Tardes de droperia
Ramon ERRA MACIÀ
Vora migdia anem a Prats a comprar planter. Som a l’abril, el sol ja comença a tenir virtut i cap al nord creixen castelleres que amenacen. Hi ha força gent a la botiga on també venen llavors, adobs i estris de treballar la terra. Et despatxen amb
bon humor i paciència. Carbassó, carbassa de violí, cogombre, pebrot vermell, pebrot verd, albergínia.
Em diuen que és massa aviat per a les tomaqueres. M’ho diuen els meus pares, a qui acompanyo. En fi, esperarem.
També hi ha gent que compra geranis. Ve flaire de terra remoguda, humida i reescalfada. Hi ha una mena d’alegria de les expectatives. El planter creixerà, la vianda arribarà, i ens ho menjarem un vespre a la fresca. Passo per davant de cal Siller, vinateria, llibreria i editorial, a càrrec d’una família entusiasta i lletraferida.
Avui fan parada a fora. Compro la darrera novel·la de l’escriptor Josep Riera, que també es defineix com a pagès i forner. Sessió de nit, es titula. La coberta, suggeridora, em crida. Me la llegiré una tarda a l’ombra. Primavera. Corre una mica d’aire. Ha florit la colza. Surten gallarets als marges. Les basses són plenes, les orenetes no paren quietes, una garsa travessa el camí, espetega el motor d’una moto, un avió deixa rastre i es desfà de seguida. Les expectatives són un dels
components de la felicitat. Encetem alguna cosa, doncs. Però quina? De seguida serem al bell mes de maig, que diuen les cançons. Ara no és moment de pensar en calamarsades, en tempestes, en la calor que tot ho rosteix, en la pols que s’aixecarà, en el mosquit, la vespa, la llagasta.
Tampoc em quedaré amb la postal bucòlica, en confiar massa, em diu l’ànima pagesa. Arreu hi ha argelagues, esplèndides en la seva grogor, oloroses com qui més, però sempre preparades per burxar. La primavera, curta, porta nusos a la panxa, nusos a la gola, eixabuiros i picor, per als al·lèrgics. Matins amb expectatives. Tardes llargues plenes
de piuladissa, somieig, ensopiment, droperia. Tot surt d’allà mateix: de plantar, d’escriure, de vendre, de remenar la terra, de jaure a l’ombra. De deixar-se viure.
