ARTEMIS, LA TORNADA A LA LLUNA

TAN LLUNY, TAN A PROP

INÉS DIBARBOURE

Aquests dies hem viscut com una tripulació de quatre astronautes anaven a fer una volta a la Lluna i tornaven a la Terra. Quines imatges del planeta, de la Lluna i del pot de Nutella flotant per dins la nau!
A mi, de tota la missió, em va fer molta por el moment de la reentrada a la Terra. Sabíeu que només hi ha un angle bo per entrar amb vida a la Terra? Un angle massa obert faria rebotar la càpsula en l’atmosfera, i un angle massa tancat, la cremaria. Aquesta finestra d’entrada es calcula matemàticament. Als anys seixanta ho va fer Katherine Johnson, una dona afroamericana i matemàtica. Aquest procés es veu molt bé a Figures ocultes, aquella pel·lícula que sempre us en parlo.
Com aguanta aquell escut tèrmic? Realment es veu una bola de foc baixant del cel, i és clar, els quatre astronautes allà dins. Alhora, m’impressiona molt que només torni aquell petit trosset de tot el coet que es va enlairar.
En aquesta ocasió, la missió es va batejar amb el nom d’Artemis, com la deessa grega, germana bessona d’Apol·lo. Tot ha anat molt rodat. En un viatge així, el millor és que l’anècdota sigui només que el vàter es va encallar.
El moment de passar per darrere la Lluna va ser, sens dubte, el més esperat per tothom. T’has de sentir com un nen, mirant per la finestra un paisatge insòlit, per primera vegada, tot farcit de cràters.
Només espero que en tota aquesta idea de tornar a la Lluna, no es perdi de vista el vessant ètic. Que no quedin en mans d’uns quants poderosos les decisions que representen a tota la humanitat. Aquesta és la part que em genera més desconfiança d’aquests programes tan ambiciosos. Haurem d’anar veient com es va dibuixant tot plegat.