Armand de Fluvià presenta el nou escut de Perafita
[et_pb_section admin_label=”section”][et_pb_row admin_label=”row”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_text admin_label=”Text” background_layout=”light” text_orientation=”left” text_line_height=”1.8em” use_border_color=”off” border_color=”#ffffff” border_style=”solid”]
El Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge va aprovar definitivament el nou escut de Perafita a finals d’aquest febrer. Amb aquest, ja són 11 els escuts municipals oficials del Lluçanès. Només manquen els de Sobremunt i Sant Martí d’Albars.
El disseny d’escuts s’ha de fer amb cura, i seguint les estrictes regles de l’heràldica. La màxima autoritat en geneologia i heràldica a Catalunya, Armand de Fluvià i Escorsa, va ser l’encarregat d’explicar com s’elaboren els escuts dels ens locals i moltes més curiositats. Ho va fer davant d’una vintena d’asssistents, al Niu, el passat 5 de maig.
Del Castell a les claus i la fita
Armand de Fluvià, Creu de Sant Jordi, és, amb 87 anys, el president de la Instittució Catalana de Geneologia i Heràldica, i actual assessor-informador del Departament de Governació pel que fa a les banderes i escuts cívics dels ens locals a Catalunya. De Fluvià acumula una àmplia trajectòria en aquest camp: ell ha assessorat la creació de pràcticament la totalitat d’escuts municipals del país.
Als veïns i veïnes de Perafita, de ben segur que ja els anava bé l’antic escut… Perquè no hi pot haver el castell?
Com va explicar de Fluvià, els escuts dels ens municipals han de ser caironats (quadrats recolzats sobre un dels angles), han d’incorporar una corona (amb tres torres en el cas dels pobles), i han de contenir senyals que identifiquin el poble, exclusius o originals del lloc. A més a més, tots els senyals han de complir unes normes bàsiques de disseny. Pel que fa als colors, sempre hi haurà un fons de color viu sota senyals de colors metàl·lics, o vicaversa.
Com va explicar, de castells n’hi ha a molts pobles, i la fita, la forma i la corona han de complir unes regles. El nou escut, doncs, incorpora una fita d’argent i dues claus passades en sautor (una d’or i l’altre d’argent), sobre un fons vermell. Les claus són el senyal més antic del poble, simbolitza els atributs de Sant Pere.
Sant Martí d’Albars i Sobremunt, els únics pobles del Lluçanès sense escut oficial
De Fluvià va explicar que tots els pobles del Lluçanès van iniciar els tràmits per oficialitzar l’escut municipal. En el cas de Sobremunt, com va dir, encara espera resposta a la proposta que els va fer ara fa uns anys.
A Sant Martí d’Albars, els va fer una proposta amb els senyals parlats de l’espasa de Sant Martí i dos arbres àlbers (que formen part del nom del poble). Com explica de Fluvià, li van demanar vàries modificacions, algunes de les quals eren inacceptables segons l’heràldica, com canviar el color original per un de més suau o incorporar-hi el pont romànic. Com va va explicar de Fluvià, els colors estan preestablerts i no poden variar, i de ponts romànics “n’hi ha molts”. De Fluvià va demanar als assistents, que si coneixien algú de Sant Martí, li recordessin que hi ha l’escut pendent.
L’escut de Catalunya
Armand de Fluvià va explicar vàries anècdotes. Una de les quals, sobre l’escut de Catalunya, va servir per desmentir la llegenda de la seva creació, a mans de Guifré el Pilós. Com va dir, no se sap l’origen vertader de la seva creació, però aquesta llegenda segurament es va inspirar en una d’anterior que explica com es va crear l’escut d’Àustria: el duc de Babenberg va tornar d’una batalla contra els musulmans amb la camisa blanca tacada de sang. En treure’s el cinturó, va quedar una franja blanca enmig del vermell de sang. Actualment no s’està utilitzant aquest escut històric, el més antic d’Europa, com va lamentar de Fluvià. Com va afegir, el seu origen és incert, però es localitza al Comtat de Barcelona, i no a l’Aragó. Les malanomenades barres s’han d’anomenar, en realitat, “pals”.
Com seria l’escut del Lluçanès?
Una vegada acabada la xerrada, Armand de Fluvià va signar el llibre d’honor de l’Ajuntament de Perafita, i en una conversa totalment informal amb aquesta revista, va proposar un possible escut per la nova comarca del Lluçanès. Com va dir, s’hauria de buscar un element consensuat entre tots els municipis, per anar bé, que sigui original i exclusiu. En aquest sentit, va dir que una de les característiques que diferencia el Lluçanès és que és sobre un altiplà, i va esboçar un dibuix del que podria ser l’escut. Com podeu veure, és simple, però els colors li acabarien de conferir la identitat. El timbre seria una corona de set torres, com en totes les comarques, i els colors estan per determinar, però hem fet algunes proves amb els colors reglamentaris: per la terra, el verd predominant del Lluçanès, i pel cel, el blau, o el taronja de les postes de sol.
Els escuts que veieu a continuació han sigut elaborats per LaRella, seguint algunes lleis de l’heràldica. Són només un experiment sorgit de la idea d’Armand de Fluvià, que hem volgut visualitzar, en tres possibles colors:
[/et_pb_text][/et_pb_column][/et_pb_row][/et_pb_section]
