“Creiem que la cultura ha de ser un bé universal, ha d’estar a l’abast de tothom”
[et_pb_section admin_label=”section”][et_pb_row admin_label=”row”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_text admin_label=”Text” background_layout=”light” text_orientation=”left” text_line_height=”1.8em” use_border_color=”off” border_color=”#ffffff” border_style=”solid”]
JORDI PLANS I CANAL apassionat de la història, el patrimoni i la cultura popular des de ben petit, és historiador i arqueòleg, i ideòleg de l’empresa Cooltur, un projecte comú amb Ricard Jiménez, amic i company de passió.
Fa menys d’un any emprenen una aventura conjunta per apropar a tothom la cultura, la història i el patrimoni locals amb una àmplia oferta de rutes turístiques per la Catalunya Central, classificades en diverses etapes històriques, per llocs emblemàtics i rellevants de diverses poblacions.
Cooltur neix de l’ímpetu dels dos per poder aconseguir viure d’allò que més els apassiona: la història i el patrimoni.
Com sorgeix la idea de crear una empresa d’allò que més us agrada?
En Ricard i jo treballàvem d’arqueòlegs a la mateixa empresa. Amb la crisi econòmica, que va afectar força el nostre sector, jo vaig decidir deixar l’empresa i anar a treballar a Anglaterra. Estan jo allà i el meu company aquí vam anar contactant per muntar un projecte comú per poder viure d’allò que ens apassiona als dos i apropar la nostre passió i el nostre coneixement a tothom, ja que en molts moments trobàvem que la gent desconeixia fets històrics molt propers. Per exemple, aquí a Prats mateix va ser on va començar la Primera Guerra Carlina, el 5 d’agost de 1833, un fet que toca de ben a prop i que va afectar a tot Catalunya, però poca gent ho sap. De mica en mica vam anar confeccionant la idea fins que vaig tornar per engegar, de totes totes, el projecte.
Quins objectius us marqueu en crear Cooltur?
Principalment ens marquem dos objectius. Per una banda, volem presentar una alternativa a les empreses privades que ofereixen un producte semblant al nostre, i a les rutes que ofereix l’Administració pública, que sovint també s’han de pagar i compten amb poca informació històrica contrastable.
Per altra banda, volem dinamitzar l’economia de la Catalunya Central, lloc on no s’hi ha destinat tants esforços per impulsar el turisme. Volem, doncs, oferir aquesta oferta turística que a l’interior català li manca. Al mateix temps que fas venir gent, aquests esdevenen clients potencials dels diversos negocis que pugui haver-hi als pobles i també ajudes a que es puguin crear futures empreses , relacionades amb el turisme, per cobrir altres necessitats, i per tant, nous llocs de treball.
Quin valor afegit té l’alternativa que oferiu?
Creiem que la cultura ha de ser un bé universal, és a dir, tothom hi ha de poder tenir accés, per això decidim penjar en un format obert a Internet totes les nostres rutes, per tant fer-les accessibles per a tothom. Totes les nostres rutes es basen en una recerca prèvia i un estudi històric intens que fem abans de confeccionar tota la ruta, amb el seu “track” (recorregut) i els seus punts d’interès.
Nosaltres no enganyem a ningú, oferim una informació certa i contrastada i garantitzem la veracitat de tot allò que publiquem. Per altra banda, també donem un valor afegit a aquell patrimoni local que, en molts casos, queda en l’oblit i no és valorat pels propis pobles.
Al llarg del temps s’ha tendit a infravalorar el què tenim a casa i a valorar més el que hi ha a fora.
Teniu rutes escampades per diversos llocs de la Catalunya Central, en especial el què és la Província de Barcelona. Teniu pensat anar més enllà?
Bé, en un principi vam decidir començar a operar en llocs pròxims a les nostres residències. El meu soci viu a Caldes de Montbui, i jo aquí a Prats, per tant, el què ens coneixem millor i el que ens era més còmode era començar a establir rutes per diversos llocs de la Província de Barcelona. Ara bé, en un futur ens agradaria expandir-nos cap a la Província de Girona. De fet, ja tenim una ruta a Ripoll, i cap a principis de tardor tenim previst preparar-ne una a Les Preses, per tant, de mica en mica anem creant rutes a llocs diversos
Com considereu que és d’important la divulgació històrica per la societat?
Ens interessa sobretot donar a conèixer el patrimoni més proper, ja que creiem que al llarg del temps s’ha tendit a infravalorar el què tenim a casa i a valorar més el que hi ha a fora. Per tant, creiem que la divulgació és molt important per donar consciència del que tenim i de la història del nostre poble, sovint poc coneguda. Amb això et pots adonar que el teu poble, per petit que sigui, ha pogut tenir una gran rellevància en la història general, com és el cas de Prats.
Aquest aspecte de divulgació, a més, l’intentem focalitzar sobretot en els joves, oferint preus especials per centres educatius. Creiem que és necessari que sàpiguen el que tenen al costat de casa perquè ells són els que triaran si conservar-ho, i en cas que no ho vulguin fer, que al menys tinguin la base suficient per saber el que estan fent. Un cas, per exemple, és el de la Glorieta de Cal Duran d’aquí Prats. Era una glorieta modernista que es va treure del passeig i es va prometre que es construiria en un altre punt del poble. Mai més se n’ha sabut res.
En conclusió, pensem que com més conscients siguem del que tenim a nivell històric i patrimonial, serem més respectuosos en intentar conservar-ho.
MEMÒRIA HISTÒRICA I FOSSES COMUNES
Jordi Plans és força crític amb com s’ha gestionat la memòria històrica i les fosses comunes. Considera que és una pena que s’hagi tardat 80 anys en activar un pla que permeti exhumar aquells cossos enterrats en qualsevol indret del país. Opina que és una qüestió de dignitat que les famílies que tenen algú enterrat en alguna d’aquestes fosses, puguin recuperar el cos d’aquest familiar i decidir què fer amb ell.
Aclareix que es fa molt difícil, però, localitzar les fosses i saber quants morts hi ha, ja que, en acabar la Guerra Civil, la documentació republicana va ser perduda, i actualment, tan sols es conserva la documentació franquista, sovint falsa i tergiversada. A més, s’hi suma que cada vegada queden menys testimonis visuals sobre la Guerra, i per tant encara es fa més complicada la tasca.
Per exemple, explicava que durant la presa de Prats, els dies 2 i 3 de febrer del 1939, s’estima que va haver-hi 250 morts. Fins al moment, no s’han trobat ni la meitat dels cossos, que no es tenen localitzats i tampoc es pot saber on són. Passa el mateix amb les 160 persones que s’estima que van morir durant la presa d’Olost i Santa Creu. Molts d’aquests cossos fa 80 anys que estan oblidats en algun punt de la nostra comarca però es fa molt difícil saber on.
Ens deixa amb la intriga de saber-ne més i conversar encara més estona sobre un tema delicat i que, malauradament, ens pot tocar a tots de ben a prop.
[/et_pb_text][/et_pb_column][/et_pb_row][/et_pb_section]
