El Govern desenterra l’Eix Transversal Ferroviari, que passaria pel Lluçanès

Passaria pel sud de la comarca i bona part del traçat aniria sota terra

La Generalitat ha encarregat a l’empresa pública Ifercat l’actualització dels estudis informatius de l’Eix Transversal Ferroviari, la línia de tren d’uns 300 km que uniria Lleida i Girona passant a la vora de poblacions com Santa Coloma de Farners, Vic, Manresa, Igualada, Cervera, Tàrrega o Mollerussa, amb un ramal que baixaria d’Igualada fins a Martorell per facilitar la connexió amb el Baix Llobregat i amb Barcelona.
L’obra es va pensar principalment per a la circulació de trens de mercaderies de gran capacitat, encara que també podrien circular-hi trens d’alta velocitat per a viatgers. Segons els estudis que es van fer, s’hi podria arribar a circular a 250 km/h i la connexió entre Lleida i Girona es faria amb una hora i vint minuts, mentre que Vic-Girona es faria amb només 23 minuts.
El nou estudi, que costarà més de 5 milions d’euros, s’hauria de publicar d’aquí a un any i mig i es basarà en la planificació aprovada pel Tripartit el 2010.

Actualitzar l’estudi costarà 5 milions d’euros

UN GRAN TÚNEL AL LLUÇANÈS
El traçat ja es va estudiar fa gairebé vint anys i, pel que fa al Lluçanès, seria majoritàriament soterrat. Com ja passa amb la C-25, transcorreria en part per la frontera sud de la comarca, encara que no es preveu que hi hagi cap estació. Una de les alternatives plantejades afecta de ple els termes d’Oristà i Sant Bartomeu, però dibuixa diversos túnels de gran longitud perquè els trens de mercaderies puguin salvar la geografia accidentada de la vall de la Gavarresa i arribar fins a la plana de Vic.
Concretament, el traçat passa soterrat a tocar d’Avinyó, avança descobert en direcció cap a Sant Feliu Sasserra i gira a l’altura de Sant Marçal de Relat per anar-se’n –ja majoritàriament a través de túnels– cap a la vall de la Gavarresa, a mig camí entre la Torre d’Oristà i Oristà. Després, s’encamina cap a la zona d’Alboquers a través d’un túnel que surt a tocar de la Guixa. Una altra alternativa que hi ha hagut sobre la taula s’allunya de tots aquests pobles: passa entre Avinyó i Santa Maria d’Oló i s’endinsa en un gran túnel per sota dels boscos i conreus que hi ha entre la C-25 i el nucli d’Oristà, voreja –encara sota terra– el petit nucli d’Alboquers i també surt a la superfície a la Guixa. A partir d’Alboquers, també s’ha estudiat l’opció de fer seguir el túnel cap a la zona del pont del Llop, Sant Julià Sassorba i fins a Vespella, ja en terme municipal de Gurb.

Salvador Illa: “És una infraestructura de país”

OBRA A ANYS VISTA
Les obres podrien començar d’aquí a uns quatre anys, segons les previsions del govern, que són força optimistes si tenim en compte els precedents.

En aquest sentit, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat aquesta setmana al Parlament la recuperació de la iniciativa, que feia anys que estava “en un calaix”, i l’ha reivindicat com una “infraestructura de país”. Amb tot, ha refredat els terminis: “no el farem l’any que ve, eh?, però tindrem el projecte executiu per poder-lo fer”. En un context de crisi ferroviària, l’executiu considera que aquesta és una “infraestructuraestratègica per reforçar i garantir la capacitat, l’eficiència i l’equilibri de la xarxa catalana”, coincidint amb l’“increment significatiu del volum de trens de mercaderies a zones com Tarragona,el Penedès i el Vallès”. El Ministeri també està analitzant un corredor ferroviari d’alta velocitat pensat sobretot per al transport de passatgers que travessaria la Catalunya Central, però el govern català ha explicat que treballaran conjuntament per no trepitjar-se.
Amb tot, hi ha veus que qüestionen la prioritat i l’impacte real del projecte sobre el territori. És el cas de Marc Canadell, olostenc, membre de l’Associació Promoció del Transport Públic, que apunta que “a molt llarg termini pot ser una infraestructura potent que vertebri la Catalunya Central”, però adverteix que, en el context actual, “és una obra faraònica que necessita una inversió enorme i que no respon a cap necessitat urgent”.

Canadell, que és graduat en enginyeria i treballa en infraestructures ferroviàries, també posa el focus en el fet que el traçat previst passaria de llarg del Lluçanès, de manera que “caldria continuar anant a Vic o a Manresa, tant per passatgers com per a mercaderies”. Per això, defensa prioritzar actuacions més immediates i amb impacte directe, com ara “potenciar les línies d’autobús 476 i 708, que relliguen els pobles del Lluçanès; reforçar l’Eixbus –que connecta Lleida, Manresa, Vic i Girona–; i posar al dia la xarxa ferroviària existent, que demana a crits renovacions i millores”.

FOTO DE PORTADA: Una de les alternatives plantejades fa vint anys fa passar les vies entre Oristà i la Torre. Crèdits: Robert Bruch