Dóna’m la mà
[et_pb_section admin_label=”section”][et_pb_row admin_label=”row”][et_pb_column type=”3_4″][et_pb_text admin_label=”Text” background_layout=”light” text_orientation=”left” use_border_color=”off” border_color=”#ffffff” border_style=”solid” text_font_size_last_edited=”on|desktop” custom_margin=”10px|20px||20px” custom_margin_tablet=”|||20px” custom_margin_last_edited=”on|desktop” text_font_size=”16″ text_font_size_phone=”13″]
Cada dia és un regal i per tal d’agrair aquest present ho faig de la millor manera que sé: educant. Amb què s’educa? S’educa amb: la MIRADA, la PARAULA ESCRITA I VERBAL, el SILENCI, el TO de veu, el GEST, el SOMRIURE, amb l’EXEMPLE, entre d’altres. En la interacció entre persones, segons la Programació Neurolingüística (PNL), al nostre cervell li arriba un 80% de comunicació no verbal (els gestos, la mirada, la posició corporal, el somriure, el to..) i el 20% restant és comunicació verbal (la paraula). No podem no comunicar ja que constantment estem comunicant, i comunicant estem educant.
Per mi educar és acompanyar a créixer oferint tantes vegades com faci falta les meves mans per caminar. Cada dia és una caminada i aquesta a vegades pot ser llarga, curta, amb pujada, amb baixada… Però sempre cal avançar amb pas ferm. La fermesa no s’aconsegueix al moment, sinó que s’aconsegueix caminant en el present però amb les passes fetes al passat mirant cap al futur.
En totes les passejades que comparteixo hi ha diversos avituallaments, no per satisfer el “rau-rau” de l’estómac sinó per nodrir la vida. Les caminades passen per diferents parades en les quals són obligatòries el respecte, la solidaritat, la responsabilitat, l’autonomia, la confiança, la gratitud, la paciència, l’esforç i la curiositat. Per tal que el camí no sigui avorrit sempre intento donar pinzellades d’amor, de tristesa, d’alegria, de calma, d’abraçades i de petons. Ostres, m’oblidava de la meva motxilla, que sempre m’acompanya amb música, jocs, balls, cultura i art per passar una estona agradable.
Totes les marxes són diferents perquè les persones que acompanyo tenen la seva pròpia identitat, una llum pròpia que guia el seu camí. És tant bonic poder nodrir aquesta llum i saber que estàs acompanyant a l’individu a ser un ésser únic. M’agrada tenir caminades plenes d’amor, d’altres d’abundant soroll per tornar a la calma, d’altres d’imaginació i somnis, d’altres en silenci… Simplement, genial!
Al finalitzar el dia me n’adono que he començat moltes passejades i n’he acabat d’altres. Totes són molt diverses però totes tenen en comú que m’aporten una satisfacció tan gran que sempre en vull més i més. Les passejades que he compartit, estic compartint i compartiré amb els més petits, els adolescents i la gent adulta són caminades per aprendre.
[/et_pb_text][/et_pb_column][et_pb_column type=”1_4″][et_pb_image admin_label=”Image” src=”http://larella.cat/wp-content/uploads/2017/12/opinions-MARMI.jpg” show_in_lightbox=”off” url_new_window=”off” use_overlay=”off” animation=”left” sticky=”off” align=”left” force_fullwidth=”off” always_center_on_mobile=”on” use_border_color=”off” border_color=”#ffffff” border_style=”solid”] [/et_pb_image][/et_pb_column][/et_pb_row][/et_pb_section]
