Voluntàries ajuden en el procés de regularització
La regularització extraordinària de persones migrants impulsada pel govern espanyol ha tancat el termini de sol·licituds després de dos mesos d’una intensa activitat per part de les entitats socials. Mentre milers de persones intentaven reunir la documentació necessària per sortir de la irregularitat administrativa, desenes de voluntaris van dedicar hores a revisar papers, buscar justificants, fer traduccions o simplement escoltar històries de vida. Entre ells, quatre voluntàries del Lluçanès: Kinn Hernández, Saida Akotat, Cecilia Frachia i Fiona Sabatés.
Les quatre es van incorporar al dispositiu d’Osona Acull, que va organitzar punts d’atenció a Vic i Manlleu. La resposta ciutadana va superar les expectatives, amb una cinquantena de voluntaris disposats a ajudar. Durant les darreres setmanes, el projecte ha acompanyat prop de 200 persones en la preparació dels expedients, un procés sovint complex, especialment per a aquells que no disposaven de padró o havien d’acreditar la seva presència al país amb qualsevol document possible.
«Hi havia persones que només podien demostrar que eren aquí perquè havien fet una transferència de 50 euros al seu país. Aquell comprovant era l’únic paper que tenien», recorda Hernández. Molts dels casos requerien també traduccions improvisades. «Hi havia persones que venien i feien de traductores perquè parlaven la mateixa llengua. Es va crear una xarxa molt bonica; tothom tenia ganes d’ajudar.»
Per a Hernández, però, el més valuós del procés no ha estat la tramitació administrativa. «El més important és seure davant de persones amb nom i amb història, mirar-les als ulls. Sovint vivim d’esquena a aquesta realitat.» Una realitat que, assegura, és molt més propera del que sembla. «Són persones que cuiden els nostres avis, netegen les nostres cases o cullen la fruita que després mengem.»
Quan el termini de la regularització ja s’ha tancat, les voluntàries es queden sobretot amb el vincle creat. Més enllà dels expedients presentats, l’experiència ha teixit una xarxa de suport entre persones que abans no es coneixien. «Aquestes coses et reconcilien amb el món i amb la vida», conclou Hernández.//
