El festival de música i arts escèniques Brots arrela a Sant Bartomeu del Grau

El festival omple d’art una de les antigues naus de Puigneró

El festival Brots, sorgit arran de l’anul·lació de l’edició del Cantilafont d’enguany, va omplir de gent una de les naus de la Puigneró, a Sant Bartomeu del Grau. Seguint les mesures de seguretat necessàries, el públic va poder gaudir de tots els espectacles que hi havia programats.

L’organització, Voraviu Produccions Culturals, deixava clar, ja des de l’entrada, que la cultura és segura, i com van dir en el comunicat on presentaven el festival “alimenta l’ànima i ens fa créixer com a persones”. Tant amb el Cantilafont com ara amb Brots, han seguit apostant per apropar la cultura al territori, el Lluçanès, i per donar suport a la cultura emergent. També van ser crítics amb com s’estan gestionant les conseqüències d’aquesta crisi, especialment les que afecten a les persones del sector de la cultura.

L’inici dels Brots va venir de la mà de la Cia. Hotel Iocandi, i el seu espectacle Peix. Un tret de sortida que es pot considerar tota una declaració de principis de l’organització. Peix és un viatge que, a través del circ i entre somriures i respiracions contingudes, ens convida, des de l’absurd, a reflexionar sobre nosaltres mateixos i la petjada que deixem en aquest planeta. Darrere seu, la Lu Rois va omplir de tendresa un espai a priori fred com pot ser una antiga nau. Acompanyada per Santi Careta, va presentar Microcosmos, el seu últim treball, que gira al voltant de la maternitat i de tot allò que ens expliquen i no sobre aquesta. Cançons que entre dubtes i pors destil·len, per sobre de tot, amor.

La tarda del dissabte l’obria la càlida veu de la mallorquina Maria Jaume. Les seves cançons retraten des de la bellesa el que és íntim i pròxim, amb les paraules justes i amb una senzillesa que ho fa fàcil, transmet el que a vegades costa d’explicar. Presentava el seu primer treball, Fins a maig no revisc. Seguidament Los Informals van portar Entrañas con patas a sobre l’escenari del Brots. L’espectacle combina teatre, dansa, música i llums que es conjuren per criticar les pressions del sistema, on els protagonistes mostren la seva fragilitat i vulnerabilitat davant del que està establert.

El diumenge el va obrir el trapezi i la música de La Campistany amb el seu espectacle It happens, van sorprendre i descol·locar, gratament, tots els assistents. Com tot a la vida, res va com esperaves, i t’has d’adaptar al moment, a l’èxit i al fracàs. Un espectacle que a través del moviment i de la comèdia posa de manifest que res ni ningú és perfecte. La Ludwing Band van tancar el migdia de diumenge a ritme de les seves cançons que fan de la quotidianitat, si és que es pot dir quotidianitat, un espectacle.

La tarda de diumenge la Companyia de Miquel Barcelona va portar a Sant Bartomeu Roges, un viatge necessari a la memòria d’una postguerra de la qual no n’hem parlat prou i la que no li hem sabut donar el valor que li pertoca. Pol Batlle i Rita Payés, amb una proposta preciosa i intima, van ser el final perfecte per un festival, Brots, del qual esperem que n’hàgim vist la primera de moltes edicions.