El Lluçanès tanca una campanya de cereal per sota del potencial
El mapa de conreus de la comarca es transforma: cauen els cultius d’estiu i guanya pes la colza
La campanya de cereal d’enguany al Lluçanès es tanca amb un balanç fluix per al blat i l’ordi, els cultius majoritaris de la comarca, mentre que la colza ha resistit bé la temporada i ha donat bons resultats. Ho explica Josep Soler, gerent de Grans Lluçanès, una de les empreses més grans de la comarca, dedicada des de fa més de tres dècades a la recepció, l’emmagatzematge i la comercialització de cereals i llavors.
Una campanya per sota del potencial
«Enguany, els resultats del blat i l’ordi s’han de considerar baixos», resumeix Soler. La mitjana de l’ordi s’ha situat al voltant dels 3.000 quilos per hectàrea, lluny dels 5.000 que es consideren el potencial productiu del Lluçanès i encara més lluny dels 6.000 o 6.500 que es podrien arribar a collir en un any excel·lent. El contrast és especialment rellevant perquè arriba després d’una campanya rècord: el 2025 va ser un any extraordinari tant a Catalunya com a la resta de l’Estat. Tot i això, es venia de dues temporades molt dolentes, el 2023 i el 2024, marcades per la sequera.
Una sembra endarrerida i en males condicions
L’origen dels mals resultats es remunta a la tardor. Un episodi de pluges que va començar al novembre i es va allargar fins al febrer va estroncar la sembra i va impedir sembrar amb normalitat. Després, el temps no va tornar a oferir una finestra fins ben entrat el febrer, una oportunitat que es va haver d’aprofitar tot i que el terreny estava en unes condicions molt poc favorables. «Sabíem que estàvem cometent un pecat, però anàvem in extremis», admet Soler. A l’abril, quan una setmana de calor inusual, i sobretot l’onada de finals de maig, amb temperatures per sobre dels 30 graus, va acabar de rematar el potencial de la collita.
La sega, sense contratemps
Malgrat el resultat de fons, la sega ha anat bé. Només les onades de calor i el risc d’incendi han obligat a aturar la maquinària durant algunes hores puntuals. «Ha estat un dels millors anys per segar», assegura Soler: sense pluja i amb calor, el cereal ha arribat amb una humitat òptima. De fet, tot i la baixa quantitat de quilos per hectàrea, la qualitat del gra no ha estat gens dolenta.
A tot Catalunya, la sega es va avançar una setmana per les altes temperatures, i al Lluçanès va començar cap al 14 o 15 de juny, uns deu dies abans de Sant Joan, quan tradicionalment se sol iniciar. A poblacions com Alpens o Sant Boi, al Lluçanès, solen anar set o vuit dies per darrere, però ara la campanya ja està pràcticament acabada.
Vuit mil hectàrees i un mapa de cultius que canvia
El Lluçanès compta amb unes 8.000 hectàrees de conreu, repartides aproximadament entre un 35 % de blat, un 25 % d’ordi, un 30 % de farratgeres, un 10 % de colza i petits percentatges de civada, triticale, sorgo i gira-sol. És precisament aquest mapa el que està en transformació: la manca de pluja d’estiu fa que els cultius com el sorgo o el gira-sol vagin desapareixent, mentre creix l’aposta per la colza, sembrada al setembre i amb una arrel prou profunda per aguantar millor les inclemències meteorològiques. Aquest any la pèrdua de collita de colza s’ha situat entre el 15 i el 20 %, molt per sota del descens del blat i l’ordi, malgrat les temperatures.
Preus a l’alça, però no prou
L’equació econòmica del cereal, però, no acompanya. Els preus del blat i l’ordi han pujat entre un 5 i un 6 % respecte a l’any passat, mentre que la collita ha caigut un 40 %. Alhora, els costos del gasoil i dels adobs, s’han encarit entre un 7 i un 8 % per la situació geopolítica internacional. «El balanç econòmic d’aquesta equació és molt negatiu», resumeix Soler.
La colza, en canvi, ha compensat la pèrdua de producció amb un preu un 15 % superior al de l’any passat, fins al punt que el resultat econòmic es podria considerar similar al del 2025. Soler ho vincula al preu del gasoil − ja que el destí final de la colza és el biodièsel − i a la tensió geopolítica a l’estret d’Ormuz.
Un sector que mira cap a la colza
De cara al futur, Soler preveu que els pagesos apostin encara més per la colza si el temps ho permet, seguint l’efecte mimètic d’una bona campanya com aquesta. Es tracta, però, d’un sector molt tradicional, en què costa introduir canvis, malgrat el gran nombre de variables que hi entren en joc. El blat, l’ordi i la colza continuaran sent la base del sector, condicionats també per les exigències de la Política Agrària Comuna de la Unió Europea (PAC), mentre que el farratge es mantindrà estable gràcies al pes de la ramaderia bovina i ovina de pastura a la comarca.//
