UNA COMARCA QUE ES CONSTRUEIX SERVEI A SERVEI

Jordi Bruch

Vicepresident 2n de la Mancomunitat del Lluçanès
President del Consorci del Lluçanès
Alcalde de Prats de Lluçanès

Quan es parla de la Mancomunitat del Lluçanès, pot semblar que parlem d’un tràmit administratiu llunyà, d’aquelles feines que passen de portes endins i que costen de veure. Però parlem d’una eina concreta: preparar bé el futur Consell Comarcal del Lluçanès perquè neixi útil, àgil i al servei dels pobles.

La Mancomunitat no és un ens pensat per complicar les coses, sinó per ordenar-les. Serveix per posar les bases polítiques i tècniques del nou Consell Comarcal, estudiar quins serveis caldrà assumir, respectar els convenis que funcionen i evitar duplicitats. En definitiva, fer una transició tranquil·la perquè la ciutadania no noti sotracs i, si nota alguna cosa, sigui que el servei millora.

El Lluçanès té una realitat pròpia. Som pobles petits, un territori rural, amb distàncies, gent gran, escoles petites i ajuntaments que sovint necessiten suport tècnic per donar resposta a tot. Per això tenir un Consell Comarcal propi no és una qüestió de nom, sinó de mirada. Vol dir pensar els serveis des d’aquí: assistència als ajuntaments, arquitectura i enginyeria compartides, serveis socials, joventut, educació, igualtat, desenvolupament local o tot allò que, amb el temps, es demostri necessari.

Això no vol dir tancar portes ni deixar de col·laborar amb Osona o amb altres administracions. Al contrari. En alguns àmbits caldrà mantenir aliances per economia d’escala, per coneixement acumulat o per garantir continuïtat. Però aquestes aliances han de partir d’una comarca que sap què necessita i que pot parlar amb veu pròpia.
També és positiu que Prats, com a capital, pugui acollir la seu i reforçar el seu paper de punt de trobada, però amb una idea clara: la capitalitat només té sentit si serveix a tots els municipis. El futur Consell Comarcal ha de ser una casa comuna, propera i útil.

La creació del Consell Comarcal del Lluçanès no hauria de veure’s com més administració, sinó com una oportunitat per fer millor administració: més propera, més adaptada i més capaç d’acompanyar els ajuntaments. Si ho fem bé, el canvi no serà una frontera, sinó un pas endavant: tot a sumar, res a restar.//