Una setmana després de la celebració del judici, el veí del Lluçanès acusat per l’ocupació de la Torre Malla ha rebut la sentència en què se l’absol del delicte d’usurpació pel qual se l’havia denunciat. Segons la jutgessa que ha instruït el cas, i tal com recull la sentència, el veí acusat no sabia que l’edifici tenia una propietat quan hi va entrar. Per tal que fos vàlid el delicte d’usurpació, la propietat de l’edifici – és a dir, BBVA – hauria d’haver demanat als ocupants de la Torre Malla que abandonessin l’espai.  Segons l’escrit, que això no s’hagi fet, o que no n’hi hagi proves, invalida l’acusació.

El passat 24 de novembre va tenir lloc la celebració de la primera i única sessió del judici . Llavors, els membres de l’Ateneu van fer públic un comunicat on explicaven la declaració del veí i denunciaven la causa. “No només ens volen fer fora de l’espai sinó que pretenen aturar les activitats que s’hi fan i posar pals a les rodes a l’organització política del territori”, assegurava l’escrit. Ja aleshores, la fiscalia va demanar l’absolució de l’acusat, de manera que les perspectives dels militants de l’Ateneu eren força esperançadores. 

Tot i això, des de l’Ateneu temen la reobertura del cas a través d’una nova denúncia per part de la propietat de l’espai, l’entitat bancària BBVA. Si es materialitzés aquesta més que probable situació, les expectatives dels membres de l’Ateneu ja no serien tan optimistes, asseguren.

DOS ANYS D’ATENEU AL LLUÇANÈS

Tot just el dimarts 23 de novembre, un dia abans del judici contra un membre de l’Ateneu, l’organització celebrava dos anys de vida. Va ser a finals del 2019 quan diverses entitats del territori – el col·lectiu feminista La Fetillera, els anticapitalistes de La Truja Negra i el CDR Lluçanès – van emetre un comunicat conjunt on informaven de l’ocupació de la Torre Malla per a la creació d’un espai popular i autogestionat per la gent de la comarca. Naixia així l’Ateneu Popular del Lluçanès.

Durant aquest temps ha organitzat múltiples activitats, cursos i tallers, sovint relacionats amb el món rural i a través d’una perspectiva crítica de la vida a la comarca. Per l’Ateneu hi passen diverses organitzacions, com la mateixa Fetillera, la XELLA (Xarxa d’Economia del Lluçanès), el SEPC – Lluçanès (el Sindicat de l’Institut), el grup de glosa o el Puig dels Eixuts, entre altres. Molts d’ells, de fet, han nascut a través i al voltant de l’Ateneu. //

Per_ Jordi Borralleras Estruch