir el no, podent entrar a la comarca (sense consell comarcal i sense desprendre’s dels actuals) i abans del 2027 podent escollir si seguien dins o no (amb una nova consulta, si cal) només Sant Feliu Sasserra s’hi ha acollit. Aquesta també és una decisió complicada d’entendre, tenint en compte que en la majoria dels municipis del no, aquesta opció tampoc va ser tan distant a la del sí, i l’opció que han escollit ara els comporta, si mai volen entrar a l’administració comarcal del Lluçanès, un llarg i laboriós procés administratiu. A més, aquesta decisió també podria tenir conseqüències en els serveis actualment mancomunats.

Arribats a aquest punt, aquest podria ser un bon moment per capgirar la situació dels darrers deu anys. Un moment idoni per explicar, debatre i fixar la forma de funcionament més eficient i eficaç de l’administració del Lluçanès; reivindicar, planificar i executar serveis i projectes necessaris que demana i necessita la ciutadania, i tenir una mirada llarga i àmplia per compartir i assolir objectius comuns. Tant els municipis que són dins, com dels que són fora de la nova administració. Malgrat tot, de moments com aquests n’hem tingut d’altres que no s’han sabut aprofitar, i ens ho mirem amb escepticisme.
Més enllà de la comarca administrava que va esdevenir ahir, el Lluçanès és un territori amb uns lligams històrics demostrats, una forma geogràfica definida i uns vincles socials inapel·lables que eren vigents ahir, ho són avui, i ho seran demà. Com el país, tenim una pàtria tan petita, que la somiem completa.//