Un de cada quatre habitants del Lluçanès té més de 65 anys

L’envelliment de la població és un repte per a tota la societat, però quins serveis i recursos hi ha al Lluçanès per a la gent gran?

Les dades demogràfiques dels darrers vint anys mostren una realitat clara: el Lluçanès envelleix. Tot i que la població total s’ha mantingut relativament estable, la seva estructura ha canviat. Entre el 2005 i el 2025, el nombre de persones majors de 65 anys ha passat de 1.794 a 2.117, un increment de gairebé el 18%. Actualment, una de cada quatre persones que viuen al Lluçanès té més de 65 anys.

Per franges d’edat, el grup que més ha crescut és el de les persones de 65 a 69 anys, que ha passat de 371 a 631 persones. També destaca l’augment de la població de 90 a 94 anys, que gairebé s’ha triplicat.

Aquestes dades mostren que, per una banda, hi ha cada vegada més persones grans al Lluçanès i, per una altra, que aquestes arriben a edats més avançades. El resultat és un territori on la població envelleix.

Aquest envelliment no es distribueix de manera homogènia pel territori. Les dades del 2025 mostren que Sant Boi de Lluçanès i Sant Feliu Sasserra són els municipis on la població major de 65 anys té més pes, amb un 34,3% i un 30,3% respectivament. A l’altra banda hi trobem Santa Maria de Merlès (15,6%) i Alpens (18,7%) que són els municipis amb una estructura demogràfica relativament més jove.

Davant d’aquest context, el territori ha anat teixint una xarxa de recursos: casals, centres de dia, atenció domiciliària, residències i nous models d’habitatge que busquen garantir la qualitat de vida a una població cada vegada més envellida.

Ser gran al Lluçanès

Als pobles del Lluçanès, els casals i associacions de gent gran continuen sent molt més que un simple espai de trobada. Al llarg de l’any organitzen activitats de tota mena des de cursos de pintura fins a sortides culturals a diferents punts del territori.

La població de més de 65 anys
ha augmentat un 18%
els darrers 20 anys

Des de fa anys, el Consorci del Lluçanès dona suport a les diferents associacions de gent gran, en aspectes organitzatius i administratius, així com en el desenvolupament d’activitats com la trobada anual de casals de la gent gran del Lluçanès.

El Consorci també presta servei als diferents municipis que ho sol·liciten en aspectes com la dinamització de diferents activitats com els tallers de memòria i les activitats de psicomotricitat.

L’ens també impulsa iniciatives pròpies relacionades amb l’envelliment actiu, entre les quals destaca el projecte Lluçanès cap als 100, que promou hàbits saludables i activitat física a través de caminades i altres propostes adreçades a la població adulta i gran. Així com altres activitats anuals de caràcter puntual que s’obren a tota la població com per exemple els tallers que fan el 8M o el 25N.

Centres de dia

Entre la plena autonomia i l’ingrés en una residència hi ha tot un ventall de serveis pensats per donar suport a les persones grans i a les seves famílies. Un dels més importants són els centres de dia.

Al Lluçanès actualment funcionen dos Serveis d’Atenció Integral en l’Àmbit Rural (SAIAR): un a Prats de Lluçanès i un altre a Olost, que ofereix més hores i places públiques des d’aquest maig. Aquests equipaments ofereixen atenció diürna, activitats terapèutiques i de manteniment cognitiu.

La seva funció és permetre que les persones puguin continuar vivint a casa seva el màxim temps possible sense renunciar a una atenció professional adaptada a les seves necessitats. Al mateix temps, representen un recurs per a moltes famílies que assumeixen tasques de cura en el dia a dia.

Els serveis i els preus s’adapten a cada situació particular, tant pel que fa als horaris com als serveis que necessiten, amb l’objectiu d’oferir una resposta flexible a realitats molt diverses.

Envellir a casa

Moltes persones grans prefereixen continuar vivint a casa seva el màxim temps possible, mantenint els seus hàbits i l’arrelament al poble. En aquest àmbit és on treballa Cuidem Lluçanès, una cooperativa de serveis que ofereix atenció domiciliària.

L’entitat va néixer fa una dècada amb un doble objectiu: facilitar que les persones grans puguin envellir a casa amb qualitat de vida i dignificar les condicions laborals de les persones que es dediquen professionalment a les cures, majoritàriament dones. Isaac Peraire, membre del consell rector de la cooperativa, explica que “fa 10 anys ja veiem que el Lluçanès envellia, per tant, Cuidem tenia sentit fa 10 anys i encara en tindrà més d’aquí a 10″.

No es pot parlar d’envelliment sense parlar de les persones que assumeixen les tasques de cures. Peraire alerta que un dels principals reptes és la manca de professionals i defensa la necessitat de dignificar les condicions laborals de les persones cuidadores. Segons explica, el sector de les cures continua patint una forta precarització i sovint conviu amb situacions d’economia submergida. En aquest sentit, defensa la necessitat de processos de regularització com el que s’està duent a terme, ja que el tema dels papers és una frontera per accedir a llocs de treball, alhora que aboca les persones a situacions de vulnerabilitat.

Les dificultats econòmiques de moltes famílies són un altre dels reptes. Tot i l’existència d’ajudes públiques i iniciatives com el Xec Servei impulsat al Lluçanès, considera que encara cal reforçar els recursos destinats a l’atenció domiciliària.
Des de Cuidem Lluçanès aposten per un model que situa les cures de proximitat com una de les peces clau per afrontar els reptes demogràfics d’un territori on una de cada quatre persones ja té més de 65 anys.

Residències al Lluçanès

Quan la dependència augmenta i la persona necessita suport continuat, les residències es converteixen en una de les principals alternatives. Al Lluçanès hi ha dos centres residencials: la Residència Nostra Senyora de Lourdes, de Prats de Lluçanès, i la Residència Els Munts, de Sant Boi de Lluçanès.

A Catalunya hi ha un gran
dèficit de places residencials

El cost d’una plaça residencial oscil·la habitualment entre els 1.800 i els 2.500 euros mensuals, fet que converteix aquest recurs en una opció difícil d’assumir per a moltes famílies. A la residència de Prats totes les places són privades, mentre que a Els Munts, una part de les places són concertades amb la Generalitat. Per accedir-hi, però, cal tenir concedit un grau II o III de dependència.

En Carlos Casas, gerent d’Els Munts, alerta que Catalunya afronta un dèficit important de places residencials i assegura que caldria incrementar notablement l’oferta per poder donar resposta a la demanda futura. Alhora, reclama una millora del finançament i una equiparació de les condicions laborals entre els professionals de la xarxa pública i la privada.

Segons explica, la pèrdua de poder adquisitiu de moltes famílies està fent que les persones arribin cada vegada més tard a les residències i amb necessitats assistencials més complexes. Això obliga els centres a adaptar constantment els seus serveis i equips professionals.

Casas també posa sobre la taula una altra preocupació: la situació de les persones amb problemes de salut mental que, en complir els 65 anys, sovint han d’abandonar recursos especialitzats i passen a un sistema que no sempre està preparat per atendre les seves necessitats específiques.

Alternatives entre la residència i viure sol

Enmig del debat sobre com afrontar l’envelliment apareixen també noves fórmules d’habitatge i cures. És el cas de La Rosada, un projecte que combina habitatges privats, serveis compartits i vida comunitària, pensat perquè les persones puguin mantenir l’autonomia el màxim temps possible.

Ariadna Tremoleda, una de les impulsores, explica que la iniciativa va néixer després de viure de prop processos de cura de familiars: “Vam veure, per una banda, com d’exigent pot ser l’acompanyament per als familiars i per altra, que cap de les propostes que hi havia ens agradava”. D’aquesta reflexió i de les seves experiències personals va sorgir la voluntat de crear un espai on les cures i la convivència es poguessin entendre d’una altra manera.

La proposta parteix d’una idea senzilla: construir comunitat abans que aparegui la dependència. Les persones residents mantenen la seva autonomia i disposen d’espais propis, però comparteixen activitats, serveis i relacions quotidianes. “Es tracta de crear els vincles abans de necessitar-los”, resumeix Tremoleda.

Actualment, la majoria de residents tenen entre 78 i 83 anys i mantenen un elevat grau d’autonomia. Tot i això, el projecte està pensat perquè les persones hi puguin continuar vivint a mesura que envelleixen i les seves necessitats de cura augmenten.

La Rosada també reivindica una manera diferent d’entendre la vellesa, allunyada de la institucionalització i més vinculada a la participació i a la vida comunitària.

Davant el repte que suposa l’envelliment actualment, on segons Tremoleda, “les persones cada vegada som més crítiques amb què volem en totes les etapes de la vida, la Rosada és una resposta». De fet, explica que estan acompanyant sis projectes més al territori.

Aquesta és una proposta més que s’afegeix al conjunt de recursos que intenten donar resposta a una pregunta cada vegada més present al Lluçanès: com volem envellir en el futur?

Què és la Llei de dependència?

L’any 2007 va entrar en vigor la coneguda com a Llei de la dependència, que va establir el marc legal per regular l’atenció i les ajudes a les persones en situació de dependència.

Qualsevol persona, ja sigui l’usuària final com un familiar pot sol·licitar l’inici de la tramitació.
Hi ha tres graus de dependència:
– Grau I, quan la persona necessita ajuda almenys un cop al dia o de manera intermitent.
– Grau II, quan la persona necessita ajuda dues o tres vegades al dia, però no cal que hi hagi una persona cuidadora al seu costat de manera permanent.
– Grau III, quan la persona necessita la presència constant d’una altra persona.

El grau I genera dret a un servei d’ajut a domicili o a un centre de dia i els graus II i III generen dret a prestacions econòmiques, compatibles amb atenció a domicili o dret residencial.

Les prestacions es calculen en funció dels ingressos de cada persona.//