“El que fem a la Fogaina és coure la cultura a poc a poc”

XEVI MANUBENS
JORDI LARA
TONI ORTEGA

A Prats de Lluçanès, escrit per Carolina Font Usart

La passió comuna de tres amics que es coneixen de fa anys ha acabat transformant-se en un espai com la Fogaina.
La Sala, que ja fa gairebé quatre anys que funciona, programa un cop al mes o cada dos mesos algun projecte artístic, des de recitals de poesia, monòlegs o concerts, tot en petit format. Com l’espai, bonic i còmode, però sense grans pretensions mica s’ha anat fent un lloc al cor d’un públic fidel que des del primer dia ha demostrat que una altra manera d’entendre i viure la cultura és possible.
Un espai on es fa valdre la cultura reposada, aquella que després de gaudir-la en pots parlar tranquil·lament amb la resta de gent que ha compartit amb tu aquell moment.

QUÈ ÉS LA FOGAINA?
Jordi Lara: Jo crec que és un espai de reunió d’amics per gaudir una mica de la cultura en general i que conviden a qui vulgui venir.
Xevi Manubens: Sense cap interès econòmic.
Toni Ortega: Funcionem amb taquilla inversa per poder pagar l’artista.
X.M: Exacte, i si sobre alguna cosa doncs comprem algun focus, alguna pantalla. Ara voldríem comprar un projector.

COM VA NÉIXER?
X.M: En Jordi té un grup de teatre, la Babulinateatre, i va demanar l’espai per poder assajar aquí al garatge uns dies.
J.L: Com a retorn i agraïment vam decidir fer una actuació aquí. Com que ja sabia que eren teatrerus, els hi vam fer l’obra a casa per a ells.
X.M: I nosaltres vam convidar alguns amics, vaig fer uns petits cartellets pel poble i així va començar.

I AIXÍ VA COMENÇAR LA HISTÒRIA DE LA FOGAINA?
T.O: Sí. El primer que vam fer nosaltres va ser el poema de Nadal, amb el Valentí Maimó. De fet, ha actuat diverses vegades més.
J.L: Tinc la meva pròpia teoria.

QUINA?
J.L: En Xevi i jo ens vam conèixer fa quaranta anys anant al teatre. Hem estat teatrerus tota la vida i en Toni també ho és, però arriba un punt que et fa mandra baixar a teatre a Barcelona per sistema. Hi baixàvem cada setmana. Crec que ara per ells en lloc d’anar al teatre a Barcelona, han decidit portar el teatre a casa.

PERÒ ARA JA HI HA L’ORIENT, PER EXEMPLE?
X.M: Sí, ara sí. Però la fogaina va començar el desembre del 2022. Aquest desembre farà 4 anys.

AMB UNA PROGRAMACIÓ ESTABLE?
J.L: Sí, amb una periodicitat mensual.
T.O: O cada mes i mig, dos mesos.
J.L: I fent vacances. Perquè potser la gent tampoc vindria si es fessin coses cada setmana.

EN TOTAL QUANTES ACTUACIONS S’HAN FET FINS ARA?
X.M: Amb la d’avui divendres, 27.A més, també hem fet 3 o 4 presentacions de llibres. Però aquestes no tenim els cartells penjats perquè no les hem organitzat nosaltres, sinó que hem cedit l’espai.
Per exemple, l’última presentació del Riera que va organitzar Cal Siller.

QUÈ FA ESPECIAL A LA FOGAINA?
T.O: Prioritzem l’espai de contacte, de parlar amb la gent. Sempre es queden després de l’espectacle, així poden parlar amb els actors, o parlar entre ells. Per això també posem una mica de coca i cava.
X.M: Això de la coca i el cava és també la gràcia. Ho vam fer el primer dia com a inauguració i va anar tant bé que vam continuar-ho. No volíem allò s’acabava l’espectacle, aplaudeixes i te’n vas. Amb la coca i el cava ho hem resolt.

HEU CREAT VINCLES AMB ALTRES ASSOCIACIONS DE LA ZONA, JA HEU DIT CAL SILLER, ALGUN ALTRE?
X.M: De la comarca, a qui hem trobat hem convidat. Ara fa poc va venir el Ferran Orriols, de la Torre d’Oristà.
J.L: Però sí que és veritat, que si no ve gent del Lluçanès, venen de molt a la vora, Osona, Garrotxa, Ripollès. Són comarques veïnes.

PROGRAMEU PROXIMITAT?
X.M: Sí, programem coneguts i si no són coneguts nostres, són coneguts a partir d’un altre. Clar, funcionem amb taquilla inversa, per tant, podem pagar el que podem pagar.

J.L: Sí, és una mica allò que es feia abans tipus vetllades musicals. Estic parlant del segle XIX eh, una vetllada cultural a casa que en lloc de fer-la al saló d’una casa aristocràtica ho fem en un garatge.

COM DECIDIU QUÈ PROGRAMEU?
J.L: La veritat és que tothom qui ve són amics o amics d’amics.
X.M: Per exemple, en Jordi Portada és tenor i ja ha vingut dos cops, i si li demanem tornarà a venir perquè li agrada molt. Quan ve ja es queda a passar dissabte i diumenge i tot, i es queda a dormir.
J.L: Clar, els artistes el que tenen és que a banda de l’amistat, que ja hi juga a favor, també hi ha el tema de descobrir l’espai. Aquest espai sona molt bé, cosa que pels músics és meravellós i pels actors també. És una cosa que hem estat de sort perquè hagués pogut ser un desastre. Un espai així de gran podria sonar fatal. Llavors, clar, l’experiència no és
només venir a actuar, sinó també venir a veure l’ambient. Habitualment després els convidem a sopar i els oferim la possibilitat de quedar-se a dormir i l’endemà descobrir el Lluçanès.

JA ÉS UN PAQUET TOT INCLÒS, GAIREBÉ.
T.O: Clar, econòmicament els hi podem donar ben poc. Hi ha aquesta part de voluntariat per part d’ells també.
Poder oferir aquest petit plus, del sopar i si volen quedar-se a dormir aquí a casa o si no hi ha lloc a l’Hotelet.

AIXÒ HO PAGUEU VOSALTRES?
X.M: I tant. A vegades la taquilla inversa no dona i ho hem d’afegir i hi ha altres dies que sobra una mica i ho guardem per quan cal.

QUE US HI GASTEU ELS VOSTRES DINERS POT COSTAR UNA MICA D’ENTENDRE?
J.L: Igual que la gent es gasta diners en un equip de pesca, nosaltres ens gastem diners en fer un teatre a casa.
X.M: És el nostre hobby, per això si cal pagar un petit pot de pintura doncs ho fem de la nostra butxaca i ja està.
T.O: També ens agrada posar aquests petits espais de comoditat. Per exemple, vam comprar una estufa per l’hivern quan fa fred que tenim engegada tota la tarda perquè s’escalfi. També hem comprat unes mantetes per qui vulgui. Clar, no podem pas parar de fer coses a l’hivern. També hem creat un punt d’intercanvi de llibres aquí a l’entrada. Són el petit plus que dèiem. També hi ha aquest paral·lelisme, no? Tenim una fogaina, que és com una estufa queservia per cuinar el menjar dels animals.
X.M: Això ho tenien els meus avis a casa i quan van marxar la vaig portar cap aquí. Encara l’hem de restaurar, però al que anàvem. Servia per fer menjar pels animals, es feia foc a sota i llavors hi ha una petita caldera a dalt on el menjar es va coent a poc a poc.
T.O: D’aquí ve el paral·lelisme, aquí el que fem és coure la cultura a poc a poc.

AMB UNS INGREDIENTS VARIATS I DE PETIT FORMAT.
J.L: També hi ha el tema generacional. Aquí ve gent de totes les edats i això és molt important. Ve gent molt gran crec
perquè aquí encara tot és analògic: si vols venir, obres la porta i ja està, no cal comprar les entrades per internet ni res. No hi ha el filtre digital que té avui en dia el món de la cultura. La poesia, sí que és un tema que ens singularitza. A veure
de les 27 propostes que hem fet fins ara, la poesia hi té un pes important. Perquè també hi ha molt pocs espais on es programi poesia. Fa por a vegades, però nosaltres tenim la llibertat que no ens hi guanyem la vida, per tant, podem fer el que volem. La llibertat dels marginals. Ja està bé que hi hagi cultura subvencionada, perquè si no hi ha moltes coses que no es farien. Però crec que és molt important que hi hagi aquesta pràctica cultural a peu de carrer. Amb la voluntat de practicar cultura amb l’únic objectiu de compartir-la.

---

QUE L’ART SIGUI PER TOTHOM I A PROP DE CASA

La Fogaina és un d’aquells projectes que només poden néixer de l’amistat, la passió compartida i una certa tossuderia bonica per fer les coses a la pròpia manera.
Parlar amb tots tres és compartir la passió que senten pel teatre i fer-la una mica teva. Em van obrir la porta de casa seva —literalment— i de seguida vaig entendre que aquest espai és molt més que un garatge reconvertit en escenari. És casa, és punt de trobada i és refugi cultural. Un lloc on la cultura es viu sense presses ni pretensions, amb la proximitat com a bandera. La història de la Fogaina va començar gairebé per casualitat, encenent una flama que cinc anys després encara perdura. Amb el pas del temps, l’espai ha anat canviant: ara hi ha més focus (quatre), un escenari, més cadires i mantes, i tot plegat sense perdre ni un bri de la idea original: fer que la cultura arribi a tothom.
Després de cada espectacle, públic i artistes esdevenen una mica família. Potser aquesta és la gran singularitat de la Fogaina: aconseguir que el teatre també sigui casa. Per als qui encara no hi han estat mai, el 22 de maig pot ser una bona oportunitat oportunitat per anar-hi i gaudir de la presentació del llibre Àngels de Llum de Josep Noguera Pípol, i el concert de Oyuna Baturova. El 19 de juny hi haurà un espectacle de flamenc, mentre que al setembre preparen una nit de boleros. Una mica de tot i per a tots els gustos.